El dissabte 7 de març del 2020 vam trobar-nos a Sapeira per celebrar la IV edició de l’Enraonem de la Terreta. Enguany vam voler aplegar-nos per compartir tot el saber sobre els animals de peu rodó i la fira de Salàs.
En primer lloc, com a president de l’Associació Fem Terreta, l’Aureli Barrull va donar-nos la benvinguda tot mirant enrere i enfilant un niu de records de quan ell era petit i a ca de Quina encara es treballava amb animals de peu rodó. Li va agafar el relleu el Sisco Farràs, historiador i impulsor de les botigues de Salàs. El seu compromís com a historiador l’ha portat a recuperar tota la informació i el coneixement sobre la fira de Salàs, el seu poble. Ens va explicar l’acolliment del bestiar i dels tractants a les eres del poble, la importància de les cuineres llogades a les cases durant els dies de fira, les nits al cafè Degà, on s’aplegava la gent al final del dia i un llarg reguitzell d’anècdotes d’allò més interessants.
Les dues fires que es feien, la de Quaresma i la del mes de novembre, van representar l’any 1953 una recaptació que suposava el 40% del pressupost municipal. Eren molt rendibles i tothom hi feia negoci. Uns anys més tard, a finals del cinquanta, amb l’arribada dels tractors aquest panorama canvia notablement, de tal manera que la recaptació municipal de l’any 1973 representa només un 0,26% del pressupost de l’ajuntament. Aquesta dràstica reducció és una conseqüència directa de la progressiva mecanització del camp i, doncs, de l’arraconament i la desaparició dels animals.
L’Enraonem va seguir amb la intervenció de Lluís Colomés, que va explicar el paper de la Societat Asseguradora de mules i rucs de Sapeira, Aulàs i Esplugafreda. En aquella època, el valor d’una mula equivalia al valor actual d’un tractor. Sovint, les famílies lamentaven més la pèrdua d’una mula o un ruc que la d’un fill, atès que la primera suposava la ruïna econòmica d’aquella família. La societat de la qual ens va parlar el Lluís funcionava de manera solidària: si algú perdia una mula, entre tots els membres de la societat es feien càrrec de la pèrdua.
L’última intervenció abans de l’hora de berenar, i la més llaminera de totes, va anar a càrrec de la Laia Colomés, que amb les seves paraules va aconseguir obrir la gana de tot el públic. La Laia va parlar de la gastronomia dels dies de fira. Va fer èmfasi en el segon llibret de la col·lecció Quaderns de fira, titulat Tips de fira, editat per l’Ajuntament de Salàs. Aquest exemplar consta de dues parts: una breu introducció històrica i un receptari recuperat de la tradició oral de les cuineres que alimentaven els firandants. Una d’aquestes cuineres, era la padrina de la Laia, la Maria Figuera Roy, llogada a casa Toni durant la fira. Existien tres formats a l’hora dels àpats: aquells qui vivien relativament a prop de Salàs i només hi feien parada un dia, menjaven fred; d’altres, llogaven la cuina d’algunes cases i es cuinaven el seu propi menjar —això els permetia menjar calent sense haver de pagar cap fortuna—, i en última instància, hi havia aquelles persones de classe més benestant, que podien permetre d’instal·lar-se a les eres per menjar i dormir calents.
Després de la pausa pel berenar i el cafè, quedaven encara un parell d’intervencions. Des de Reus va venir la Carme Cristià, filla i neta de ramblers que sovintejaven la fira de Salàs. A través de les seves explicacions vam veure l’evolució d’aquest ofici fins arribar a la seva extinció. D’entre totes les coses que vam aprendre amb la Carme, em va cridar l’atenció la peça de roba ideada perquè la portés l’home més gran de casa i, per tant, qui manava i portava els calés. Es tractava d’uns calçotets amb butxaques que servien per poder-hi guardar els diners.
I ja per acabar, l’últim en intervenir va ser el Manel Beneria. Veterinari d’ofici, va descobrir-nos tot un món sobre la picaresca en el tracte del bestiar de peu rodó. Va revelar-nos un univers que no podíem ni imaginar sobre la manipulació de diferents aspectes del bestiar per millorar el seu atractiu. El que interessava a la fira era vendre animals musculats, proporcionats, amb actitud enèrgica i ulls en constant observació. I si de bones a primeres tots aquests requisits no es complien, ja s’encarregaven, mitjançant diverses tramoies, que això fos així.
En definitiva, una jornada variada, instructiva i rica en matisos que consolida aquesta activitat de Fem Terreta dins d’uns estàndards d’exigència i qualitat més que acceptables. Gràcies a tothom i fins la propera!
Maria Barrull Bonastra
