TEMPS D’ESTIU, TEMPS DE FALLES

63 pobles pirinencs de Catalunya, Aragó, França i Andorra

DURRO, EL PRIMER.

PONT DE SUERT, PER SANT JOAN

El tipus de falla que es fa actualment al Pont de Suert consisteix a clavar quatre ascles de fusta de pi a l’extrem més gruixut d’un pal d’avellaner i el conjunt reforçar-lo amb una lligada de filferro.

Quinze dies abans de la revetlla es va a fer la plantada del faro, que consisteix a tallar un pi i plantar-lo en el punt més destacat del terme del Faro, farcint-lo d’argelagues i brancatge per assegurar que faci una bona foguerada.

A la nit de Sant Joan, els fallaires pugen al faro amb la falla al coll, amb esquelles per fer soroll.

Cap a les deu del vespre, l’encenen (ubicat a i amb les antorxes enceses comença la baixada de falles. El recorregut és sinuós i els fallaires van dibuixant els revolts del camí, formant una gran serp de foc donat que el nombre de participants és elevat i hi ha una bona visió des del poble.

A les envistes del poble, quan se senten repicar les campanes de l’Església Vella, arrenquen a córrer, travessen la palanca d’Aragó, pugen pel carrer d’Avall cap a la plaça Major i el Mercadal, i allí es disposen en rogle i llencen les falles al centre formant una gran foguera; en acabat es reparteix beure i comença la revetlla fins a la matinada.

LA VALL DE BOÍ

LA PART ARAGONESA

Sahún, És la localitat amb la festa més espectacular. La tradició de ‘Els fallis de Saúnc’ s’ha mantingut al llarg dels segles, amb el volteig de les boles de foc com a element més vistós. Malgrat les variacions, cada 23 de juny els participants prenen la seva falla (una vara d’avellaner i escorça de bedoll, preparada dies abans) en la foguera encesa en la plaça del poble. Des d’aquí, recorren els carrers fins a la zona del Barranc, on mouen les seves falles per sobre dels seus caps, formant llengües que il·luminen el cel i creen una pluja de foc.

Bonansa, la festa es manté el cap de setmana més pròxim a la nit de Sant Joan (23 de juny). La festa parteix de la pròxima ermita de San Aventín. Després de compartir el sopar al so de la música, s’encén una foguera (el far) que alimenta la falla de cada participant. Participants que, en recórrer la senda de baixada al poble (uns 15-20 minutos de passeig) conformen una serp de foc que il·lumina la nit. Als carrers del poble comença la carrera fins a la plaça, on una segona foguera rep les falles, iniciant una nit de festa amb música tradicional que s’allarga fins que es pot saltar sobre les brases.

Montanuy, les tres localitats mantenen la ‘Baixada de fallis’: la pròpia Montanuy, Aneto i Castanesa. El ritual és molt similar en totes elles, si bé varia la data de celebració. En la primera, és la nit del 23 de juny. En Aneto, retarden la celebració al primer cap de setmana de juny; i en Castanesa, coincidint amb la seva festa major, se celebra en la vespra de la festivitat de Sant Pere, és a dir, en la nit del 28 de juny.

El citat ritual comença quan els fallaires ascendeixen amb les seves falles fins al far, la muntanya pròxima des de la qual després descendeixen, a partir de les 23 hores. Aquí, una foguera alimenta cada torxa, que il·lumina el camí de retorn fins al poble, dibuixant una serp que continua pels carrers fins al pi o far del poble. En aquest lloc, els fallaires es van col·locant en cercle fins que arriben tots els participants, els qui llancen les seves falles formant una nova foguera. Els més petits se sumen al ritual des de la meitat del camí, aproximadament, prenent les seves falles en el far preparat per a ells. La falla és un pal d’avellaner amb trossos de tea en la punta, que és la que manté el foc durant tot el recorregut.

Els Paüls, Villarrué i Suils comparteixen també estructura de les seves festa de falles. Són les tres localitats del municipi de Els Paüls que mantenen la tradició la nit del 23 de juny. Des de la foguera encesa a la part alta de la muntanya, el camí de terra guia la serp de foc en la qual participen, principalment, avis i nets. Cadascun és responsable de preparar la seva pròpia falla, principalment amb unes herbes seques que corprenguin en la foguera principal i es trasllada fins a la plaça del poble. Alguns demanen desitjos i tots celebren la festa amb un sopar popular.

LA MATEIXA FESTA EN DIVERSES LLENGÜES.

Les falles s’expressen amb múltiples llengües:en català, en castellà, en francès, enaranès, en occità i patuès, mostren una gran riquesa lingüística i un vocabulari propi. Els mots més comuns i essencials són falla i faro. Falla significa “torxa, material combustible per a encesa” i el mot faro, equivalenta far o faró, és un senyal de llum visible de lluny; l’expressió brandon, utilitzada al vessant francès, significa “teia” o “torxa”. D’altra banda, les variants lingüístiques de cada lloc tenen una arrel comuna i en funció decada festa hi ha expressions concretes: cremada o crema, baixada, córrer, shasclar(asclar o estellar), quilha (plantada) i biga.

Com s’anomena la festa a cada lloc, segons es va fer constar a la candidatura a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat: