La IA que escolta les canonades: rescatant l’aigua de Londres
La intel·ligència artificial i els sensors acústics ajuden Londres a reduir les fuites d’aigua d’una xarxa victoriana amb més de 150 anys d’antiguitat.
Sota l’asfalt de Londres batega un gegant ferit. La capital britànica disposa d’una de les xarxes d’abastament d’aigua més extenses i complexes d’Europa, però també d’una de les més envellides. Amb més de 31.000 quilòmetres de canonades, moltes de ferro colat de l’època victoriana, el sistema perd cada dia uns 570 milions de litres d’aigua, l’equivalent a més de 220 piscines olímpiques que no arriben mai a l’aixeta.
Aquest llegat històric afronta avui un repte crític en un context d’estrès hídric creixent, pressió demogràfica i canvi climàtic. Davant d’aquest escenari, la tecnologia —i especialment la intel·ligència artificial (IA)— s’ha convertit en una aliada clau per escoltar, entendre i reparar una infraestructura que fins ara parlava en veu molt baixa.
El repte del llegat victorià
Durant dècades, la detecció de fuites a Londres ha estat una tasca gairebé artesanal. Brigades nocturnes recorrien els carrers amb bastons d’escolta, confiant en l’oïda humana per identificar el xiuxiueig de l’aigua que s’escapava sota terra. En una ciutat que mai no dorm, aquest mètode reactiu i procliu a l’error ha demostrat ser insuficient.
La magnitud del problema va més enllà de la pèrdua directa d’aigua. Cada litre que es perd ha estat captat, tractat i bombejat, amb el consegüent cost energètic i ambiental. Reduir les fuites s’ha convertit, així, en una de les vies més eficients per millorar la sostenibilitat del sistema hídric urbà.
El sistema nerviós digital de la xarxa d’aigua
La resposta està emergint d’una aliança tecnològica sense precedents entre sensors, Internet de les Coses (IoT) i intel·ligència artificial. El primer pas ha estat dotar la xarxa d’un sistema nerviós digital capaç de generar dades de manera contínua.
Aquesta infraestructura es basa en la instal·lació de loggers acústics, dispositius que es col·loquen en punts estratègics com vàlvules i hidrants. Aquests sensors registren sons i vibracions associats al comportament hidràulic de les canonades, especialment en franges nocturnes, quan el consum i el soroll ambiental són menors.
De manera complementària, el sistema integra sensors de pressió i cabalímetres, que permeten dividir la xarxa en Àrees de Mesura de Districte (DMA). Aquest enfocament facilita la realització de balanços hídrics periòdics, comparant l’aigua que entra en un sector amb la que es consumeix, per identificar possibles pèrdues o aigua no registrada.
Les limitacions del soroll urbà
Tot i el seu potencial, la detecció acústica presenta limitacions importants en entorns urbans densos. El trànsit, el metro, les obres i altres activitats generen vibracions que poden interferir en els senyals recollits pels sensors.
Sense una anàlisi avançada, aquestes interferències poden donar lloc a falsos positius, és a dir, avisos de fuita que no corresponen a cap trencament real. El resultat són excavacions innecessàries, costos addicionals i una menor confiança en el sistema de monitoratge.
La intel·ligència artificial com a filtre crític
És en aquest punt on la intel·ligència artificial basada en aprenentatge profund (deep learning) marca la diferència. Si els sensors són les orelles de la xarxa, la IA n’és el cervell analític.
A diferència dels mètodes tradicionals, algoritmes comercials com FIDO AI han estat entrenats amb grans volums de dades acústiques procedents de fuites reals i de sorolls urbans. Això els permet reconèixer patrons sonors específics associats a l’aigua que s’escapa d’una canonada a pressió i filtrar sons no rellevants amb precisions reportades superiors al 90%.
A més de detectar la presència d’una fuita, la IA pot estimar-ne la magnitud relativa, classificant-les en petites, mitjanes o grans. Aquesta informació és clau per prioritzar les intervencions i orientar millor els recursos humans i econòmics.
L’experiència de Thames Water
L’efectivitat d’aquesta aproximació es va posar a prova en un projecte pilot de Thames Water, l’empresa responsable del subministrament d’aigua a Londres. L’equip d’estratègia de fuites va analitzar més de 35.000 arxius d’àudio històrics mitjançant la plataforma FIDO AI.
En només 2,5 hores, el sistema va identificar 33 punts d’interès que es van prioritzar per a la seva verificació sobre el terreny. Després del treball de camp, es va reportar una precisió superior al 92% en les prediccions de la IA.
La tecnologia també va permetre detectar sensors mal posicionats o desalineats, millorant la qualitat global de les dades. En un altre projecte independent, amb sensors Enigma, es van identificar 788 fuites en 20 setmanes, associades a un estalvi estimat de 5,78 milions de litres d’aigua al dia.
Segons dades recents, Thames Water ha registrat una reducció anual de fuites del 7%, un resultat que reforça el paper de la digitalització en la millora operativa de la xarxa.
Un model per a altres ciutats europees
L’experiència de Londres s’ha convertit en una referència internacional per a altres ciutats amb xarxes d’aigua envellides, com Roma, París o Dublín. A Espanya, el cas de Madrid mostra que la combinació de renovació física de canonades i digitalització, inclosos projectes de bessó digital, pot assolir nivells d’eficiència superiors al 90%.
Paral·lelament, s’estan explorant tecnologies complementàries, com la fibra òptica per detectar variacions tèrmiques al llarg de grans trams de canonada o les anomenades “boles intel·ligents”, que circulen per l’interior de la xarxa seguint el flux d’aigua.
Els límits de la tecnologia
Malgrat els avenços, els experts coincideixen en un punt clau: la IA pot ajudar a localitzar fuites, però no substitueix la renovació física de les infraestructures. Londres encara compta amb trams de canonades amb més d’un segle d’antiguitat, i la inversió sostinguda continua sent imprescindible.
La tecnologia amplia la capacitat de veure i entendre què passa sota terra, però el seu impacte real depèn de la presa de decisions i del compromís inversor.
Cap a una cultura de la prevenció
La combinació de IoT i intel·ligència artificial s’ha consolidat com una eina rellevant per millorar la gestió d’infraestructures crítiques. L’evidència apunta a beneficis clars: menys aigua perduda, menor consum energètic i una millor preparació davant episodis d’escassetat.
L’experiència de Londres envia un missatge clar a administracions i operadors: la digitalització no és un fi en si mateixa, sinó un suport estratègic per avançar cap a una cultura de la prevenció i la resiliència hídrica. Escoltar les canonades ja és possible; el repte ara és actuar a temps.
