Los enemigos del fracking, la controvertida técnica de extracción no convencional de gas, tienen nuevos argumentos para cuestionarla o, al menos, exigir un estricto control medioambiental a este tipo de explotaciones de hidrocarburos. Un estudio publicado ayer en la revistaScience relaciona los terremotos con la inyección de aguas residuales, una de las técnicas que usa el fracking. Los investigadores, de la Universidad de Columbia, aseguran que seísmos ocurridos en lugares lejanos han desencadenado terremotos en zonas de Estados Unidos donde se elimina el líquido sobrante de las explotaciones (no solo de gas; también de petróleo) inyectándolo en el subsuelo a gran profundidad. El estudio habla, por ejemplo, de un terremoto en Chile que provocó actividad sísmica en Oklahoma y de otro en Japón (el del tsunami de 2011) que generó seísmos en Tejas.
La sismicidad inducida por terremotos ocurridos a miles de kilómetros es algo conocido, explica por correo electrónico el investigador principal, el geólogo Nicholas van der Elst. “Para que suceda, las fallas tienen que estar al borde del colapso, y eso sucede de forma natural cuando la presión de los fluidos es muy alta. Es la primera vez que observamos este tipo de terremotos inusuales en una región donde la presión ha aumentado de forma artificial”. Es decir, fruto de la actividad humana. Van der Elst precisa: “No hemos observado grandes terremotos como consecuencia directa del fracking. Es la eliminación de los fluidos la que supone mayor peligro”.
La fractura hidráulica, o fracking, consiste en romper las rocas que albergan los hidrocarburos (gas o petróleo) mediante la inyección a presión de un compuesto de agua, arena y productos químicos a gran profundidad. La técnica usa ingentes cantidades de agua, de las que luego hay que deshacerse. Una pequeña parte de los fluidos residuales retorna de manera natural a la superficie, pero la mayoría se trata, bien en superficie (se construyen balsas y se deja evaporar), bien reinyectándolos en el subsuelo. Esta última opción es la más utilizada en las explotaciones de Estados Unidos.
“La eliminación de agua residual en pozos profundos diseñados para ello tiene el potencial de inducir terremotos lo suficientemente potentes como para preocupar a la sociedad”, asegura vía e-mail William Ellsworth, especialista en sismología del Servicio Geológico de Estados Unidos (USGS). “Es muy común eliminar los líquidos residuales, no solo procedentes de fracking, sino de muchas otras fuentes, mediante este tipo de pozos en Estados Unidos, donde hay más de 30.000. Solo unos cuantos se han asociado con terremotos”, explica.
La técnica del fracking induce “miles de microterremotos” como parte del proceso industrial de fracturar la roca para extraer el gas, explica Ellsworth, que señala que el mayor de ellos alcanzó una magnitud de 3,6 en una zona remota de Canadá. “Este tipo de seísmos casi no suponen riesgo, no constituyen un problema de seguridad”. Hay que distinguir, por tanto, entre la fractura hidráulica y la inyección de aguas residuales. Es esta segunda la que en marzo provocó, según un estudio publicado en la revista científicaGeology, un seísmo de magnitud 5,7 en Oklahoma, que dejó dos heridos, 14 casas destruidas y carreteras dañadas. El trabajo de Science también habla de este incidente. Asegura que el gran terremoto que sufrió Chile en 2010 desencadenó 16 horas después uno de magnitud 4,1 en Oklahoma, precedente del de 5,7 que posteriormente provocó los destrozos.
“Este estudio es un acicate para profundizar más en estos riesgos, que hay que tener muy presentes”, afirma Luis Suárez, presidente del Colegio Oficial de Geólogos. “La actividad humana genera unos riesgos que incrementan el riesgo natural, pero me gustaría contextualizar queen Españala actividad sísmica es moderada”, añade. “Nuestra postura es clara: hay que conciliar el desarrollo económico con la protección del medio ambiente, sobre todo en un país como el nuestro, con una enorme dependencia energética. Eso sí, hay que tener reglas claras comunes en todo el Estado sobre los controles ambientales”, señala.
Shale Gas España, la plataforma de las empresas interesadas en explotar el fracking, subraya la “importancia de contar con los mecanismos necesarios para gestionar los riesgos asociados”. “En España, como parte de la Evaluación de Impacto Ambiental (que será obligatoria para los proyectos de exploración de gas no convencional), es obligatorio realizar pruebas antes, durante y después de la perforación de un pozo”, señala su portavoz.
