La denominació d’aragonès oriental per al català de la Franja només la defensava un grup anticatalà creat fa setze anys sense cap suport científic
També diuen que a Lleida no parlen català sinó una variant d’aragonès
Al govern d’Aragó s’han imposat les tesis més dures en matèria lingüística. Fins ara, el PP aragonès s’havia mostrat contrari a la denominació de català, però per una simple qüestió terminològica: preferia la denominació de fragatí, lliterà, torrentí o mequinensà com a modalitats locals que calia preservar “respecte a imposicions normatives de fora d’Aragó”, fent referència, sense anomenar-ho, al català. Aquests van ser els motius adduïts pel PP, i també pel Partit Aragonès Regionalista (PAR), per votar el 2009 en contra de la llei de llengües, que reconeixia l’existència del català i l’aragonès a Aragó, i també per pactar amb el PSOE a l’Estatut d’Aragó del 2007 que no hi aparegués cap denominació concreta de les “llengües i modalitats lingüístiques pròpies” de la comunitat. Ara, però, el PP i el PAR han anat més enllà del nom de la llengua i han assumit les tesis lingüístiques secessionistes que fins ara només defensava un petit grupuscle anticatalà sense el suport de cap treball científic ni acadèmic de cap universitat. Els inventors de l’aragonès oriental s’articulen amb la Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental (FACAO) i de la plataforma No Hablamos Catalán. El grup va néixer coincidint amb el debat lingüístic aixecat amb la revisió de l’Estatut d’Aragó de l’any 1996 i manté relacions estretes amb grups similars del País Valencià i les Illes com ara el GAV i el Círculo Balear. Aquell any es va sentir per primer cop en un organisme oficial el terme aragonès oriental per al català de la Franja, per part de dos representants de FACAO que van assistir a petició pròpia en els debats. Ho va repetir el 2002 en la mateixa cambra Roberto Bayod, funcionari d’Hisenda amb estudis d’historiador, que hi va anar com a ponent en el debat parlamentari sobre la llei de llengües, en nom de la denominada Asociación Cultural del Bajo Aragón, integrada en la FACAO. Aquest inspector d’Hisenda no només va defensar l’existència de l’aragonès oriental, sinó que va arribar a assegurar que el que es parla a Lleida no és català: “A Lleida es parla un idioma molt semblant a l’aragonès oriental, perquè el català comença a Tàrrega; els lleidatans gairebé no entenen el català. Fins a Tàrrega, com a Almacelles, parlen un idioma semblant a l’aragonès oriental”, recull el diari de sessions de les Corts d’Aragó del 14 de febrer de 2002. Descobriment a Madrid Un any abans, Bayod explicava en una carta al llavors conseller de Cultura, Javier Callizo, quin és l’origen de la denominació aragonès oriental: va descobrir aquesta llengua als anys vuitanta quan estudiava a Madrid, amb el filòleg de Guadalajara Manuel Criado de Val, gran especialista en llengua castellana medieval, però que no ha publicat ni un treball sobre el català ni sobre l’aragonès, ni sobre el denominat aragonès oriental. La defensa del suposat aragonès oriental no té gaire a veure amb la defensa de les llengües minoritàries. En la seva compareixença a les Corts, Bayod va dir que a Espanya calia aturar la normalització del català com havia fet França al Rosselló: “El govern francès aconsegueix la seva unitat francesa basant-se en l’idioma francès, i la unitat i la grandesa d’Espanya s’ha de basar en l’idioma espanyol.” Des d’aleshores, el grup ha anat difonent el seu missatge i elaborant el lèxic del suposat nou idioma i les seves variants locals, primer en entorns minoritaris, però ha fet forat en un sector del PAR molt bel·ligerant amb el català. L’activisme de FACAO contra el català va tenir un episodi esperpèntic a Fraga el 2007: segons va explicar el diari Heraldo, Ángel Hernández, llavors president del grup, va ser enxampat per la policia posant a la nit adhesius de caràcter independentista català i amb lemes com ara “Fraga catalana”, adhesius que després servien a FACAO per denunciar l’“imperialisme pancatalanista” a la Franja. Després de setze anys d’activisme i d’invenció lingüística, la setmana passada el grup va aconseguir una fita: una consellera de Cultura reconeixia per fi l’existència d’una “llengua aragonesa amb les modalitats pròpies de l’àrea oriental”.
