Inici Blog

LA PRODUCCIÓ D’ENERGIA NETA SUPERA EL 38% A TOT EL MON

Segons HEMBER (Grup de reflexió energètic que fa servir coneixements basats en dades per canviar el món, canviant el carbó per energia neta)

L’eòlica i la solar, les fonts d’electricitat que creixen rapidament, assoleixen un rècord de deu per cent de l’electricitat mundial el 2021. El creixement de la demanda es va recuperar i va provocar també un augment rècord de l’energia i les emissions de carbó.

Un 58% de l’electricitat a Europa prové d’energia repartida de la següent manera:un 23% de la nuclear, un 16% de l’energia hidràulica i un 14% de l’energia eòlica i solar.

Europa és responsable de l’11% de les emissions del sector energètic mundial, per sota del 23% de fa dues dècades, amb els majors contaminants Rússia, Alemanya, Polònia, Itàlia i el Regne Unit responsables de dos terços d’això.

Europa ha avançat desigualment en la descarbonització de l’electricitat recentment. L’electricitat generada a partir del carbó ha caigut més d’un terç des del 2015, substituïda majoritàriament per eòlica i solar. No obstant això, aquesta transició ha estat impulsada principalment per l’Europa occidental, amb el progrés a Europa de l’est i sud-est generalment molt més limitat fins ara. En conjunt, els combustibles fòssils encara representen el 42% de la producció d’electricitat.

El gas fòssil va representar el 25% de la producció d’electricitat del continent l’any 2021. No obstant això, alguns governs ara han assenyalat un ràpid allunyament del gas després que la crisi mundial del preu del gas a finals de 2021 va ser seguida per la invasió d’Ucraïna per part de Rússia a la primavera de 2022.

La transició elèctrica d’Europa no està en camí de limitar l’augment de la temperatura global a 1,5 °C. El desplegament de la capacitat d’energia neta continua sent massa lent a tot el continent i, en el cas de la UE, l’expansió prevista encara no és suficient per als objectius climàtics del mateix bloc. Fora de la UE, les perspectives són més difícils amb Turquia, Rússia i els Balcans occidentals encara planejant construir noves centrals de carbó. No obstant això, algunes de les principals economies d’Europa estan començant a mostrar el camí a seguir, tant el Regne Unit com Alemanya es comprometen a arribar al 100% d’electricitat neta el 2035.

2021 EN XIFRES

dades energétiques any 2021

LA TRANSICIÓ CAP A L’ENERGIA NETA. UNA REALITAT OBLIGADA.

Ember estima que la intensitat global de carboni va ser de 442 g de CO₂ per kWh el 2021 (en comparació amb els 437 g del 2020). La via d’1,5 graus de l’IEA significa que ha de caure ràpidament a zero el 2035 a les economies avançades i el 2040 a tot el món.

Ara el futur és clar: la generació eòlica i solar ha de continuar amb la seva corba de creixement per proporcionar tres quartes parts del creixement de l’electricitat neta fins al 2030. Els líders en eòlica i solar mostren que aquest nivell de quota de mercat és realista, i aquest gran creixement es pot produir amb relativa rapidesa. Però aquests canvis no s’estan produint prou de pressa a tots els països i estem molt lluny de reduir les emissions del sector elèctric. 

ANGLESOLA, A L’URGELL, ESTRENARÀ PLANTA SOLAR L’ESTIU DE 2013

Finançada per les aportacions de centenars de petits accionistes, la central solar projectada als afores d’Anglesola, estarà operativa el proper estiu.

Video emés per tv3 el dimecres 23 al telenoticies comarques
Planta solar de Fontivsolar, a Fontiveros (Ávila)

Aquesta planta es convertirà en la primera instal·lació cooperativa de Catalunya. El seu promotor, la cooperativa “Som Energia”, té ha anunciat la seua inauguració l’estiu del 2023. Aquest projecte, finançat mitjançant un sistema que la cooperativa ja s’ha fet servir en plantes d’Andalusia i Castella i Lleó.

El denominat “Generation kWh” es basa en aportacions de petits inversors que, al llarg de vint-i-cinc anys, reben la quantitat invertida i part del seu subministrament elèctric a preu de cost, la qual cosa contribueix a reduir les factures de la llum. Som energia s’ha fet càrrec del gruix de les obres amb un fons d’1,7 milions d’euros aportats per 4.610 socis per aquest i altres projectes.

