Gairebé dos segles després que es produís la revolució industrial a Catalunya, el Pallars Sobirà, que, com la resta del Pirineu, en va quedar pràcticament al marge, va viure el seu particular procés de transformació econòmica al passar d’una renda basada en el sector primari i un incipient terciari a una economia sostinguda pel turisme. I tot gràcies al ràfting, cosa que va començar, com expliquen els seus precursors, de forma anecdòtica. Antoni Forn regentava a mitjans dels anys 80 el càmping de Baro, lloc pel qual cada estiu passaven desenes de francesos. Entre ells, recorda, Xavier Lamban i Roberto Larrieux, dos aficionats al piragüisme que van posar al riu Noguera Pallaresa la primera embarcació de ràfting. “Era un esport molt estès al sud de França. I ells van veure que el nostre riu era ideal per practicar aquesta modalitat”, explica. No obstant, la seua proposta va tindre pocs seguidors i, en un primer moment, van ser els francesos els que el van explotar turísticament, només amb clients gals. Finalment, Forn ho va aconseguir i amb JosepVidal i Xavier Gabriel (el conegut propietari de la Bruixa d’Or) van fundar la primera empresa de ràfting del Sobirà: Esports d’Aventura de l’Alt Pirineu, que pocs anys després, amb una ampliació de capital, passaria a anomenar-se Aventur. “Amb 1,5 milions de pessetes vam comprar, el 1986, la primera barca de color blau amb capacitat per a 21 persones”, apuntaVidal. I així, amb una embarcació, la comarca del Pallars Sobirà va començar a explotar la seua gallina dels ous d’or. “Les primeres travessies eren llarguíssimes, tardàvem gairebé deu hores a baixar des de Llavorsí fins a la Pobla de Segur”, recorda el primermonitor de ràfting, Manolo Nogueira.Tant ell com els seus companys procedien del món del piragüisme i van rebre les classes formatives dels francesos. La iniciativa va tindre tant èxit que, sis mesos després, va néixer la segona empresa: Rubber River. El seu responsable és l’actual president de l’Associació d’Esports d’Aventura del Pallars Sobirà, Florido Dolcet. I després d’aquesta, d’altres a Sort, Llavorsí i Rialp, fins a arribar a les 44 empreses d’esports d’aventura que actualment hi ha a la comarca. “Va ser una revolució per al Sobirà. Els hotelers vam passar de tindre quatre mesos bons a una temporada que va del març a l’octubre”, apunta Josep Ramon Ayats, propietari de l’Hotel Pessets. Però no només va ser un revulsiu per a l’hostaleria, també per al comerç i la demografia de la comarca. “Als joves se’ns va obrir una possibilitat. Vamveure que no calia anar-se’n de la comarca per guanyar-se la vida”, recorda Pepita Cecilia, secretària al seu dia d’Aventur. Només en dotze anys, el Sobirà ha passat de 5.865 a 7.646 habitants (2010). El creixement de turistes va ser espectacular. “Aventur va passar en tres anys de 1.000 a 21.000 clients. La Noguera Pallaresa era l’únic riu d’Espanya on es feia ràfting”, diu Ayats. Ara, es comptabilitzen per serveis, uns 300.000 a l’any, i ha tingut cinc milions de navegants en 25 anys.Tot i que amb més competència i una important crisi, el sector no dubta de la seua potencialitat.“Oferim més i millors serveis, tenim clients estrangers, estem al dia pel que fa a formació i mesures de seguretat.Amb això podem competir amb qualsevol altra destinació i oferta”, afirma Dolcet.