Fitxa tècnica
- Nom comú (català, castellà): Aufrany, alimoche
- Nom científic: Neophron percnopterus
- Classe de vertebrat: Ocell
- Respiració: Pulmonar
- Sistema circulatori: Tancat, doble i amb un cor format per dues aurícules i dos ventricles sense barreja de sang.
- Reproducció: Ovípar, amb fecundació interna i desenvolupament directe.
- Estat de conservació: VULNERABLE
Hàbitat i distribució
Viu en zones muntanyoses amb terrenys espadats, cingles i penya-segats encara que siguin de poca alçada. És important, però, que tinguin alguna cova on construir el seu niu. La presència de l’aufrany a la península ibèrica és fonamentalment estival, a la tardor migren cap a l’Àfrica subsahariana i tornen des de principis de febrer fins a mitjans d’abril per reproduir-se i tenir les seves cries (un o dos polls).
-
Mapa de distribució de l’aufrany -
Descripció general
L’aufrany és l’au carronyaire més petita d’europa. Medeix uns 60-70cm de llargada i uns 160cm amb les ales obertes. El seu cos és de color blanc amb franges negres als extrems de les ales. Els joves són marrons amb la cara grisa i el plomatge d’adult de color blanc brut no l’assoleixen fins als 3 anys. La coloració groguenca de la seva cara està relacionada amb la ingesta d’ous. Per trencar els ous, fan servir una tècnica molt especial: els trenca alçant-los amb el bec i llençant-los contra les roques.
Aufrany Curiosament els seus ulls són molt vermells i les plomes del seu cap estan molt despentinades. El seu bec és llarg i prim cosa que li permet escurar les restes de menjar que queden entre vèrtebres i costelles, ja que l’aufrany sol ser l’últim carronyaire a menjar. En vol, tenen una silueta molt característica, amb la cua en forma de falca.
-
Amenaces de l’espècie
Les principal amenaces per l’aufrany provenen del seu enverinament l’ús il·legal d’esquers per eliminar guineus i cérvols en propietats privades. D’altra banda, també suposa un problema la falta de disponibilitat d’aliment com a conseqüència del tancament d’abocadors on es dipositaven els cadàver d’animals de ramaderia amb la finalitat que les aus carronyeres se’n alimentin.
També suposen una amenaça les molèsties en les zones de cria o la persecució directa, a part de la intoxicació per pesticides agrícoles, l’alimentació en deixalleries i l’impacte dels cables elèctrics. Per últim, es considera un factor d’amenaça la pèrdua o alteració de l’hàbitat de nidificació i alimentació.
Altres informacions interessants
L’organització mundial de conservació de la naturalesa WWF (de l’anglès World Wildlife Fund for Nature) ha impulsat un projecte per lluitar contra els enverinaments d’aufranys i estudiar millor les seves amenaces que s’ha anomenat “Salvemos al alimoche”. Els progressos d’aquest projecte poden ser seguits en la següent web http://www.elviajedelalimoche.com/blog/.
-
Bibliografia
http://www.seo.org/ave/alimoche-comun/
http://cimdaligues.com/aufrany-comu/
Autors de l’article: Laia Vergés(professora)
- PUBLICAT A https://naturalsprimeresoc.wordpress.com/2016/02/21/aufrany/
