Los enemigos del fracking, la controvertida técnica de extracción no convencional de gas, tienen nuevos argumentos para cuestionarla o, al menos, exigir un estricto control medioambiental a este tipo de explotaciones de hidrocarburos. Un estudio publicado ayer en la revistaScience relaciona los terremotos con la inyección de aguas residuales, una de las técnicas que usa el fracking. Los investigadores, de la Universidad de Columbia, aseguran que seísmos ocurridos en lugares lejanos han desencadenado terremotos en zonas de Estados Unidos donde se elimina el líquido sobrante de las explotaciones (no solo de gas; también de petróleo) inyectándolo en el subsuelo a gran profundidad. El estudio habla, por ejemplo, de un terremoto en Chile que provocó actividad sísmica en Oklahoma y de otro en Japón (el del tsunami de 2011) que generó seísmos en Tejas.

La sismicidad inducida por terremotos ocurridos a miles de kilómetros es algo conocido, explica por correo electrónico el investigador principal, el geólogo Nicholas van der Elst. “Para que suceda, las fallas tienen que estar al borde del colapso, y eso sucede de forma natural cuando la presión de los fluidos es muy alta. Es la primera vez que observamos este tipo de terremotos inusuales en una región donde la presión ha aumentado de forma artificial”. Es decir, fruto de la actividad humana. Van der Elst precisa: “No hemos observado grandes terremotos como consecuencia directa del fracking. Es la eliminación de los fluidos la que supone mayor peligro”.

La fractura hidráulica, o fracking, consiste en romper las rocas que albergan los hidrocarburos (gas o petróleo) mediante la inyección a presión de un compuesto de agua, arena y productos químicos a gran profundidad. La técnica usa ingentes cantidades de agua, de las que luego hay que deshacerse. Una pequeña parte de los fluidos residuales retorna de manera natural a la superficie, pero la mayoría se trata, bien en superficie (se construyen balsas y se deja evaporar), bien reinyectándolos en el subsuelo. Esta última opción es la más utilizada en las explotaciones de Estados Unidos.

“La eliminación de agua residual en pozos profundos diseñados para ello tiene el potencial de inducir terremotos lo suficientemente potentes como para preocupar a la sociedad”, asegura vía e-mail William Ellsworth, especialista en sismología del Servicio Geológico de Estados Unidos (USGS). “Es muy común eliminar los líquidos residuales, no solo procedentes de fracking, sino de muchas otras fuentes, mediante este tipo de pozos en Estados Unidos, donde hay más de 30.000. Solo unos cuantos se han asociado con terremotos”, explica.

La técnica del fracking induce “miles de microterremotos” como parte del proceso industrial de fracturar la roca para extraer el gas, explica Ellsworth, que señala que el mayor de ellos alcanzó una magnitud de 3,6 en una zona remota de Canadá. “Este tipo de seísmos casi no suponen riesgo, no constituyen un problema de seguridad”. Hay que distinguir, por tanto, entre la fractura hidráulica y la inyección de aguas residuales. Es esta segunda la que en marzo provocó, según un estudio publicado en la revista científica Geology, un seísmo de magnitud 5,7 en Oklahoma, que dejó dos heridos, 14 casas destruidas y carreteras dañadas. El trabajo de Science también habla de este incidente. Asegura que el gran terremoto que sufrió Chile en 2010 desencadenó 16 horas después uno de magnitud 4,1 en Oklahoma, precedente del de 5,7 que posteriormente provocó los destrozos.

Dos terremotos ocurridos en una explotación de fracking cerca de Blackpool (Inglaterra) en 2011 motivaron que el Reino Unido impusiera una moratoria de dos años. Los expertos aconsejaron extremar los controles. “Recomendamos establecer un monitoreo de microseísmos con un sistema de semáforo que paraliza la actividad si los terremotos alcanzan una determinada magnitud”, explica por e-mail David Styles, geólogo de la Universidad de Keele (Reino Unido) y coautor del informe encargado por el Gobierno, que hace dos meses volvió a dar luz verde al fracking.

 

Científics nord-americans han descobert noves evidències que associen els terratrèmols amb la pràctica de la fractura hidràulica. Se sabia que la injecció d’aigua a pressió per extreure gas podia provocar una sèrie de petits moviments sísmics, la majoria imperceptibles per als humans. Ara, però, s’ha certificat que la reinjecció dels fluids excedents del fracking al subsòl també atrau rèpliques de sismes llunyans, però en aquest cas amb una magnitud considerable. Els detractors de l’arribada d’aquesta activitat a Catalunya, doncs, es carreguen de raons. Quan s’extreu el gas del subsòl mitjançant la fractura hidràulica es genera també un fluid excedent que després s’ha de tractar o bé tornar a injectar al subsòl, però en un pou creat en un altre punt especialment amb aquesta finalitat. Aquesta és l’opció més habitual i també la que els investigadors de la Universitat de Columbia han associat a un efecte d’atracció cap a les rèpliques de grans terratrèmols, encara que tinguin l’epicentre en un punt molt llunyà del planeta. L’ús intensiu d’aquests pous pot provocar que les falles “arribin a un punt crític”, segons l’investigador Nicholas van der Elst. El seu article apunta que la injecció d’aigües residuals pot generar un alt estrèssísmic a les zones explotades i convertir-les en vulnerables. La sismicitat induïda per terratrèmols a milers de quilòmetres ja es coneixia, però és la primera vegada que es relaciona el fenomen natural amb activitats humanes. En concret, els científics van comprovar que el moviment de 8,8 graus en l’escala de Ritcher que va tenir lloc el 2010 a Xile va generar, setze hores després, una rèplica de 4,1 a Oklahoma. Durant mesos, aquesta zona de pous va registrar moviments lleus fins que, el novembre del 2011, un sisme de 5,7 graus va enderrocar habitatges i va malmetre carreteres. És el més gran registrat mai amb una implicació humana directa i no van registrar-se víctimes mortals. Els mateixos científics també van detectar relació directa entre els terratrèmols del Japó el 2011 (de 9 graus, que va generar el tsunami i l’incident a Fukushima) i de Sumatra (8,6) el 2012 amb rèpliques a Colorado i Texas, zones també sotmeses a un alt estrès per la injecció d’aigües residuals. Van der Elst remarca que no s’han observat grans terratrèmols com a conseqüència directa del fracking, sinó que estan associats a l’eliminació dels fluids que comporta aquesta activitat, però també d’altres com l’extracció de petroli. Es calcula que, només als Estats Units, hi ha uns 30.000 pous per canalitzar aquests residus. D’altra banda, un segon estudi, en aquest cas de la Universitat de Califòrnia, ha trobat una alta correlació entre les instal·lacions d’energia geotèrmica, que també injecten aigua al subsòl, amb l’activitat sísmica. Els geofísics van estudiar la quantitat de moviments registrats entre el 1981 i el 2012 a la regió de Salton Sea (Califòrnia) i van creuar les dades amb l’activitat de les plantes geotèrmiques. Així van veure que després del 2001 es van disparar tant la producció d’aquest tipus d’energia com l’activitat sísmica, si bé va ser d’intensitat menor. De fet, el sisme més important associat directament al fracking va ser un de 3,6 graus que va tenir lloc al Canadà.
Publicat pel diari «El Punt Avui». Dilluns 29 de juliol de 2014