La gent del bestiar ha buscat i busca informació dins de la boca dels animals. Els que ho coneixen, poden deduir l’edat de l’animal a partir de l’observació acurada de les dents de les ovelles i les crabes.
Aquesta tradició entre els pastors ha arribat als científics.
Ariadna Nieto, investigadora del GIP-Universitat de Lleida, ha explicat que es pot detectar la mobilitat dels ramats a través de les seues dents.
Un estudi del projecte europeu ZooMWest detecta la mobilitat dels ramats a través de les dents dels animals
Aquesta investigació és clau, segons Nieto, perquè permetrà millorar les tècniques biomoleculars per a investigar els orígens de la transhumància, els canvis en la mobilitat dels ramats al llarg del temps i les interaccions entre territoris.
Un estudi del projecte europeu ZooMWest ha detectat la mobilitat dels ramats analitzant les dents dels animals. L’experimentació, durant quatre anys, amb un ramat d’ovelles de raça xisqueta de Rivert (Pallars Jussà) i un de cabra catalana de Vilanova de Meià (Noguera), ha creat referencials per extrapolar-los en ossos que es troben en jaciments arqueològics. Ara, s’estan analitzant mostres de tres països (Itàlia, Portugal i Catalunya) i de períodes diferents (edat del bronze, del ferro, Imperi romà i antiguitat tardana) i han de permetre referenciar els resultats amb els dels ramats actuals i saber quan es van donar els primers moviments transhumants i les implicacions socials, polítiques i econòmiques que van tenir en la mobilitat.
Ariadna Nieto, investigadora del GIP-Universitat de Lleida, ha explicat que a través del projecte europeu ZooMWest s’està fent innovació metodològica. A partir de l’arqueologia experimental estan creant una sèrie de referencials per poder-los extrapolar en altres conjunts d’ossos arqueològics que es troben en jaciments.
Les anàlisis isotòpiques de l’esmalt dental s’utilitzen en arqueologia per reconstruir els patrons de mobilitat. A través del mostreig de dents d’ovelles i cabres de Rivert i Vilanova de Meià s’ha aconseguit veure els moviments estacionals dels ramats, i distingir-los dels animals que pasturen localment durant tot l’any. Un dels indicadors que s’ha usat per a la investigació és l’estronci. La diversitat en els valors d’isòtops d’estronci al llarg de la dent és un bon indicador per a la identificació i diferenciació entre moviments de llarga i curta distància, aplicable a l’estudi de conjunts arqueològics. Aquests indicadors per al seguiment d’alta freqüència tot just s’estan desenvolupant ara.
Aquesta investigació és clau, segons Nieto, perquè permetrà millorar les tècniques biomoleculars per a investigar els orígens de la transhumància, els canvis en la mobilitat dels ramats al llarg del temps i les interaccions entre territoris. Aquesta recerca analitza també la relació entre les pràctiques ramaderes i el context sociopolític. Caracteritzar l’evolució de la producció ramadera a Catalunya al llarg del temps i, sobretot, entendre com els canvis en la composició dels ramats es relacionen amb els canvis en els models econòmics i socials, és el que persegueix l’estudi.
D’aquest estudi també se’n desprèn la importància de les races autòctones locals i la ramaderia extensiva en la investigació de la ramaderia antiga. La supervivència d’aquestes espècies està determinada per la capacitat de moure’s pel territori i adaptar-se. Gerard Cardona, pastor de Rivert, ha explicat que es va implicar amb el projecte donat que el seu ramat d’ovelles és de xisqueta, una raça molt rústica i adaptada al territori, que fa transhumància i la producció és ecològica, i té una forma de treballar molt similar a la dels pastors de fa 2.000 anys. En complir, el seu ramat, les característiques que buscaven les investigadores, es va implicar amb el projecte passant totes aquelles mostres i dades que durant quatre anys li han demanat. Cardona ha passat a ser un més dels membres del projecte. Els resultats proporcionats per les dades demostren que els canvis observats en els models de poblament estan fortament relacionats amb els canvis en els models d’explotació ramadera. Així mateix, la producció ramadera no està lligada només als condicionants ecològics. Tot i que l’ecologia té un pes important, sobretot en determinats períodes, en la majoria de casos la producció s’adapta a la realitat econòmica i política de cada moment.
