PRESA DEL CONGOST DE MONT-REBEI (SANT ESTEVE DE LA SARGA) (2006)
Entre els anys 1985 i 1987 es va impulsar des de la Generalitat la construcció de l’eix occidental per comunicar Tortosa amb la Vall d’Aran, que en el traçat d’Agulló, a la Vall d’Àger, fins a Pont de Montanyana, a Aragó, passava pel congost de Mont-rebei. Es va constituir una plataforma contrària al projecte, que va dur a terme una intensa campanya amb la realització d’una exposició itinerant, l’edició d’un llibre i un vídeo, i nombrosos actes de protesta que van aconseguir aturar el projecte.
A partir de llavors el congost de Mont-rebei obtingué un gran nombre de figures de protecció ambiental, que el situen entre els àmbits de major protecció de Catalunya. L’any 1987 es va declarar el congost Reserva Natural, per a la conservació de la llúdriga. El 1992 es va incloure al Pla d’espais d’interès natural (PEIN), dins la serra del Montsec.
Paral•lelament, el 1999 l’espai natural del congost de Mont-rebei, a cavall de les comarques del Pallars Jussà i la Noguera, i amb una extensió d’unes 600 ha, fou adquirit per la Fundació Territori i Paisatge de l’Obra Social de Caixa Catalunya amb l’objectiu de preservar-ne els valors naturals i de paisatge. Aquest espai es troba majoritàriament inclòs dins el PEIN del Montsec i també limita amb la Reserva Natural Parcial del Congost de Mont-rebei.
El 2004 es va incorporar el congost a la XARXA NATURA 2000 i fou declarat com a zona d’especial protecció d’aus (ZEPA) de la Unió Europea. El 14 d’abril de 2005, va ser declarat també refugi de fauna salvatge. Recentment el Govern de la Generalitat va subscriure el compromís de declarar el Montsec com a parc natural, i a final de 2006 ja s’havien encarregat els estudis de base per aconseguir aquest objectiu. Aquesta figura de protecció ja havia estat observada i posteriorment desestimada pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) el 1982. La zona també ha estat proposada com a patrimoni de la humanitat per part de l‘Organització de las Nacions Unides per l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO).
Presentació del projecte de central hidroelèctrica de Sant Esteve
El 30 d’agost de 2006 Josep Maria Rovira, director general d’ENDESA a Catalunya, va presentar a la Delegació de la Generalitat a Lleida el projecte de construcció de la Central Hidroelèctrica de Sant Esteve, i el d’un altra presa a la cua del pantà d’Escales, en un acte on van assistir representants dels ajuntaments de la zona favorables al projecte, tant catalans com aragonesos, entre els quals l’alcalde de Sant Esteve de la Sarga, Jaume Montanuy, de Convergència i Unió (CiU). A l’acte també hi va assistir el portaveu i conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Joaquim Nadal, que va afirmar que el projecte era compatible amb el medi ambient.
La presa, que tindria uns 33 m d’alçada, es construiria a uns 800 m de l’entrada del congost de Mont-rebei, al vessant nord, al municipi de Sant Esteve de la Sarga. La presa s’ubicaria en el primer petit estret que fa el riu Noguera Ribagorçana en direcció al congost pel vessant nord, entre l’espai on hi ha una antiga ermita romànica per la banda catalana i la vall de Montgai, al municipi de Viacamp, pel vessant d’Aragó.
El pantà ocuparia unes 155 ha i tindria una capacitat màxima de 15,7 hm3. L’aprofitament per a la generació d’energia elèctrica de les instal•lacions comportaria una potència de 6,9 MW i una producció de 35 GWh/any. Un cop passats els tràmits administratius, Endesa esperava posar en funcionament les instal•lacions el 2010.
L’empresa va remarcar els efectes socials del projecte, ja que el manteniment de cabals donaria més estabilitat a les activitats lúdiques relacionades amb esports aquàtics davant els períodes de sequera, i això repercutiria positivament en l’economia local, fet que en va motivar inicialment el posicionament favorable dels consistoris i els governs autonòmics de Catalunya i Aragó.
S’organitza la Plataforma en Defensa del Montsec en oposició al projecte
El 6 d’octubre de 2006, un total de disset entitats de Catalunya i Aragó, encapçalades per l’Institut de Ponent per a la Conservació i l’Estudi de la Natura (IPCENA) i el Centre Excursionista de Lleida, van constituir la Plataforma en Defensa del Montsec i van iniciar la campanya de protesta “El Congost de Mont-rebei, Patrimoni de Tothom. No a la construcció d’una presa al Congost de Mont-rebei per part d’ENDESA”.
