DESPRÉS D’UNA LLARGA MALALTIA. TENIA SEIXANTA-SIS ANYS.
Rafael Bardají Pérez , nascut a Graus el 1957 va morir el passat 8 d’abril.
Va estudiar Periodisme en la Universitat de Barcelona. Els seus primers passos en la professió van ser a” “El Ribargozano”, lloc on va coincidir amb Marcel.li Iglesias i Miguel Gràcia.
Es va traslladar a Saragossa i es va incorporar a “Aragón Expréss”, el vespertí que va canviar la manera d’entendre la premsa a Aragó en els anys 70.
L’any 1982 va entrar a treballar a “Heraldo de Aragon” . Va arribar a ser cap de la secció d’Aragó i va abanderar nombroses causes en defensa del territori i el Pirineu, que coneixia molt bé, com la lluita en favor de l’autonomia, contra el transvasament de l’Ebre o contra la línia d’alta tensió “Aragó-Cazaril”.
Dins de la mateixa empresa audiovisual, va participar en projectes audiovisuals de l‘Expo 2008.
També va passar per Aragó Televisió, a més de dedicar part de la seva vida a la Universitat de Saragossa, on va treballar quinze anys en què va impartir classes de Gèneres Periodístics.
Allí va contribuir de manera decisiva a la creació del grau de Periodisme.
Durant tres mandats, va formar part de la junta de l’Associació de Periodistes d’Aragó.
l’última etapa de la seua vida laborar Bardají la va dedicar a crear l’exposició itinerant de Gutemberg a Tuitter
.
PERIODISTA QUE VA LLUITAR PER TROBAR PONTS ENTRE CATALUNYA I ARAGÓ
Quan el conflicte entre Catalunya i Aragó pel conflicte de les obres de Sixena i la franja estava en un dels punts més àlgids, Bardaji va participar en un debat a l’orfeó Lleidatà de la capital del Segrià per donar l’opinió sobre el tema i confrontar amb Albert Velasco i Francesc Canosa. Bardají va demostrar una gran capacitat de buscar el diàleg. En aquest acte i amb moltes de les seues cròniques, Rafael Bardají va treballar, de manera incansable, per crear ponts entre les dues comunitats germanes.
ULTIMA ETAPA. LA FUEVA
Un cop abandonada la primera línia del periodisme, es va retirar a casa Mur, a la Fueva. L’ànima lluitadora no es perd mai, al cap de poc de fixar la residència a Alujan ja es va Implicar en la lluita contra la instal·lació de parcs solars.
Tampoc va perdre l’ànima periodística. A més d’un seguiment de l’actualitat política, també es va dedicar a fer recerca i catalogar els “molins de la fueva”.
Destaca també en aquesta etapa, la publicació del llibre de les històries de les cases de Muro de Roda.
L’ànima ecologista i naturalista el va portar a la creació d’un hort de plantes aromàriques i curatives.
