Els voluntaris .
5 minuts després de l’accident voluntaris dels primers cotxes ja havien muntat l’operatiu de primers auxilis. Dues infermeres van agafar la responsabilitat de fer un primer triatge. Amb l’assessorament telefònic d’un metge van anar explorant els diferents ferits. També cal destacar un jove que es va convertir en l’intèrpret dels dos Americans que només parlaven anglès.
L’helicòpter del SEM.
Va ser el primer equip mèdic que va arribar al lloc de l’accident. Van aterrar a uns 200 metres de l’accident. Es van posar a treballar en pocs segons, van desplegar gran quantitat d’equips mèdics per poder assistir els ferits rapidament.
L’habitacle dels vehicles.
La capacitat dels dos vehicles, un audi i un citroën, per absorbir la brutalitat del cop frontal sense deformació de l’habitacle. Tots els ferits portaven el cinturó de seguretat i això els hi va salvar la vida. La brutalitat de l’impacte es podia visualitzar amb la marca que va deixar el cinturó a la panxa a un dels ferits.
El telèfon d’emergències 112
Segons Heraldo de Aragon: “Las primeras llamadas al 112, aseguraron algunos testigos, fueron algo caóticas ya que los telefonistas trataban de averiguar si había ocurrido en Aragón o Cataluña y a qué medios había que avisar, lo que según ellos retrasó la llegada de las asistencias”.
Plou sobre mullat perquè aquests dubtes en una carretera que va transita entre Catalunya i Aragó es repeteixen cada cop que es produeix un accident. Fins i tot depén del repetidor de telefonia mòbil que connecta l’aparell amb la xarxa discrimina la trucada cap a Catalunya o cap Aragó. Aquesta manca d’automatismes a l’hora d’activar els serveis d’urgències van quedar molt clares en l’accident de dissabte. 35 minuts sense donar senyals de vida cap vehicle amb sirena.
Arriba la primera ambulància i resulta que només esta preparada pel transport sanitari. El conductor és l’únic tripulant del vehicle. La feina d’aquest primer vehicle d’emergències és fer tota la paperassa per transportar els americans fins a l’hospital de Barbastro.
Es diu que aquest tram no és el més perillós de la N 230, doncs bé, la carretera està limitada a un costat per una tanca metàl·lica i a l’altre una cuneta. Queden uns 35 centímetres per cada costat. Amb aquestes condicions és impossible evitar un accident. La gran quantitat de camions que transiten diàriament per aquesta carretera augmenta el risc d’accidents.
