Fraga serà l’escenari aquest cap de setmana de les Jornades per la Dignificació Lingüística, promogudes per l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, amb la col·laboració del Casal Jaume I de Fraga, la revista d’història local Fogaril i calaixera i la secció d’Òmnium a les terres de Lleida. El nucli de les jornades va tenir lloc ahir al matí, en una sessió en què el filòsof Josep Maria Terricabres, el psicòleg Quim Gibert i l’historiador Jordi Bilbeny van mostrar els seus arguments al voltant del punt central de la trobada: com es pot promoure l’autoestima dels parlants, i això en un context com el de la Franja de Ponent, on la llengua pròpia no és oficial i es troba desplaçada dels llocs oficials, de l’ensenyament (excepte dues hores setmanals optatives) i de la pràctica totalitat dels mitjans de comunicació (llevat de petites revistes locals i de la recepció de TV3). Josep Maria Terricabras va defensar que la llengua necessita “espais de poder” per tal que els seus parlants puguin tenir autoestima envers la seva pròpia cultura i no se sentin “ciutadans de segona”, una qüestió “necessària no per catalanisme sinó per democràcia”. L’historiador Jordi Bilbeny, al seu torn, va plantejar que la consciència lingüística i nacional dels catalans ha estat històricament perseguida i va citar com a exemple la segregació de les comarques de la Franja, primer administrativament i ara també en l’àmbit diocesà. L’ànima de les jornades, el psicòleg Quim Gibert, arenyenc (Arenys de Mar) resident actualment a Fraga, va acusar el govern d’Aragó de ser “còmplice” de la situació de decadència i diglòssia del català en aquestes comarques.
Autoestima lingüística a la Franja
Fraga serà l’escenari aquest cap de setmana de les Jornades per la Dignificació Lingüística, promogudes per l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, amb la col·laboració del Casal Jaume I de Fraga, la revista d’història local Fogaril i calaixera i la secció d’Òmnium a les terres de Lleida. El nucli de les jornades va tenir lloc ahir al matí, en una sessió en què el filòsof Josep Maria Terricabres, el psicòleg Quim Gibert i l’historiador Jordi Bilbeny van mostrar els seus arguments al voltant del punt central de la trobada: com es pot promoure l’autoestima dels parlants, i això en un context com el de la Franja de Ponent, on la llengua pròpia no és oficial i es troba desplaçada dels llocs oficials, de l’ensenyament (excepte dues hores setmanals optatives) i de la pràctica totalitat dels mitjans de comunicació (llevat de petites revistes locals i de la recepció de TV3). Josep Maria Terricabras va defensar que la llengua necessita “espais de poder” per tal que els seus parlants puguin tenir autoestima envers la seva pròpia cultura i no se sentin “ciutadans de segona”, una qüestió “necessària no per catalanisme sinó per democràcia”. L’historiador Jordi Bilbeny, al seu torn, va plantejar que la consciència lingüística i nacional dels catalans ha estat històricament perseguida i va citar com a exemple la segregació de les comarques de la Franja, primer administrativament i ara també en l’àmbit diocesà. L’ànima de les jornades, el psicòleg Quim Gibert, arenyenc (Arenys de Mar) resident actualment a Fraga, va acusar el govern d’Aragó de ser “còmplice” de la situació de decadència i diglòssia del català en aquestes comarques.