RIPACURTIA, Ribagorça en llatí.
La revista va neixer a la tardao del 2003 com altaveu als treballs produïts al CERIb.
Amb una periodicitat d’un número per any, l’objectiu ha estat i és convertir-se en el mitjà pel qual els ribagorçans o els estudiosos de la Ribagorça publiquin les seves investigacions.
L’any 2001 arranca el CERIP com a centre filial del “Instituto de Estudios Altoaragoneses”.
La seua denominació trilingüe (Centro de Estudios Ribagorzanos – Centre d’Estudis Ribagorçans – Zentro d’Estudios Ribagorzans) és una declaració de principis: relacionar aquelles persones i organismes que s’ocupen de la cultura i la societat de la Ribagorça.
L’objectiu principal del CERIP és, des del seu inici, treballar per la superació d’antigues picabaralles entre les zones ribagorçanes de parla catalana, aragonesa i castellana, odis que sovint han estat nodrits per postures externes al territori, les quals s’insereixen en el tradicional conflicte Barcelona-Madrid o catalanisme-castellanisme.
Una de les primeres fites aconseguides pel CERIb en el seu inici va ser l’organització, amb el “Instituto Aragonés de Antropologia” de les jornades “La identitat a la Ribagorça i les seves zones d’influència”, la primavera de 2003, a Benavarri.
Aqui va neixer la voluntat dels organitzadors: programar anualment un cicle de conferències i dedicar-lo cada any a un aspecte sobre la Ribagorça.
El primer número, novembre de 2003.
Les ponències en aquest primer exemplar, estaven articulades al voltant de quatre línies per tal de debatre el tema de la identitat: la literatura popular, el patrimoni cultural, la llengua i la construcció de la imatge identitària.
Està dedicat a la identitat a la Ribagorça i el conformen set articles (els quatre primers dels ponents de les jornades i tres de nova aportació).
En el primer, l’antropòloga Josefina Roma reclama la recuperació del patrimoni artístic de la zona, patrimoni que podria esdevenir un motor clau de desenvolupament econòmic mitjançant el turisme.
El sociòleg Cecilio Lapresta s’ocupa de la situació de les llengües aragonesa i catalana a l’Aragó i tracta el sentiment identitari dels aragonesos catalanoparlants.
Tot seguit, el també sociòleg Josep Lluís Espluga tracta la visió que mútuament es tenen els aragonesos i catalans de les zones limítrofes entre ambdues comunitats.
El quart article, del filòleg Hèctor Moret, és un estudi sobre la relació entre literatura popular i identitat, i destaca com a tret particular de les formes ribagorçanes les referències al caràcter fronterer de la zona.
A més, els treballs de l’autor junt amb altres de recopilació d’una literatura de transmissió oral en vies de desaparició, s’insereixen en els nombrosos esforços per recuperar el patrimoni cultural i lingüístic, patrimoni que conforma en gran manera la identitat col·lectiva de la Ribagorça.
En aquesta línia, Isabel Garcia i Carmen Castàn reivindiquen la importància de la tradició oral com a conformadora de la identitat ribagorçana.
D’altra banda, Carlos Barrull s’ocupa de la situació actual de la llengua catalana als territoris de la Franja ribagorçana alhora que denuncia com el menyspreu exterior a la llengua autòctona ha creat un
conflicte identitari en una població que és aragonesa però que parla català.
Finalment, l’historiador Oscar Jané estudia com en l’època moderna la identitat ribagorçana es va conformar en gran part per contraposició amb una altra identitat, la francesa, presentada en termes negatius pel govern de la monarquia hispànica, i com després aquest mateix govern va actuar per dinamitar un concepte d’identitat local que es veia com perillós dins d’una monarquia amb tendències centralitzadores.
A més dels articles del dossier, en la seva miscel·lània Ripacurtia presenta tres escrits més.
D’una banda, Glòria Francino fa una breu relació sobre fonts d’informació de la Ribagorça, oferint una eina útil per a futures investigacions sobre la comarca.
D’altra banda, el filòleg Ramon Sistac s’ocupa de les variants de la llengua catalana i fa una anàlisi del ribagorça, subgrup del català occidental. Alhora, denuncia la recessió tant del català com dels parlars híbrids de la comarca a causa de la constant expansió del castellà i també per la despoblació del territori.
Finalment, el darrer text és un manifest del CERIb sobre la defensa de la llengua catalana a la Ribagorça, que fa una crida a les administracions públiques i a la societat aragonesa per treballar conjuntament en el reconeixement de les llengües pròpies d’Aragó.
Aquest número de Ripacurtia destaca per l’alt nivell dels articles, I també per una edició acurada. La llengua dels textos es majoritàriament la catalana –només tres són escrits en castellà–, tot i que des del CERIb es potencia la publicació en qualsevol de les llengües pròpies de la Ribagorça.
En relació amb el present informe, els sotasignats, filòlegs i filòlogues, lingüistes i altres professionals de la llengua, procedents de o relacionats amb l’àrea ribagorçana, demanen al CERI i a l’administració i la societat civil aragonesa l’assumpció dels següents punts:
1. Al Centre d’Estudis Ribagorçans — El CERI ha d’assumir el català com a una de les seues llengües pròpies amb totes les seues conseqüències: des de la denominació oficial del centre al seu ús normal com a llengua de treball i de comunicació.
Actualment, els moderns mitjans informàtics de correcció i traducció, així com el foment del poliglotisme passiu (intercomprensió entre varietats diferents, pràctica d’altra banda tradicional entre els habitants del nostre territori), faciliten extraordinàriament els problemes logístics que se’n puguin derivar — L’estudi sobre tots els aspectes (filològics, literaris, lingüístics, sociolingüístics, dialectològics…) de la varietat ribagorçana del català ha de constituir un dels objectius prioritaris del Centre
2. A l’administració i la societat civil aragonesa — L’administració aragonesa (local, comarcal, provincial i autonòmica) i en allò que li pertoca l’espanyola, així com els representants electes del poble, tenen l’obligació de vetllar pel reconeixement oficial de la llengua catalana a l’Aragó en els territoris on és pròpia.
Els ciutadans i ciutadanes d’Aragó de llengua pròpia territorial altra que la castellana han de veure equiparats els seus drets, com a mínim, al mateix nivell que els tenen reconeguts els ciutadans i ciutadanes de Catalunya (inclosa la Vall d’Aran), el País Valencia, les Illes Balears, Navarra, el País Basc ¡ Galicia – Els ciutadans i ciutadanes d’Aragó, independentment de la llengua que els siga pròpia, han d’assumir que tant el català com l’aragonès, en el passat, en el present i en el futur, formen part irrenunciable del seu ric patrimoni cultural col·lectiu
Benavarri, 8 de febrer de 2003
Els objectius del CERIb es marquen en consolidar les estructures, ampliar el nombre de socis i continuar fomentant l’estudi sobre la Ribagorça.
El segon número, “Memòria, oblit i realitat”, es van fer l’estiu del 2004, a Areny de Noguera.
NÚMERO CINC (2024)
Paisatge de muntanya i pràctiques pastorals
Frederic Fillat Estaqué
Un paisaje no solo ganadero: el cultivo de cereales en los Pirineos
Carlos Fernández-Piñar
Conservació i imatge pública del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici durant el franquisme
Judit Gil-Farrero
El pastoralisme en l’obra de Ramon Violant i Simorra
Ignasi Ros Fontana
La visió del pastoralisme en l’obra poètica d’Anton Navarro
Xavier Macià Costa, Núria Alturo Munné
Les divisions polítiques i administratives de l’Alta Ribagorça. Segles XVII-XVIII (Primera part)
Ignasi López Trueba
Carles A. Rizos Jiménez, L’obra poètica llatina del jesuïta Miquel Dòria (1737-1819): estudi, edició i traducció
Josep Antoni Clua Serena
Publicacions del Centre d’Estudis Ribagorçans
Centre d’Estudis Ribagorçans
La revista està en procés de refundació, amb un acord de col·laboració amb Anem Editors i amb una nova perspectiva en la direcció editorial. Si fins ara els monogràfics de la revista es nodrien exclusivament de les jornades anuals del CERIb, a partir d’ara les temàtiques seran cercades i construïdes tenint en compte buits d’anàlisi necessaris per als territoris que interessen a Ripacurtia.
El paisatge ribagorçà, i en general el paisatge pirinenc, és el resultat d’un procés d’humanització del territori d’acord amb uns usos que durant segles han estat relacionats amb l’aprofitament agroramader. L’activitat pastoral, en concret, s’ha imbricat amb la distribució d’estatges ecològics diversos, des de les planes entre serres, passant pels prats de ribera, fins a les pastures subalpines, el curs de les cabaneres que els connecten, i l’aprofitament de diversos àmbits forestals o de matollar segons el tipus de bestiar que se’n nodria, per no parlar de la ubicació dels habitatges mateixos i tota una diversitat de construccions de suport. Al mateix temps, la cultura pirinenca ha pres forma a l’entorn de la relació amb les activitats de pastoreig i els cicles que imposaven.
Joan Casimiro Bernades, un dia d’estiu de 2016, guiava una visita a Lavaix i obria així, magistralment, un seguit de jornades de les quals la darrera, celebrada el setembre de 2020, va propiciar el recull d’articles que ací presentem. És el resultat d’una suma d’esforços que el mateix Casimiro va ajudar a construir a través del CERIb, i una mostra del ventall temàtic que va ajudar a traçar: ens remarcava la importància de la història de Lavaix i dels Erill, d’una banda, i d’una altra la necessitat de revisar la història de la indústria hidroelèctrica o de l’explotació minera.
Havien de passar 75 anys perquè repenséssim ENHER. Quan explicàvem la idea d’organitzar unes jornades en ocasió d’aquesta efemèride, costava deseixir-se d’una tendència automàtica a visualitzar-ho com una celebració. ENHER (l’Enher, com de fet en diem) havia estat un projecte total. Abans d’ENHER, un primitivisme atemporal; després d’ENHER començava el temps amb el tic-tac mecànic.
PRIMERA ETAPA
2003: Núm.: 1 Dossier: La identitat a la Ribagorça
2004: Núm.: 2 Dossier: La despoblació a la Ribagorça
2005: Núm.: 3 Dossier: La Dona, referent social i cultural al Pirineu
2006: Núm.: 4 Dossier: Conflictes. Diàleg i cultura al Pirineu
2007: Núm.: 5 Dossier: La pèrdua dels furs al Pirineu
2008: Núm.: 6 Les relacions econòmiques entre Catalunya i Aragó. Passat, present i futur
Adhesió al comunicat de la Junta del CERIb Centre d‘Estudis Ribagorçans llegit a l’assemblea de la CCEPC celebrada a Morella el passat dia 9 de març.
A l’Aragó, com en el País Valencià i les Illes, amb governs del PP i VOX, tota imatge d’unitat de la llengua catalana s’ha trencat. A l’Aragó, la Direcció General de Política Lingüística ha suprimit tots els programes educatius i subvencions vinculats al català i a l’aragonès.
D’altra banda, des de fa uns anys tenim grups d’estudiosos que neguen la nostra llengua, donen material al nou govern ¡ publiquen articles filològics sobre la Franja en revistes especialitzades, en actes de congressos acadèmics editats per les universitats de Barcelona, València, Canàries o en altres publicacions filològiques d’Europa. A més, ja l’anterior direcció del Departament d’Ensenyament del Govern d’Aragó va substituir cursos d’aragonès en col·legis on feia 10 o 20 anys que s’ensenyava la llengua catalana.
davant tot aquest retrocés dels darrers anys, quina es la resposta? La resposta de l’Institut d’Estudis Catalans o de l’Institut Aragonès del Català – Academia Aragonesa de la Lengua ha estat no pronunciar-se davant tots aquests atacs siguin més acadèmics, més culturals o més polítics, fins que han vist que la cosa era massa gran i que, si seguim per aquest camí, es podria tornar de manera més discreta a unes lleis semblants a aquelles que fa no tants anys teníem, les del LAPAO i LAPAPYO. Llavors ha estat quan s’ha fet un breu comunicat de l’IEC i una recollida de signatures de docents de la Universitat de Saragossa.
El passat 24 de febrer representants de 40 ajuntaments i 20 associacions van commemorar els 40 anys de Declaració de Mequinensa en un acte reivindicatiu que va agrupar més de tres-centes persones en defensa de les llengües catalana i aragonesa. La resposta de la Generalitat de Catalunya, mitjans de comunicació catalans o diputacions ha estat el silenci i l’oblit.
Els darrers anys Catalunya ha desconnectat de la Franja. A causa d’aquesta desconnexió, especialment a la Ribagorça, a l’hora de fer activitats a banda i banda del riu Noguera Ribagorçana, ens hem vist obligats a tenir dues juntes directives i dues entitats com el CERIb que dupliquen tots els tràmits burocràtics i econòmics en un territori pirinenc poc poblat.
Fins ara, sort en tenim del IEA – Diputació Provincial d’Osca, del qual som centre col·laborador, i de l’IRMU i la CCEPC, que són els únics que ajuden les entitats de la Franja i de la Ribagorça en llengua catalana. Per tot això agraïm a la CCEPC i a l’IRMU el suport rebut aquests darrers anys, però també animem la Generalitat de Catalunya, les diputacions, les entitats i els mitjans de comunicació de Catalunya i, especialment els de Lleida, que no s’oblidin de tota la riquesa lingüística, cultural i natural de la Ribagorça.
Morella, 9 de març de 2024
El CERIb organitza tres activitats aquest mes de març
El Centre d’Estudis Ribagorçans (CERIb) organitza tres activitats durant aquest mes de març.
La primera activitat es una presentació amb el títol “Coses sobre la nostra llengua materna: el català a la Ribagorça”, a càrrec de Glòria Francino, filòloga natural de Sopeira, i què tindrà lloc el dijous 21 de març en horari de matí a l’escola de Benavarri.
La segona activitat és la presentació del darrer número de la revista Ripacurtia. Revista pirinenca del Centre d’Estudis Ribagorçans què enguany presenta el volum 5 de la segona etapa i el primer acte de presentació tindrà lloc el divendres 29 de març, a les 17 hores, a l’Arxiu Comarcal de l’Alta Ribagorça (Carrer del Pont, 9), al Pont de Suert, en el marc de les “Jornades a l’Arxiu Comarcal de l’Alta Ribagorça”.
Durant la presentació intervindran:
- Josep Maria Rispa, Ttnent d’Alcalde de l’Ajuntament del Pont de Suert i conseller de Cultura del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça.
- Manel Rivas Juanati, director de l’Arxiu Comarcal de l’Alta Ribagorça
- Enric Marqués, president del CERIb.
- Carles Barrull, secretari del CERIb.
- Jordi Suïls, director de la revista Ripacurtia.
- Joan Ramon Piqué, historiador i membre del CERIb, què parlarà sobre “Casós, Iran i Sarroqueta, tres exemples de la rica i desconeguda història de l’Alta Ribagorça”.
La tercera activitat continuarà amb les presentacions de la revista Ripacurtia 5 i tindrà lloc el dissabte 30 de març, a les 19 hores, a la Biblioteca Municipal de Benavarri (Pl. Escuelas Pías, 5).
Durant la presentació intervindran:
- Yolanda Castelló, alcaldessa de Benavarri.
- Enric Marqués, president del CERIb.
- Carles Barrull, secretari del CERIb.
- Felip Gallar, mestre i escriptor de Lleida, què parlarà sobre “la Santeta de Lluçars i Benavarri Rosa Morancho Jovellar (1839-1858)”.
Recordeu que els números anteriors de la revista els podeu consultar en accés obert a través del repositori de RACO: https://raco.cat/index.php/Ripacurtia
Més informació: https://www.cerib.org/
