Amb una jornada a Areny de Noguera es volen donar a conèixer els primers escrits que contenen parts remarcables en català.
L’Ajuntament d’Areny de Noguera (Ribagorça) i el de Tremp (Pallars Jussà) han fet una jornada al Centre d’Interpretació de la Ribagorça per posar en relleu el valor patrimonial de la llengua catalana a la Franja i divulgar la situació en què es troba actualment arran de l’entrada en vigor de la nova llei de llengües aragonesa, seguint els compromisos adquirits en la signatura de la recent Declaració de Mequinensa.
El ‘Jurament feudal‘ de Radulf Oriol, castlà d’Areny i d’Orrit, a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047), és el primer document que conté parts remarcables en català. Aquest escrit i molts més a la Terreta s’han donat a conèixer en aquesta jornada.
Encara avui moltes persones i alguns manuals moderns creuen i recullen que les ‘Homilies d’Organyà’ i el mal anomenat ‘Forum Iudicum’ són els primers texts en català, una visió que, des del punt de vista científic, resulta anacrònica i dificulta el coneixement i la justa valoració d’una part important del patrimoni de la llengua catalana.
Resulta, doncs, important donar a conèixer al gran públic l’existència d’un bon nombre de texts que aporten una informació extraordinària sobre un moment clau en la història de les llengües: el seu accés a l’escriptura. El català va anar aflorant de manera progressiva a partir del segle IX en documents escrits en llatí, però sobretot al llarg del segle XI, quan ja es troben texts en què hi ha fragments en català significatius. El ‘Jurament feudal’ de Radulf Oriol, castlà d’Areny i d’Orrit, a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047), el ‘Jurament de compareixença’ (1031-1035) i el ‘Jurament feudal de fidelitat’ de Ramon Guillem de Pallars Sobirà a Ramon V de Pallars Jussà (1047-1098), són documents que contenen parts remarcables en català.
Atès que aquest primer text prové de la zona de la Terreta, avui a cavall entre l’Aragó i Catalunya, entre els municipis d’Areny de Noguera i de Tremp, serveix de motiu per posar en valor les relacions històriques i socials que s’han mantingut fins avui en aquesta zona i l’existència d’un fonament comú: la llengua i el text que en documenta els orígens.
Durant la jornada s’ha inaugurat l’exposició ‘Els orígens del català: Jo fideles vos seré’, amb texts dels segles XI i XII que il·lustren l’accés de la llengua catalana a l’escriptura i que es podrà visitar fins nadal, desprès aquesta exposició es traslladarà a Tremp. També es posen en relació amb el territori d’on van sorgir i amb alguns elements arquitectònics patrimonials de l’època.
En l’acte hi han assistit molts alcaldes de la Ribagorça, 2 senadors (Paco Boya i Jose Maria Becana) així com representants del consell comarcal del Pallars Jussà i veïns de la zona, en total prop d’un centenar de persones. Com a ponents han intervingut els filòlegs Maite Moret (Universitat de Saragossa), Joan Anton Rabella (Institut d’Estudis Catalans) i Ramon Sistac (Universitat de Lleida).
Els Ajuntaments de Tremp i Areny de Noguera (Osca) han celebrat una jornada per reivindicar el valor patrimonial del català a la Franja després de l’entrada en vigor de la nova llei de llengües aragonesa. Durant la jornada s’ha parlat del primer text on el català hi té una presència important. Es tracta d’un jurament de fidelitat a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047), on s’hi citen els castells d’Orrit i Areny de Noguera. Aquesta jornada reivindica el paper de la Terreta en els orígens del català i vol trencar amb la visió «anacrònica» que, des del punt de vista científic, significa mantenir les Homilies d’Organyà i el Forum Iudicum com els primers textos en català.
La jornada i la inauguració de l’exposició sobre els orígens de la llengua catalana s’ha fet a Areny de Noguera al mateix municipi que es va convertir en el primer de l’Aragó en votar a favor d’anomenar ‘català’ la llengua que es parla al municipi, enlloc d’aragonès oriental, com a resposta a l’avantprojecte de llei de Llengües.
Maite Moret, filòloga i professora de la Universitat de Saragossa, ha explicat que la nova llei de llengües aragonesa, que elimina tota referència al català a favor de la ‘llengua aragonesa pròpia d’Aragó oriental’ (Lapao), l’únic que ha fet és canviar el nom de la llengua que es parlava en aquest territori donat que la gent segueix parlant el mateix. Per a Moret ha quedat demostrat que les fronteres administratives ben poca cosa tenen que veure amb les fronteres lingüístiques.
