Pallaresos o ribagorçans. Lleidatans o aragonesos. De Tremp, d’Arén o del Pont de Suert. “Que què ens sentim? Ens sentim de la Terreta. Si estar a Tremp servís per tindre tots els serveis, seríem trempolins. Però no és així.” A Mas de Farràs (al nucli d’Orrit) viuen i treballen cinc persones de tres generacions, no sense dificultats. El seu mitjà de vida és l’agricultura i la ramaderia: “Quan hem de treure un camió de porcs a mig omplir, que ha de passar per la carretera Nacional (N-230, que travessa indistintament territori aragonès i català) hem d’anar a l’ajuntament de Tremp -que és a una hora de camí- i demanar una guia interprovincial.” Els tràmits administratius o els que tenen a veure amb Agricultura s’han de complir a la capital del Jussà. Però el metge de capçalera és a Areny (Ribagorça oriental) i el codi postal o el prefix telefònic també són aragonesos.

Segons assenyala Lluís Bonet, veí d’Orrit, amb un negoci a Areny i que es troba entre els promotors de la consulta per la segregació de Tremp, no té sentit que “una terra banyada per la Noguera Ribagorçana es digui del Pallars. Abans de l’any 1970 els pobles de la Terreta pertanyien als municipis d’Espluga de Serra i Sapeira, però llavors “es va firmar un pacte antinatura” i la Terreta va passar a dependre de Tremp. Per l’alcalde, Víctor Orrit, la zona necessita i rep un tracte especial, però no diferent d’altres nuclis petits i disseminats “com Eroles o Basturs. Forma part de la Ribagorça romànica; mantenim l’escola pública i ara invertirem un milió d’euros en el camí del pont Nou a Torre de Tamúrcia”, destaca. La Terreta engloba dotze dels vint-i-nou pobles disseminats de Tremp. Segons assenyala Mari Carmen, alma mater de Mas de Farràs, els veïns “estem a favor del progrés”, és a dir, del que més faciliti viure i treballar: “Hauríem de comptar amb suports per votar, amb veterinari un dia a la setmana i amb correu setmanal.” Encara així, sosté que “si pots ser amo no siguis mosso”.