Dos terremotos ocurridos en una explotación de fracking cerca de Blackpool (Inglaterra) en 2011 motivaron que el Reino Unido impusiera una moratoria de dos años. Los expertos aconsejaron extremar los controles. “Recomendamos establecer un monitoreo de microseísmos con un sistema de semáforo que paraliza la actividad si los terremotos alcanzan una determinada magnitud”, explica por e-mail David Styles, geólogo de la Universidad de Keele (Reino Unido) y coautor del informe encargado por el Gobierno, que hace dos meses volvió a dar luz verde al fracking.
Científics nord-americans han descobert noves evidències que associen els terratrèmols amb la pràctica de la fractura hidràulica. Se sabia que la injecció d’aigua a pressió per extreure gas podia provocar una sèrie de petits moviments sísmics, la majoria imperceptibles per als humans. Ara, però, s’ha certificat que la reinjecció dels fluids excedents del fracking al subsòl també atrau rèpliques de sismes llunyans, però en aquest cas amb una magnitud considerable. Els detractors de l’arribada d’aquesta activitat a Catalunya, doncs, es carreguen de raons. Quan s’extreu el gas del subsòl mitjançant la fractura hidràulica es genera també un fluid excedent que després s’ha de tractar o bé tornar a injectar al subsòl, però en un pou creat en un altre punt especialment amb aquesta finalitat. Aquesta és l’opció més habitual i també la que els investigadors de la Universitat de Columbia han associat a un efecte d’atracció cap a les rèpliques de grans terratrèmols, encara que tinguin l’epicentre en un punt molt llunyà del planeta. L’ús intensiu d’aquests pous pot provocar que les falles “arribin a un punt crític”, segons l’investigador Nicholas van der Elst. El seu article apunta que la injecció d’aigües residuals pot generar un alt estrèssísmic a les zones explotades i convertir-les en vulnerables. La sismicitat induïda per terratrèmols a milers de quilòmetres ja es coneixia, però és la primera vegada que es relaciona el fenomen natural amb activitats humanes. En concret, els científics van comprovar que el moviment de 8,8 graus en l’escala de Ritcher que va tenir lloc el 2010 a Xile va generar, setze hores després, una rèplica de 4,1 a Oklahoma. Durant mesos, aquesta zona de pous va registrar moviments lleus fins que, el novembre del 2011, un sisme de 5,7 graus va enderrocar habitatges i va malmetre carreteres. És el més gran registrat mai amb una implicació humana directa i no van registrar-se víctimes mortals. Els mateixos científics també van detectar relació directa entre els terratrèmols del Japó el 2011 (de 9 graus, que va generar el tsunami i l’incident a Fukushima) i de Sumatra (8,6) el 2012 amb rèpliques a Colorado i Texas, zones també sotmeses a un alt estrès per la injecció d’aigües residuals. Van der Elst remarca que no s’han observat grans terratrèmols com a conseqüència directa del fracking, sinó que estan associats a l’eliminació dels fluids que comporta aquesta activitat, però també d’altres com l’extracció de petroli. Es calcula que, només als Estats Units, hi ha uns 30.000 pous per canalitzar aquests residus. D’altra banda, un segon estudi, en aquest cas de la Universitat de Califòrnia, ha trobat una alta correlació entre les instal·lacions d’energia geotèrmica, que també injecten aigua al subsòl, amb l’activitat sísmica. Els geofísics van estudiar la quantitat de moviments registrats entre el 1981 i el 2012 a la regió de Salton Sea (Califòrnia) i van creuar les dades amb l’activitat de les plantes geotèrmiques. Així van veure que després del 2001 es van disparar tant la producció d’aquest tipus d’energia com l’activitat sísmica, si bé va ser d’intensitat menor. De fet, el sisme més important associat directament al fracking va ser un de 3,6 graus que va tenir lloc al Canadà. Publicat pel diari «El Punt Avui». Dilluns 29 de juliol de 2014
Pedra, aigua i cel: el batec de la primavera al cor del Geoparc.
👋 Introducció
La primavera s’ha instal·lat definitivament a les nostres valls, tenyint de verd intens els camps de la Conca i fent baixar l’aigua amb força pels barrancs de la Vall Fosca. Després de la bulliciosa fira ramadera de Tremp, aquesta setmana el Pallars Jussà ens convida a una pausa més pausada però igualment rica: és temps de retrobaments culturals sota la llum daurada del maig i d'explorar aquells racons on la geologia i la natura ens expliquen històries de milions d'anys. El Pallars ens espera amb la seva autenticitat de sempre.
Ribagorça
Pedra, tradició i el despertar de la verdor a les valls pirinenques.
