El 6 de setembre se celebra el Dia Mundial dels Rapinyaires, una jornada dedicada a conscienciar sobre la importància d’aquests ocells en la natura i la necessitat de la seva protecció.
La iniciativa, promoguda per BirdLife International i altres entitats conservacionistes, recorda el paper essencial que tenen espècies com les àligues, voltors, falcons, esparvers i mussols en l’equilibri dels ecosistemes.
Els rapinyaires, imprescindibles per a la natura

Aquests ocells desenvolupen funcions clau: regulen les poblacions de preses, eliminen animals morts i mantenen la salut ambiental. Gràcies a la seva acció, contribueixen a evitar la propagació de malalties i a preservar la biodiversitat.
Amenaces globals que posen en risc els rapinyaires
Tot i la seva importància, moltes espècies de rapinyaires es troben amenaçades o en perill d’extinció. Els principals factors de risc són:
- Pèrdua i fragmentació de l’hàbitat natural.
- Verins i abocaments il·legals que afecten la seva salut.
- Col·lisions i electrocucions en línies elèctriques.
- Impacte del canvi climàtic en els seus hàbitats i recursos alimentaris.
Segons estudis recents, gairebé la meitat de les espècies de rapinyaires del món presenten algun grau d’amenaça, cosa que converteix la seva protecció en una prioritat global.
Un missatge de conscienciació
El Dia Mundial dels Rapinyaires és una crida a governs, entitats i ciutadania per intensificar les accions de conservació. Programes de reintroducció, campanyes contra l’ús de verins i iniciatives d’educació ambiental són exemples de mesures que contribueixen a la seva supervivència.
Aquest 6 de setembre, el missatge és clar: protegir els rapinyaires és protegir la salut dels nostres ecosistemes.
Regular els fàrmacs antiinflamatoris no esteroïdals (AINEs): clau per salvar els voltors
La revista Science alerta sobre la necessitat urgent de regular els fàrmacs antiinflamatoris no esteroïdals (AINEs) per salvar els voltors.
El document, signat per investigadors del CSIC, la Universitat de Cambridge i la Royal Society for the Protection of Birds (RSPB), coincideix amb la celebració del Dia Internacional dels Voltors aquest 6 de setembre.
Els AINEs, una amenaça mortal per als voltors
El diclofenac, un conegut AINE veterinari, va provocar als anys 90 el col·lapse de les poblacions de voltors al sud d’Àsia. Arran d’aquest desastre ecològic, l’Índia, el Nepal i el Pakistan en van prohibir l’ús el 2006, una mesura que posteriorment es va estendre a Bangla Desh, l’Iran, Cambodja i Oman. Tanmateix, la venda il·legal de diclofenac i la lenta prohibició d’altres fàrmacs igualment tòxics han limitat l’èxit d’aquestes regulacions.

Segons Rhys Green, de la Universitat de Cambridge i la RSPB, “cap país de l’àrea de distribució dels voltors no disposa d’un procés ràpid i basat en proves per retirar els AINEs veterinaris que s’han demostrat tòxics”. Fins ara, només dos medicaments —el meloxicam i l’àcid tolfenàmic— s’han considerat segurs per als voltors, i en cap dels dos casos els estudis van ser finançats per la indústria farmacèutica.
El cas d’Espanya: una normativa ineficaç
Espanya acull el 90 % de la població europea de voltors, però el 2013 va autoritzar l’ús veterinari del diclofenac, set anys després que es prohibís a l’Àsia. Des de llavors, estudis han detectat residus de diclofenac, ketoprofè i flunixina en cadàvers d’animals domèstics dipositats en muladars, així com en mostres de voltors trobats morts.
“El marc regulador espanyol ha estat insuficient”, explica Antoni Margalida, investigador del CSIC. “Aquests fàrmacs continuen circulant i exposant els voltors a un risc letal”.
Crida internacional a l’acció
Els científics subratllen que, malgrat alguns avenços recents —com la prohibició del ketoprofè a Bangla Desh el 2021 o les restriccions de l’Índia els anys 2023 i 2024 sobre l’aceclofenac i la nimesulida—, aquestes mesures han arribat amb més d’una dècada de retard.
De cara a la propera Conferència de la Convenció sobre les Espècies Migratòries (CMS), prevista per al març de 2026, els experts reclamen un compromís ferm per part dels governs i la indústria farmacèutica. “Regular els AINEs tòxics i garantir proves de seguretat abans d’aprovar nous fàrmacs és essencial per protegir aquests ocells carronyaires, clau en el control de plagues i l’eliminació de cadàvers”, destaquen els autors.
Conseqüències de la no regulació dels AINEs:
- Mort directa de voltors
- Si animals domèstics tractats amb diclofenac, ketoprofè o flunixina moren i les restes arriben als muladars o són accessibles als voltors, aquests fàrmacs resulten altament tòxics.
- La ingesta fins i tot de petites dosis pot provocar fallada renal aguda i mort dels ocells.
- Col·lapse poblacional local
- Tot i que la població de voltors a la Terreta forma part d’una xarxa més àmplia de voltors pirinencs i de l’Ebre, l’impacte acumulatiu de diversos casos d’intoxicació podria reduir dràsticament les poblacions locals.
- Això ja es va veure al sud d’Àsia als anys 90, on la mortalitat massiva va portar algunes espècies a la quasi-extinció.
- Pèrdua de serveis ecosistèmics
- Sense voltors, els cadàvers de bestiar i fauna silvestre es descompondrien més lentament.
- Això podria afavorir la proliferació de plagues i malalties zoonòtiques, amb impactes sobre la salut pública i el sector ramader de la Terreta.
- Costos econòmics i socials
- Els voltors redueixen les despeses de recollida i tractament de cadàvers de bestiar.
- La seva desaparició obligaria a intensificar la gestió sanitària dels animals morts, incrementant costos per als ramaders locals.
- Impacte en el turisme de natura
- La Terreta aposta per un model de desenvolupament vinculat a la natura i el turisme sostenible.
- Els voltors són un atractiu per al turisme ornitològic i de muntanya. La seva davallada tindria efectes negatius en aquesta activitat emergent.
Conclusió
La no regulació dels AINEs a la Terreta posaria en risc els voltors i la salut dels ecosistemes locals, amb efectes en cadena sobre la ramaderia extensiva, la salut pública i el turisme de natura. Per tant, és fonamental establir un control estricte d’aquests fàrmacs i promoure l’ús d’alternatives segures com el meloxicam.










