Red Eléctrica (REE) ha iniciat la llarga partida d’escacs en el terreny legal, polític i d’opinió pública per tirar endavant la MAT (línia de molt alta tensió elèctrica) de Ponent. El mes vinent mourà peça i entregarà al Ministeri d’Indústria i al de Medi Ambient l’avantprojecte de la línia i una proposta d’informe d’impacte ambiental per a l’aprovació. Els ajuntaments afectats i les entitats de la Ribagorça i el Pallars que s’hi oposen tindran llavors trenta dies per presentarhi al·legacions. El delegat de REE a Catalunya, Lluís Pinós, va anunciar ahir que la companyia elèctrica intentarà atendre i incorporar totes i cadascuna de les al·legacions per millorar el traçat, però en cap cas es renunciarà a la connexió, que obeeix “a la planificació elèctrica del govern espanyol”. Pinós recorda que en altres processos similars s’han concedit compensacions econòmiques als municipis afectats per la línia, cosa que també podria passar amb la MAT de Ponent, però també adverteix que, en cas d’una possible oposició de les administracions locals, la línia podria ser declarada d’utilitat pública, figura legal que permetria a REE construir-la malgrat l’oposició dels ajuntaments. I és que actualment a l’altra banda del taulell hi ha la pràctica totalitat de la vintena d’alcaldes afectats que hi estan en contra. Només tres, Ontinyena, Penyalba i Vilanova de Sixena, en territori d’administració aragonesa, estan a favor de la línia. Els cinc alcaldes del Pallars Jussà afectats, contraris al projecte, tenen de moment el suport de la resta de la comarca, de tots els partits presents a la Diputació de Lleida i del delegat de la Generalitat al Pirineu. Aquests alcaldes consideren que el Pallars, amb 350 km de línies d’alta tensió, ha pagat amb escreix la seva quota de solidaritat energètica amb el país. Pinós, en canvi, considera que la connexió per la Ribagorça i el Pallars és el millor corredor perquè afecta menys població que si es fes en possibles alternatives al sud, a la plana de Lleida. Segons REE, la connexió és imprescindible per completar el mallat del transport entre Aragó i Catalunya i assegurar l’evacuació de l’energia de les noves centrals eòliques aragoneses. El punt de partida de la MAT, però, és la subestació de Penyalba, a tocar de les tèrmiques d’Escatrón, Castellnou i Mequinensa.