Moret ha posat d’exemple els texts medievals, escrits en català, que s’entenien d’igual manera a les dos vessants de la Franja i no hi havia cap dificultat de comprensió, «igual que passa actualment», ha afegit. Segons Moret, el que sí què és una problema de la nova llei de llengües aragonesa és que els parlants s’han vist desproveïts del nom de la llengua que parlen.
Ramon Sistac, professor de la Universitat de Lleida, ha defensat la Franja com una terra catalanoparlant des de sempre, des del mateix moment en que el llatí es va convertir en català. Sistac s’ha mostrat contundent i ha dit que des d’un punt de vista científic i universitari el que poden fer els governs és fer polítiques lingüístiques però no canviar el nom d’una llengua.
Per Sistac els habitants seguiran parlant català però el que el govern d’Aragó ha evitat amb la nova llei de llengües es qualsevol intent de normalització de la llengua. Sistac ha reconegut que és difícil de preveure que passarà en una o dues generacions donat que aquest territori de la Franja té poca població, molt envellida i molt dispersa.
Joan Anton Rabella de l’Institut d’Estudis Catalans, ha defensat el reconeixement per aquests primers documents escrits en català. Rabella destaca d’aquesta documentació la seva localització, ja que la majoria dels primers texts catalans conservats provenen del Pallars i de l’Alt Urgell. Rabella explica que aquesta zona de Catalunya, l’àrea de l’antic bisbat d’Urgell, amb una romanització més feble, hauria mantingut més vius els substrats lingüístics anteriors. Aquest factor, juntament amb el llatí empobrit que usaven els escrivans, va facilitar l’aparició primerenca de la llengua catalana en la documentació. Dels nou primers documents publicats que es coneixen en català, set se situen a la zona del Pirineu occidental.
Per aquest motiu, Joan Anton Rabella creu que resulta important donar a conèixer al gran públic l’existència d’un bon nombre de textos que aporten una informació extraordinària sobre un moment clau en la història de les llengües: el seu accés a l’escriptura.
El català va anar aflorant de manera progressiva a partir del segle IX en documents escrits en llatí, però sobretot al llarg del segle XI, quan ja trobem texts en què hi ha fragments en català significatius. El Jurament feudal de Radulf Oriol, castlà d’Areny i d’Orrit, a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047), el Jurament de compareixença (1031-1035) o el Jurament feudal de fidelitat de Ramon Guillem de Pallars Sobirà a Ramon V de Pallars Jussà (1047-1098), són documents que contenen parts remarcables en català.
Durant la jornada s’ha inaugurat l’exposició Els orígens del català: ‘Jo fideles vos seré’. S’hi mostren texts dels segles XI i XII que il·lustren l’accés de la llengua catalana a l’escriptura, i que procedeixen de la zona del Pallars, i es posen en relació amb el territori d’on van sorgir i amb diversos elements arquitectònics patrimonials de l’època.
Atès que aquest primer text prové de la zona de La Terreta, avui a cavall entre Aragó i Catalunya, entre els municipis d’Areny de Noguera i de Tremp, a tots dos alcaldes els ha servit de motiu per posar en valor les relacions històriques i socials que s’han mantingut fins avui en aquesta zona fronterera i l’existència d’un fonament comú: la llengua i el text que en documenta els orígens.
On les valls alpines abracen el romànic sota el cel de l'alta muntanya.
👋 Introducció
Benvinguts a una nova setmana a la nostra estimada comarca de l'Alta Ribagorça, on el desgel de la primavera omple de vida els rius i els estanys que neixen al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Per a aquests dies de finals de maig, el llistat ens destaca propostes de caràcter permanent i atemporal ideals per gaudir del nostre patrimoni històric, combinades amb una de les cites esportives de muntanya més vibrants i esperades de tota la temporada als nostres cims.
PALLARS JUSSÀ
Setmana del 25 al 31 de maig de 2026
Descobreix la força de la terra, el batec de la cultura i els camins plens d'història al cor del Pirineu.
👋 Introducció
La primavera esclata amb tota la seva esplendor al Pallars Jussà, tenyint de verd intens els camps i fent brollar la vida a cada racó del nostre patrimoni. Aquesta setmana, els pobles de la comarca esdevenen el bressol d'una activitat vibrant on la tradició, la terra i l'art es donen la mà. Des dels sons que neixen entre vinyes fins a les passes que trepitgen el llegat geològic del Geoparc, el Jussà us convida a viure uns dies inoblidables connectats de ple amb l'essència d'un paisatge únic i autèntic..