👋 Introducció
Amb l'arribada del maig, la Ribagorça es vesteix amb els colors més vius de la primavera. Mentre la neu recula definitivament cap als cims més alts del massís de la Maladeta, els prats i boscos de les valls de l'Ésera i l'Isábena esclaten en una infinitat de verds. És una setmana ideal per retrobar-nos amb la cultura popular als carrers de Graus i per sentir el batec de la natura en camins que encara conserven la frescor del desglaç.
l’Alta Ribagorça
L’esclat de la primavera entre pedres mil·lenàries i cims que encara guarden el blanc de l'hivern.
👋 Introducció
Amb l’arribada del maig, l’Alta Ribagorça es desperta amb una força renovada. Els rius baixen plens pel desglaç, i els prats comencen a pintar-se d’aquell verd intens tan característic del Pirineu. És una setmana ideal per retrobar-se amb el silenci dels pobles de pedra i gaudir de la calma abans de l'efervescència de les falles. En absència d’agenda puntual d'esdeveniments per a aquestes dates concretes, us proposem dues experiències imprescindibles per connectar amb l'essència més pura de la nostra comarca.
La Pobla de Segur es converteix en l’epicentre cultural de la setmana amb aquesta representació teatral que promet sacsejar l’espectador. Alba Jussà porta a l'escenari una proposta íntima i punyent, ideal per gaudir del teatre de proximitat en un entorn on la cultura sempre troba aixopluc. És una oportunitat magnífica per apropar-se a la vila, passejar vora el riu abans de la funció i deixar-se seduir pel talent local que neix i creix entre les nostres muntanyes.
Talarn es transforma aquest dissabte en un gran escenari a l'aire lliure on l'esport de l'acrobàcia i la natura es donen la mà. La Fira del Circ omple els racons d'aquesta vila medieval amb equilibris i proeses que desafien la gravetat, oferint una excusa perfecta per recórrer els seus costeruts carrers de pedra. Després de gaudir dels espectacles, la situació privilegiada de Talarn permet fer petites caminades pels voltants per admirar les vistes panoràmiques sobre l'embassament de Sant Antoni i la Conca de Tremp.
Graus es converteix aquesta setmana en la capital de la cultura popular aragonesa amb una de les cites més vistoses de l'any. Més de cent figures de gegants, procedents de diverses comparses de tot el territori, ompliran de color i música el cor de la vila. La jornada començarà amb la plantada a l'avinguda dels Pirineus, seguida d'una cercavila espectacular que culminarà a la magnífica Plaza Mayor amb els balls finals. Una oportunitat única per veure el patrimoni festiu en moviment en un entorn històric inigualable.
🌲 Passeig de primavera pel Camí de Someres
● 📅 Data: Divendres, 8 de maig de 2026
● 📍 Lloc: Centre d'Interpretació de Benasque, Parc Natural Posets-Maladeta
Dins del programa "Viernes Naturales", s'organitza aquesta ruta guiada pensada per descobrir els canvis subtils que la primavera provoca en l'alta muntanya. El camí de Someres ofereix una passejada amable a través de boscos que comencen a brollar, permetent observar la flora local i gaudir de vistes privilegiades de la vall de Benasque sense requerir un gran esforç físic. És una activitat ideal per a famílies i amants de la fotografia que vulguin captar la transició estacional als peus del massís de la Maladeta.
🎭 El Mapping de Sant Climent de Taüll
● 📅 Data: Tot l’any (Consultar horaris segons el dia)
● 📍 Lloc: Església de Sant Climent de Taüll, La Vall de Boí
● 💶 Preu: 5,00 € (General) / Reduïda: 3,00 €
● ℹ️Info: https://www.centreromanic.com/
Descripció:
Endinsa’t en una experiència que uneix el passat medieval amb la tecnologia més avançada. El mapping de Sant Climent de Taüll recrea de forma magistral les pintures originals del Pantocràtor al seu absis, mostrant com eren els colors i la iconografia l'any 1123. És una immersió emocional que permet entendre la magnitud del romànic de la Vall de Boí, declarat Patrimoni de la Humanitat, en un entorn on el silenci de la pedra parla de segles d'història.
Ruta al Planell d’Aigüestortes
● 📅 Data: Tot l’any (Recomanat a la primavera)
● 📍 Lloc: Accés des de Boí, Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
El maig és el moment perfecte per visitar el Planell d’Aigüestortes i ser testimonis de la vida que reneix. Aquesta ruta planera, que transcorre per passarel·les de fusta, permet observar com l’aigua serpenteja entre els prats inundats, formant els famosos "meandres" que donen nom al Parc Nacional. És un itinerari relaxat, envoltat de boscos de pi negre i sota la mirada atenta dels grans cims, ideal per respirar l’aire pur del Pirineu i gaudir de la flora pirinenca en el seu màxim esplendor.