Un estudi recent revela que els caçadors valoren positivament els carronyaires, especialment els voltors, per la seva contribució a la netedat dels ecosistemes, el control de malalties i la regulació de la fauna. La recerca, publicada a Taylor & Francis Online, s’ha centrat en conèixer la percepció social d’aquests animals entre els caçadors, un grup clau per a la gestió de carronyes a l’entorn rural.

L’estudi es va dur a terme a tot el territori espanyol entre gener i maig de 2022, amb una enquesta en línia que va recollir 1.343 respostes de caçadors, de les quals 1.147 van ser completament vàlides per a l’anàlisi. Els participants provenien de zones amb fortes tradicions cinegètiques, com Andalusia, Castilla-La Mancha, Castilla y León, Extremadura i Madrid, i representen un ampli ventall d’edats i nivells educatius.

Segons els resultats, un 88% dels caçadors consideren els voltors beneficis per als ecosistemes, destacant la seva eficàcia en l’eliminació de carronyes i la prevenció de malalties. Altres carronyaires facultatius, com corbs, rapinyaires menors i mamífers, també són reconeguts com a útils, tot i que amb una valoració menor. A més, la majoria dels caçadors prefereix que les carronyes siguin consumides directament pels carronyaires, en lloc d’optar per mètodes artificials com la incineració.

Un dels coautors de l’estudi, Antoni Margalida, ha dedicat tota la seva vida a l’estudi dels rapinyaires i la seva recerca ha estat fonamental per comprendre el paper dels voltors com a espècies reguladores. Margalida ha combinat la seva experiència científica amb la col·laboració amb caçadors i agricultors per promoure la conservació dels carronyaires i la integració dels serveis ecosistèmics en les pràctiques de gestió rural.

L’estudi subratlla que el coneixement i la formació dels caçadors són factors clau per a la valoració positiva dels carronyaires. Aquells amb més experiència i coneixement de les espècies tendeixen a reconèixer millor els beneficis ecològics que proporcionen, especialment en la regulació de la fauna i la salut ambiental.

Amb aquesta investigació, es consolida la idea que els caçadors poden ser aliats en la conservació dels carronyaires, contribuint no només a la disponibilitat de carronyes sinó també a la vigilància sanitària dels ecosistemes, reforçant així un enfocament de One Health, que vincula la salut humana, animal i ambiental.

Els caçadors reconeixen el paper sanitari dels voltors

Els voltors han passat de ser vistos amb recel en alguns sectors rurals a consolidar-se com a espècies clau en el manteniment dels ecosistemes. Un nou estudi científic elaborat a Espanya conclou que la majoria de caçadors espanyols valoren positivament els serveis ecosistèmics que proporcionen els ocells carronyaires, especialment els voltors.

La recerca, basada en 1.147 enquestes completes recollides arreu de l’Estat, mostra que el 88,2% dels caçadors considera que els voltors contribueixen al manteniment de la funcionalitat dels ecosistemes, mentre que més del 81% reconeix el seu paper en la regulació de malalties.

Espanya és un territori clau en aquest àmbit, ja que acull més del 87% de les poblacions europees de voltor, incloent espècies com el Gyps fulvus, el Aegypius monachus, el Neophron percnopterus i el Gypaetus barbatus.

Coneixement i educació: factors clau en la percepció

Un dels resultats més rellevants de l’estudi és la relació directa entre coneixement ecològic i percepció positiva. Els caçadors que identificaven correctament més espècies de voltor mostraven actituds més favorables cap als serveis ecosistèmics que ofereixen, com ara:

  • Eliminació de carronya
  • Regulació de malalties
  • Manteniment de l’equilibri ecològic
  • Valor cultural i turístic

També es va observar que un nivell educatiu més alt s’associa amb una valoració més positiva dels carronyaires.

Preferència clara per l’eliminació natural de les restes de caça

La gestió de la carronya generada per la caça major —cérvols, cabirols o senglars— és una qüestió central en la conservació dels carronyaires.

En aquest sentit, els resultats són contundents:

  • 64,4% dels caçadors prefereix que els voltors eliminin les restes de manera natural
  • 14,1% opta per altres carronyaires (aus i mamífers facultatius)
  • Només 3,7% aposta per la incineració

Aquestes dades indiquen una forta acceptació de la gestió natural de les restes, en línia amb els principis de sostenibilitat ecològica i economia circular.

Diferències entre carronyaires obligatoris i facultatius

L’estudi també detecta diferències significatives en la valoració segons el tipus d’espècie. Els carronyaires obligatoris —els voltors— obtenen puntuacions més altes que els carronyaires facultatius, com guineus, còrvids o altres rapinyaires.

Els investigadors apunten que aquesta diferència pot deure’s a la percepció que algunes espècies facultatives poden depredar fauna cinegètica, fet que podria generar conflictes amb l’activitat de caça.

Un aliat clau en el model “One Health”

Els resultats reforcen el paper dels voltors dins del paradigma “One Health”, que connecta salut humana, animal i ambiental. En un context de riscos sanitaris emergents i canvis en la legislació sobre eliminació de restes ramaderes, la disponibilitat de carronya procedent de la caça esdevé una font alternativa d’aliment per als carronyaires.

Els investigadors adverteixen, però, que el progressiu envelliment i descens del nombre de llicències de caça a Espanya podria reduir aquesta aportació en el futur.

Caçadors i conservació: una oportunitat de col·laboració

L’estudi conclou que els caçadors poden esdevenir actors clau en la conservació dels voltors, especialment si es reforcen les accions de divulgació i educació ambiental.

Tot i l’heterogeneïtat de percepcions, el consens majoritari sobre els beneficis dels voltors obre la porta a polítiques de gestió de carronya que integrin pràctiques cinegètiques tradicionals amb objectius de conservació.

Aquesta recerca estableix una base sòlida per entendre la dimensió social de la conservació dels carronyaires a Espanya i pot servir de model per a futurs estudis en altres països europeus.