LA RIBAGORÇA
Setmana del 25 al 31 de maig de 2026
« Entre pobles de pedra i aigües cristal·lines, el Pirineu floreix amb noves propostes »
👋 Introducció
Amb l’arribada del final de maig, els prats de la comarca s'omplen d'un verd intens sota la mirada vigilant dels grans massissos. Les aigües dels rius Éssera i Isàvena baixen amb la força del desglaç, marcant el ritme ideal per obrir-nos a les propostes de la setmana. Tot i que els esdeveniments puntuals d'agenda d'estricte àmbit local són reduïts aquests dies, la comarca i el seu entorn pirinenc ens ofereixen iniciatives permanents i propostes a l'aire lliure ideals per gaudir del patrimoni natural inoblidables que ens connecten amb l'essència ribagorçana.
Una oportunitat immillorable per endinsar-se en l'ànima d'aquesta terra pirinenca a través del seu llegat històric secular. Aquesta proposta cultural permanent ens convida a recórrer els pobles de pedra de la comarca, com Vilaller, per descobrir les joies arquitectòniques, les llegendes i els secrets més ben guardats de les nostres valls. Passejar pels seus carrerons i admirar el patrimoni local ens permet connectar directament amb les tradicions ancestrals i la forma de vida d'alta muntanya que ha perdurat al llarg dels segles.
Arriba un dels caps de setmana esportives més apassionants i intensos de la temporada, ideal per als amants de la natura, el running i els reptes d'alta muntanya. La mítica CaraAmon i el Trail Comaminyana reuneixen atletes i entusiastes de l'esport a l'aire lliure en un entorn alpí espectacular, oferint propostes adaptades que transcorren pels municipis de la Vall de Boí, amb epicentre a Barruera, i el Pont de Suert. Una magnífica combinació de superació personal, senders vertiginosos i vistes panoràmiques impressionants que tallen la respiració.
🎭 Concert entre vinyes amb el trio acústic inuits
● 📅 Data: 2026-05-30
● 📍 Lloc: Tremp
● 💶 Preu: 10€/ pax. Gratuït infants fins a 6 anys.
● ℹ️Info: https://pallarsjussa.info/events/concert-entre-vinyes-amb-el-trio-acustic-inuits/ (Font: Consell Comarcal del Pallars Jussà )
Descripció: Una experiència sensorial única per gaudir de la posta de sol al Pallars. El celler El Vinyer us convida a un concert íntim i acústic a càrrec del trio Inuits, en un entorn on les vinyes són les veritables protagonistes. La vetllada no només farà vibrar la vostra ànima amb la seva música, sinó que també delectarà el paladar, ja que l'entrada inclou una copa de vi del territori o un got de most per als més petits, acompanyat d'una autèntica tapeta pallaresa. Cal fer inscripció prèvia per assegurar la vostra plaça.
Descripció: El Geoparc Orígens celebra la Setmana dels Geoparcs Europeus amb l'objectiu de conscienciar sobre el valor i la protecció del nostre espectacular patrimoni natural i geològic. Enguany, el fil conductor de les propostes és el pastoralisme, una activitat ancestral profundament lligada a les nostres muntanyes. Al municipi s'organitzen caminades a l'aire lliure, xerrades divulgatives i presentacions completament gratuïtes, ideals per comprendre com la interacció entre la pedra, la natura i l'ésser humà ha modelat els paisatges que avui ens fascinen.
🎭 Festivales de la Biodiversidad Pirenaica
📅 Data: 2026-05-30
📍 Lloc: Aínsa (Entorn Pirenaic de Sobrarbe i Ribagorça)
💶 Preu: Consultar a la web
ℹ️ Info: ganasdevivir.es/.
Una proposta cultural i ambiental d'allò més enriquidora que se celebra al voltant de les valls pirinenques. La primera edició dels Festivales de la Biodiversidad Pirenaica neix amb l'objectivo de sensibilitzar la ciutadania sobre la conservació de la riquesa natural del Pirineu. El recinte històric del Castell d'Aínsa es converteix en l'escenari ideal per acollir conferències, tallers i activitats de divulgació, connectant el patrimoni de pedra medieval amb la protecció d'espècies tan emblemàtiques com el trencalòs, en un esdeveniment que uneix cultura, tradició i respecte pel nostre entorn salvatge.
Sota la imponent silueta de l'Aneto, la històrica Vall de Benasc ofereix el seu programa permanent d'activitats esportives i rutes guiades de muntanya organitzades pel Servicio Comarcal de Deportes. Una proposta excel·lent per als amants de l'aire lliure i la natura que desitgin recórrer els senders tradicionals, respirar l'aire pur de l'alta muntanya i posar-se en forma envoltats de boscos frondosos i pics majestuosos. Una oportunitat ideal per conèixer l'entorn de la vila de pedra de Benasc d'una manera activa, saludable i totalment integrada en el paisatge ribagorçà.