La central d’Anglesola, amb una superfície de quatre hectàrees, generarà uns 4,70 GWh a l’any, l’equivalent al consum de 1.800 famílies. És una producció superior al consum de la població d’aquest municipi de l’Urgell, amb poc més de 1.300 veïns.

PUNT I FINAL A LA DÈCADA PERDUDA DE LES RENOVABLES

La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà i Roura, ha assegurat que “la dècada perduda de les renovables a Catalunya s’ha acabat”.

La consellera ha fet balanç del primer any de vigència del decret llei 24/2021, d’acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades, davant la Comissió d’Acció Climàtica del Parlament de Catalunya, i ha conclòs que les dades mostren que el Govern “està posant el país al dia en matèria de transició energètica”.

La consellera Jordà, durant la seva compareixença al Parlament del 2 de novembre de 2022

Jordà ha detallat que en l’actualitat a Catalunya hi ha 1.830 MW en procés d’informació pública, davant dels 60 MW que hi havia abans de l’entrada en vigor del decret llei 24/2021 o dels 30 MW que hi havia a l’inici de la legislatura. Aquesta xifra multiplica per 1,5 tota la potència renovable instal·lada al país des dels anys 90. A més, enguany ja s’ha atorgat l’autorització administrativa a 80,5 MW -és a dir, que quests projectes ja estan en condicions de ser construïts. “El 2022 serà el primer any de la darrera dècada en què s’autoritzaran més de 100 MW d’energies renovables”, ha avançat la consellera.

Talarn. Parc solar de 2 hectarres construit l’any 2020

D’aquests 80,5 MW, repartits en una trentena de projectes, més d’un 80% responen al model d’energia distribuïda en el territori, de fins a 5 MW, que són aquells pels quals aposta el decret llei 24/2021. De fet, les mesures de simplificació que incorpora la norma han possibilitat que s’hagi tramitat un parc fotovoltaic en poc més de quatre mesos. En els darrers deu anys només s’havien autoritzat 9 MW d’energies renovables a Catalunya.

Del total de la potència que ja està en fase d’informació pública, 254 MW corresponen a 7 projectes d’energia eòlica i la resta, a projectes d’energia fotovoltaica. En aquest sentit, Jordà ha recordat que en els propers mesos es posaran en servei 4 parcs eòlics, que sumen 101,29 MW, després que en els darrers deu anys només s’hagi posat en servei un aerogenerador.

Parc eòlic de la Granadella, a les Garrigues.

La consellera ha destacat que les dades demostren que el decret llei 24/2021 és un bon instrument per contribuir a materialitzar la transició cap a un nou model energètic més net, sostenible, just i democràtic. “Hem començat una revolució que no té aturador”, ha advertit Jordà, que ha remarcat que encara queda molta feina per fer per respondre a l’emergència climàtica i a la crisi energètica, i per contribuir a assolir la descarbonització de la societat catalana l’any 2050. “Les dades són bones, però encara no són suficients; hem de tenir en compte que estem revertint una situació de 10 anys d’aturada”, ha advertit.

En la seva intervenció, Jordà ha posat l’evolució de l’autoconsum fotovoltaic a Catalunya com a mostra del compromís tant del Govern com de la ciutadania i de les empreses amb la transició energètica i les energies renovables. En els primers nou mesos de l’any 2022 s’han instal·lat a Catalunya 25.711 instal·lacions d’autoconsum, més del doble que en tot l’any 2021, i 208 MW de potència, més que l’acumulada en el període 1995-2021 per a totes les tecnologies d’autoconsum. A més, a l’octubre ja s’han superat les 50.000 instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic. Aquestes bones xifres es deuen tant al marc normatiu favorable i als incentius que ha establert el Govern com a l’interès dels usuaris, domèstics i industrials, per generar la seva energia de manera més neta i competitiva.

Noves bases per al desenvolupament de les renovables

Durant la compareixença, Jordà ha explicat que el Govern ha aplicat en el darrer any i mig un conjunt de mesures per assentar les noves bases sobre les quals s’han de desenvolupar les energies renovables a Catalunya. A més de la modificació del decret llei 24/2021, per agilitar i ordenar la tramitació de projectes d’energies renovables a Catalunya, la consellera ha recordat que el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha engegat en el darrer any un conjunt de mesures destinades a impulsar i facilitar el creixement de les energies renovables a Catalunya.

Bona part d’aquestes mesures estan dirigides a aconseguir la participació i la cohesió territorial en la implantació de les energies renovables. “La transició energètica no es pot imposar des de cap despatx, la volem fer des del territori, amb el territori”, ha insistit la consellera. Per això, ha detallat que el Govern ha impulsat, amb una subvenció de 3,6 milions d’euros, la creació de la Xarxa d’Oficines Comarcals de Transició Energètica, que entre d’altres tasques hauran de donar suport als municipis davant la implantació de projectes d’energies renovables.

Aquestes oficines comarcals participaran en l’elaboració del Pla territorial sectorial d’implantació de les energies renovables, que es va iniciar el mes de maig, i que tindrà com a funció determinar la distribució arreu del territori de les instal·lacions d’aprofitament de les energies renovables necessàries per a fer efectiva la transició energètica a Catalunya. Jordà ha posat sobre la taula que les necessitats energètiques de Catalunya requereixen també de “projectes grans, amb ocupació de grans extensions del territori”, i ha advocat per “actuar amb celeritat, però fer-ho de manera acurada per impactar el mínim possible en el sòl no urbanitzable i en terrenys agraris de capacitat agronòmica elevada, així com també per protegir la biodiversitat”.

Una altra iniciativa en aquest àmbit ha estat la constitució, el mes de març, de la Taula de diàleg social de les energies renovables. Conformada per una cinquantena d’agents socials de tots els àmbits, la funció d’aquest òrgan és identificar i analitzar mesures de compensació entre els territoris rurals i les zones urbanes densament poblades en què no es pugui garantir assolir el 50% de la seva demanda elèctrica amb generació elèctrica renovable de proximitat en l’horitzó de l’any 2030.

Finalment, la consellera també ha fet referència a la creació de L’Energètica, l’empresa pública que s’ha creat per incidir en el mercat de l’electricitat, ja que tota l’energia que promourà i gestionarà serà d’origen renovable, ja sigui fomentant l’autoconsum en els edificis públics –i donant peu a noves formes de consum, com les comunitats energètiques- o assumint la gestió d’aquelles centrals hidroelèctriques a les quals els caduqui la concessió. En aquest sentit, Jordà ha recordat que la modificació del decret llei 24/2021 ha fet possible la revisió i revocació de concessions de centrals hidroelèctriques de les conques internes, que el departament ja està efectuant. De moment, ja estan en marxa 3 expedients de revocació de centrals hidroelèctriques de Sant Quirze de Besora, Ripoll i Bescanó, que passaran a ser de gestió pública.

(Nota de premsa facilitada per la conselleria).

TORNEM AMB MÉS FORÇA

L’aparició de publicacions que ningú havia escrit, van disparar totes les alarmes.

Alguna cosa passava quan a la web apareixen notícies que ningú havia publicat.

De sobte noticiesdelaterreta.com havia embogit. Res anava bé.

Després de moltes consultes, el diagnòstic va ser clar: algú ens havia segrestat la web.

Hem decidit millorar la seguretat i hem aprofitat per fer una revisió profunda. I ja som aquí! Amb més mitjans, amb més ganes, amb més força!

Així va néixer notícies de la Terreta, un espai obert a tothom amb voluntat d’explicar en primera persona les coses que passen o que afecten la Terreta i la clotada d’Areny.

La festa major de la Terreta de l’any 2009 va generar la primera notícia.

Campions de Botifarra 1999. Espluga de Serra.

Primer érem http://sapeira.blogspot.com/

Capçalera del blog des del 2009 fins al 2013

El 2013 ens vam fer grans. Allotjats en un servidor, i assessorats per experts informàtics arrancàvem una nova etapa. Sense soroll, sense publicitat, amb la feina del grup que participen en aquesta aventura informativa.

2022 és el punt de partida de la tercera etapa. Ara a l’aixopluc d’una empresa que vetllarà per la seguretat del web. Que ens aportarà les millores que calguin i amb l’esperit de continuar mantenint oberta la finestra de la informació de la Terreta.

Som aquí, seguin…

PALPIS DE CORDER. CUINA DEL PIRINEU

La cuina del Pirineu ofereix gran varietat de plats tradicionals basats en els productes que ofereix la muntanya segons la temporada. Un d’aquests plats és el palpís de corder.

El palpís de corder és una cuixa de corder rostida i farcida amb diversos ingredients, però totes acostumen a portar all i cansalada. És un plat tradicional molt propi del Pallars. A diferència d’altres plats de cuixa de corder, que es fan al forn, aquest es fa a la cassola.

INGREDIENTS

1 cuixa de corder

200 g de cansalada viada

2 cebes tallades a trossos grans.

1 porro tallat a rodanxes grans

3 pastanagues tallades a trossos grans

4 alls sencers.

Herbes aromàtiques: farigola, llorer, orenga

1 got de vi blanc

Mig got de vi ranci.

Julivert. Sal. Oli. Pebre.

PREPARACIÓ

Cal desossar la cuixa, salpebrar-se i farcir-la amb cansalada viada, un all i julivert trinxat.

Al farcit es pot afegir també ou dur, pilota o bolets saltats.

Lligar la cuixa i poseu-la a rostir en una cassola amb oli.

Quan estigui rossa pels dos costat, afegir les verdures, els alls i les herbes aromàtiques.

Deixar-ho coure amb la cassola tapada durant una estona.

Afegir el vi blanc i el vi ranci, i deixar-ho reduir.

Un cop la cuixa estigui cuita, retireu les herbes i coleu la salsa.

Deslligueu la cuixa i poseu-la en una safata amb la salsa per sobre.

Es pot servir acompanyat de patates al caliu, puré de patates o bolets.

L’AUTOVIA A-14 ARRIBARÀ NOMÉS FINS ALFARRÀS.

L’autovia de la Ribagorça s’acabarà a Alfarràs.

El secretari general d’Infraestructures, Xavier Flores, ha anunciat que l’A-14, que ara acaba a Almenar, s’allargarà fins a Alfarràs. A partir d’aquest punt continua la N 230. S’opta per la fórmula del 2+1 amb un carril extra en un dels sentits de la marxa. Una opció que Madrid ja va triar per al tram Benavarri-Sopeira.

Més amunt de Sopeira hi haurà millores a la carretera i en alguns trams també s’optarà pel 2+1.

L’A-14 va ser inaugurada l’any 2012 en un tram de 10 km, entre Rosselló i Alguaire, aprofitant la posada en marxa de l’aeroport de Lleida-Alguaire l’any 2010

L’any 2017 es va connectar amb la A-2 i 6 km més d’autovia van entrar en funcionament.

Ara, si es fa el tercer tram Alguaire-Alfarràs, l’autovia que es va dissenyar com l’eix de la Ribagorça – Vall d’Aran d’una llargada de 180 km, en tindrà poc més de 30.

(diari segre, edició paper)

JORNADA DE BOLETS A SAPEIRA

Pensem repetir! La 1a jornada micològica de la Terreta ha comptat amb una cinquantena d’assistents . Tant les xerrades com la pràctica a la Rourera han estat esclaridores pels molts dubtes que surgeixen quan anem a plegar bolets.

I el dinar….una presentació molt maca i ….tot boniiiiisssssim!!

LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA A DEBAT. ARENY DE NOGUERA

Cicle de debats 2022.

ARENY DE NOGUERA. 27 agost 2022. Saló Parroquial.

Salutació:

LOURDES BENERIA (Presidenta del CERIb)

ESTER CEREZA (Comarca de la Ribagorça)

CARLES RIBA (President de CMES)

Notícia de la Comarca:

LLUÍS FLORIT (Enginyer de Forest, Tècnic del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça). Oportunitats Energètiques de la Comarca:

JOSEP MARIA PEIRÓ (CMES) (informe d´EDUARD FURRÓ. CMES).

Taula Rodona.

Moderador: ANTONI PLANS (Enginyer Industrial – CERIb)

MERCÈ ANIZ (Enginyera de Forest- Directora del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici),

XAVIER FARRÉ (Geògraf),

BENJAMIN VALLMANYA (Centre d’Interpretació de l’Energia de Canelles),

CARLOS GONZÁLEZ (Portaveu de la Plataforma Unitària Contra l’Autopista Elèctrica Montsó-Isona.

Video produït pel CERIb

UN NOU ESPAI WEB PER AJUDAR A CONEIXER ELS VINS DEL PIRINEU.

vinsdelpirieu.cat

Abrigada per la serralada emblemàtica que és el Pirineu, la vinya s’estén en parcel·les petites per valls, muntanyes, boscos i bancals en simbiosi amb el paisatge i nodrint-se de la seva biodiversitat. El Pirineu és terra de vins des de l’època romana, fa dos mil anys. La vinya, que ha estat un dels principals cultius juntament amb el cereal i l’olivera, viu avui un ressorgiment després de la desventura de la fil·loxera. Recollint la saviesa ancestral, atenent a la diversitat varietal, però principalment al clima continental que accentua el contrast tèrmic entre dia i nit i a la riquesa de sòls únics del garumnià, una nova generació de viticultors i enòlegs empeny, dibuixant un mapa ric i divers, complementari i cohesionat de cellers. Amb vins que son mirall del paisatge i que n’asseguren la seva preservació present i futura. Els vins del Pirineu son l’assemblatge entre un patrimoni natural privilegiat i l’esforç, la tenacitat i la inquietud humana per mantenir el vi i la vida a la regió. 

15 CELLERS QUE DONEN PRESTIGI A UNA ZONA

fotos: Gilbert BagesJordi Peró

LA VISIÓ PASTORAL. MEMÒRIA DEL PAISATGE PIRINENC.

L’activitat pastoral ha donat forma a les comunitats rurals d’una part important del nostre país, no només en àrees de muntanya. Els canvis que avui s’esdevenen a nivell planetari s’han fet notar molt directament en aquesta activitat, que en poques dècades ha passat a ser molt secundària, quasi residual, en alguns indrets on havia estat fonamental. La liquidació de sectors tradicionals com aquest discorre en paral·lel amb una veritable crisi en la relació amb el medi i amb els propis precedents culturals. El coneixement de l’entorn, que es transmetia i s’incrementava a partir d’unes activitats que hi anaven imbricades, desapareix o canvia profundament, fins i tot allà on l’economia tradicional perviu. Per tant, no només som davant un fenomen que es fa sentir en el vessant econòmic, sinó també, o sobretot, en el cultural, en la percepció del medi i en l’autopercepció, i en els recursos expressius que s’hi relacionen.

Dia 2 setembre, divendres

Matí: Sortida sobre arqueologia pastoral, amb guiatge d’Ermengol Gassiot.

Tarda: xarrades

  • Ramon Sistac: Dominis lingüístics i trànsit transhumant
  • Xavier Macià: Visió del pastoralisme en l’obra poètica d’Anton Navarro
  • Eloi Saula: Els pastors escaladors del Turbó
  • Ignasi Ros: El pastoralisme en l’obra de Violant i Simorra

Dia 3 setembre, dissabte

Matí: Sortida a la vall de Barrabés, amb guiatge per determinar.

Tarda: xarrades

  • Frederic Fillat: Paisatge de muntanya i pràctiques pastorals
  • Carlos Fernández: El cultiu de cereals en alçada en el context pastoral
  • Laia Batalla: Coneixements pastorals d’ahir i avui, des de l’experiència de l’Escola de Pastors
  • Raquel Serrat: La incorporació de les dones en el relleu generacional
  • Iolanda Ferran: Polítiques agroramaderes en una visió de conjunt

Les xarrades es faran al Centre de Fauna del Pont de Suert, ctra N-230, 126. Per qualsevol informació o dubte,  jordi.suils@udl.cat.

Un dels nostres punts de partida és aquest darrer, el de la geolingüística i les formes de parlar (i pensar) sobre l’entorn. Això ens permet de connectar aproximacions molt diferents que, al capdavall, resulten en maneres de mirar-se el món i de veure’ns-hi a nosaltres mateixos. Un altre aspecte de la nostra aproximació té a veure amb les noves activitats que es despleguen en l’entorn natural (el muntanyisme, l’excursionisme, el coneixement pluridisciplinar del medi) o amb formes actualitzades del que sempre s’ha fet. Ens intessa, en aquest sentit, explorar vies d’incorporació dels coneixements i les pràctiques tradicionals a altres demandes d’avui.

Amb aquest breu curs, volem tractar una part de tot el ventall temàtic: les dades sorprenents que ens aporta l’arqueologia, la interpretació pastoral del paisatge, les implicacions de la pràctica transhumant en el mapa lingüístic, la literaturització del pastoralisme (com ara en l’obra d’Anton Navarro), la transmissió del coneixement pastoral cap a la pràctica del muntanyisme, la tasca etnogràfica (com ara la de Violant i Simorra), el paisatge de muntanya com a resultat de les pràctiques ramaderes, els cultius en alçada en relació amb aquelles pràctiques, l’actualització del coneixement pastoral en l’ensenyament planificat, i les perspectives de futur en termes de viabilitat econòmica.

Una part dels coneixements la tractarem sobre el terreny, amb dos sortides matinals, al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i a la vall de Barravés. Una altra part la tractarem en sessions de tarda, en forma de diverses xarrades acompanyades de col·loqui.

Ramat del mas de Barreda. 1980