Robots que les reparen abans que apareguin els sotracs: així funciona la nova revolució del manteniment viari
La combinació de visió artificial i robòtica permet detectar i segellar esquerdes invisibles a l’asfalt, reduint costos, emissions i riscos laborals. Projectes com ARRES i InfraROB ja s’estan provant en vies públiques del Regne Unit.
La degradació de les carreteres és un dels grans reptes silenciosos de les infraestructures modernes. Durant dècades, el manteniment viari ha seguit un model reactiu: actuar només quan el dany ja és visible i perillós. El resultat és un cost elevat i un retard acumulat que, només al Regne Unit, supera les desenes de milers de milions d’euros en l’última dècada.
Ara, una nova generació de robots de reparació de carreteres promet canviar aquest paradigma. La clau és intervenir abans que apareguin els sotracs, quan el dany encara és microscòpic però estructuralment crític.
L’aigua, l’enemic invisible de l’asfalt
El principal factor de deteriorament no és el trànsit, sinó la infiltració d’aigua. Microesquerdes gairebé imperceptibles permeten l’entrada d’humitat que, amb els cicles de gel i desgel, fractura el paviment des de l’interior.
Quan el problema es fa visible, la reparació ja és costosa i complexa.
Detectar aquesta fase primerenca d’“incubació” és un dels grans objectius actuals de l’enginyeria viària, i aquí és on entra en joc la tecnologia.
ARRES Eye: la intel·ligència artificial que “veu” les esquerdes
Desenvolupat per Robotiz3d, spin-off de la Universitat de Liverpool, ARRES Eye actua com el “cervell sensorial” del sistema. Es tracta d’una plataforma de visió artificial equipada amb sensors làser i càmeres d’alta resolució que es pot instal·lar en vehicles de flota existents, com autobusos o camions d’escombraries.
El sistema és capaç d’escanejar un carril complet a velocitats de fins a 97 km/h, generant models tridimensionals de les esquerdes i estimant-ne la profunditat, la geometria i la severitat. Gràcies als seus algoritmes d’IA, diferencia entre taques superficials i danys estructurals incipients, i prioritza les intervencions segons el risc real.
Aquest enfocament permet passar d’un manteniment programat a un manteniment basat en la condició real de la via.
ARRES Prevent: el robot que repara l’asfalt de manera autònoma
La detecció és només la meitat de la solució. L’altra peça és ARRES Prevent, un vehicle autònom terrestre (UGV) de mida similar a una furgoneta petita, dissenyat per executar la reparació física.
Aquest robot elèctric localitza les esquerdes identificades prèviament i aplica de manera automatitzada un segellat de precisió amb material bituminós, preparant la superfície i dosificant exactament el material necessari. L’objectiu és evitar l’acumulació excessiva i preservar les propietats de seguretat de la calçada.
A més de reduir costos, el sistema disminueix l’exposició dels treballadors a entorns de trànsit, una de les principals fonts de risc laboral en el sector.
Proves reals a Hertfordshire: un pas clau cap a la comercialització
El març de 2024, aquesta tecnologia va sortir del laboratori per operar en una via pública a Potters Bar (Hertfordshire). En aquesta prova pilot, ARRES Prevent va demostrar que podia identificar i segellar esquerdes en condicions reals de circulació.
Segons els desenvolupadors, els resultats van confirmar la viabilitat tècnica de la reparació autònoma en carretera oberta, obrint la porta a models futurs com el “robot com a servei” (RaaS) per a ajuntaments i administracions viàries.
Un moviment global cap a infraestructures autoreparables
El cas d’ARRES no és aïllat. Projectes com Self Repairing Cities, de la Universitat de Leeds, exploren l’ús de robots terrestres i aeris per al manteniment urbà, mentre que la iniciativa europea InfraROB impulsa la robotització del manteniment viari amb criteris d’eficiència, seguretat i sostenibilitat.
El marc legal també comença a adaptar-se. Al Regne Unit, l’Automated Vehicles Act 2024 estableix les bases per a l’operació de vehicles automatitzats en vies públiques. A Espanya i a la resta d’Europa, aquestes tecnologies encara es proven majoritàriament en entorns controlats o amb trànsit segregat.
El cas d’ARRES no és aïllat. Projectes com Self Repairing Cities, de la Universitat de Leeds, exploren l’ús de robots terrestres i aeris per al manteniment urbà, mentre que la iniciativa europea InfraROB impulsa la robotització del manteniment viari amb criteris d’eficiència, seguretat i sostenibilitat.
El marc legal també comença a adaptar-se. Al Regne Unit, l’Automated Vehicles Act 2024 estableix les bases per a l’operació de vehicles automatitzats en vies públiques. A Espanya i a la resta d’Europa, aquestes tecnologies encara es proven majoritàriament en entorns controlats o amb trànsit segregat.
Cap a carreteres més segures, eficients i sostenibles
Els primers pilots apunten a un impacte potencial notable: reduccions de costos de fins al 90 %, processos de manteniment fins a tres vegades més ràpids i una disminució significativa de les emissions de CO₂ gràcies a la prolongació de la vida útil de l’asfalt.
Els experts coincideixen que el futur passa per xarxes viàries digitalitzades, gestionades com a actius intel·ligents i mantingudes de manera preventiva. Si la validació dels materials i els sistemes continua avançant, les carreteres deixaran de ser infraestructures passives per convertir-se en elements dinàmics, capaços de “curar-se” abans que el dany sigui irreversible.