En el manifest constitutiu de la campanya es remarcava l’interès natural, paisatgístic i històric de l’indret i s’hi exposaven les múltiples figures de protecció de què gaudia. En el mateix document es denunciava els impactes que la construcció de la presa tindria sobre la fauna i el paisatge, i s’afirmava que la proposta de millora ambiental i social feta per ENDESA de mantenir una làmina d’aigua estable que permetria la dinamització del territori a partir d’activitats de lleure era enganyosa, en no valorar l’impacte aigües avall de la presa en un congost que ja era un atractiu turístic consolidat que aportava molts visitants i impulsava l’economia local. El manifest també criticava el posicionament favorable fet pel conseller del DPTOP i, per la banda aragonesa, pel vicepresident de la Diputació d’Osca, quan encara no s’havien manifestat sobre la qüestió les autoritats ambientals competents.
Els mesos següents a la formació de la Plataforma, el nombre d’entitats adherides a la campanya va continuar creixent i va continuar rebent el suport de partits polítics com Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya Verds (ICV). El 27 de novembre de 2006 la Universitat de Lleida (UdL), a través de la seva Comissió de Medi Ambient, també va expressar el seu suport a la protesta. Red Montañas, en l’àmbit de l’Estat espanyol, i Mountain Wilderness Catalunya, en l’àmbit català i internacional, dues de les associacions compromeses en la defensa de les muntanyes, també es van adherir a la iniciativa i van fer difusió de la campanya, que va incloure una recollida de signatures, tasca que encara no s’havia completat a final de 2006. La Plataforma va organitzar per al 4 de febrer de 2007 una caminada reivindicativa en el mateix congost.
Mentrestant, tant ENDESA com els representants dels ajuntaments i dels departaments favorables a la construcció de la presa van adoptar una postura passiva i no van expressar públicament cap reacció a la oposició rebuda pel projecte, segurament per evitar polèmiques per la proximitat de les eleccions al Parlament de Catalunya de l’1 de novembre de 2006 i de les municipals de la primavera de 2007.
Endesa recupera el projecte de fer un pantà a tocar de Mont-rebei. Tindria 155 hectàrees i 3,5 km de longitud.
La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ha portat a exposició pública l’estudi d’impacte ambiental per construir una presa hidroelèctrica a la cua del pantà de Canelles, situada a 800 metres al nord del congost de Montrebei. Es tracta d’un projecte promogut per Endesa per “complementar” l’embassament de Canelles, redactat el 2009.
Canelles és el pantà més gran de Catalunya -–735 hm³ contra els 100 hm³ d’Oliana– i és molt difícil d’omplir. La hidroelèctrica hi preveu una presa que afectaria 155 hectàrees, situades a la cua de Canelles, amb una central hidroelèctrica a Sant Esteve de la Sarga. Segons l’estudi d’Endesa, la presa tindria una longitud de 3,5 quilòmetres, 28 metres d’alt i emmagatzemaria 15,75 hm³ d’aigua. Cinc entitats lleidatanes han constituït una plataforma d’oposició al projecte, i anuncien que, si no es retira, acudiran a la Comissió Europea per aturar-lo. Joan Vázquez, porportaveu de l’entitat ecologista Ipcena, assegura: “És una barbaritat i una provocació. Atempta contra un dels santuaris naturals més importants de Catalunya i de la Franja, el congost de Mont-rebei.” La plataforma ha iniciat la recollida de suports d’altres entitats i de signatures, i hi presentarà al·legacions. A més, la plataforma remarca que l’espai té diverses figures de protecció mediambiental. Concretament, està protegit per la directiva marc de l’Aigua i la d’Hàbitats. També és Zona d’Especial Protecció d’Aus (ZEPA) i està inclòs en la xarxa Natura 2000. A més, l’àrea formaria part del futur parc natural del Montsec, un dels compromisos en matèria de parcs per aquesta legislatura del govern català. El congost, amb uns 50.000 visitants anuals, n’és el màxim atractiu turístic i està considerat un dels actius del territori. Aquesta part més estreta del pas del riu Noguera Ribagorçana és visitada per a la pràctica del senderisme i, també, rutes amb caiac. És un dels pocs congostos que no estan afectats per infraestructures. La presidenta del Centre Excursionista de Lleida considera que l’únic objectiu del projecte és beneficiar els interessos econòmics d’Endesa, a costa del territorii el patrimoni.
“La decisió encara no s’ha pres”
Endesa ha puntualitzat que “l’obertura del període d’al·legacions és un tràmit més de l’autorització del projecte. Però la decisió de construir l’embassament no està presa. Es decidirà més endavant”. L’elèctrica espera veure les al·legacions al projecte i, també, l’evolució del mercat elèctric. Amb la crisi, el consum elèctric s’ha situat en nivells de l’any 2005. La presa afectaria els municipis de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà) i Viacamp (Baixa Ribagorça). Fonts de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre han remarcat que s’han limitat a “iniciar l’expedient que promou Endesa”, ja que en són competents, perquè afecta el domini hidràulic. Pel que fa a l’autorització de l’estudi, la darrera paraula, però, la tindrà el Ministeri de Medi Ambient, perquè l’obra de l’embassament afecta dues comunitats autònomes, jaque Viacampa pertany a la província d’Osca.
Eva Pomares LLEIDA . Publicat a “el Punt Avui” edició paper. 26/3/15
