Un estudi de la Universitat de Lleida adverteix que les xarxes socials acceleren la diglòssia a la Franja
La recerca assenyala un fort retrocés en els usos i les actituds lingüístiques dels joves, amb el castellà com a llengua hegemònica en l’entorn digital.
Un estudi impulsat per la Universitat de Lleida (UdL) alerta que les xarxes socials estan contribuint a l’augment de la diglòssia i la minorització del català a la Franja de Ponent, especialment entre la població adolescent. La recerca indica que el predomini gairebé absolut del castellà en plataformes com Instagram, TikTok o YouTube està transformant els hàbits lingüístics juvenils i afeblint la percepció del català com a llengua útil, moderna i socialment legítima.

La investigació, liderada pel professor Fernando Senar, del Departament de Psicologia, Sociologia i Treball Social de la UdL,
S’emmarca en un projecte sobre les actituds lingüístiques dels joves de la Franja i ha rebut el suport dels ajuts Creu Casas Sicart 2025.
Tot i que encara no s’ha publicat com a informe científic complet d’accés obert, la universitat n’ha difós les principals conclusions a través de comunicacions institucionals.
Un canvi profund en els hàbits lingüístics
Segons la recerca, les xarxes socials no actuen simplement com un mirall del que passa fora de l’entorn digital, sinó que reconfiguren de manera profunda les actituds envers les llengües en contacte. L’exposició constant a continguts majoritàriament en castellà erosiona el prestigi simbòlic del català i reforça la centralitat del castellà com a llengua de referència en els espais públics, moderns i digitals.
“El desplaçament de la llengua és bestial”, adverteix Senar. “Si comparem les dades actuals amb estudis del 2007, la baixada no és només de parlants, sinó també d’actituds positives envers el català”.
El català, relegat als àmbits de proximitat
L’estudi dibuixa una realitat lingüística clarament desequilibrada.
El castellà és la llengua predominant en tots els contextos analitzats —família, institut, amistats i comunitat— mentre que el català queda cada cop més restringit als espais privats o familiars, i fins i tot aquí amb una presència decreixent.
Aquest patró respon a una situació de diglòssia: el català conserva alguns espais d’ús, però sota una pressió constant de substitució.
Les diferències són especialment visibles en els contextos educatius i entre iguals, on influeixen fortament les normes socials, les expectatives de grup i els models lingüístics que imposen les xarxes.

Les xarxes com a marcador generacional

En el context d’amistats, les xarxes socials tenen un impacte directe en l’ús del castellà com a marcador estilístic i generacional. “El castellà mola més que no el català, i parlar català és percebut com parlar com el pare, com una cosa desfasada”, explica Senar.
A això s’hi afegeix l’ús constant d’anglicismes i expressions en castellà que esdevenen tendència a les plataformes digitals.
Els investigadors alerten que aquesta dinàmica és especialment preocupant perquè afecta un col·lectiu altament permeable a les influències externes.
“És una edat clau, en què encara s’està definint el paper que la llengua tindrà a la vida de cada persona”, assenyala el director de l’estudi.
Sense protecció institucional
La recerca també posa el focus en la manca de polítiques lingüístiques a la Franja de Ponent. “És un territori on la llengua no té cap protecció institucional. El català només és emparat per la gent que coneix el territori i que té el sentiment que no es pot perdre”, remarca Senar.
Davant d’aquest escenari, els responsables del projecte defensen la necessitat urgent d’impulsar polítiques educatives, culturals i comunicatives que fomentin la creació de continguts en català a les xarxes socials i que ajudin a normalitzar-ne l’ús entre els joves.
L’estudi obre així un debat clau sobre el futur del català a la Franja: les xarxes socials poden esdevenir una eina de revitalització lingüística o, si no s’hi actua, un factor decisiu en l’acceleració de la seva minorització.









