El 20 d’octubre, El Pont de Suert celebra la XXIV edicio de la “Fira de la Girella” .
Com cada any, la festa inclou el nomenament del/la Majoral/a dels Pirineus. El Majoral o la Majorala és el primer pastor. La seua feina era “custodiar els ramats i el bon funcionament que tot això comportava, sobretot durant la transhumància”.
Per aquest càrrec han passat diverses personalitats mediàtiques, com el gastrònom i periodista Pere Tapies (2000), la periodista M. Pau Huguet (2001), l’actor Pep Munné (2002), a l’actor David Fernández (2003), l´actriu Lloll Bertran (2004), l´actriu Mercè Arànega (2005), el grup Teatre de Guerilla (2006),l´actor Pep Cruz (2007), el periodista Artur Peguera (2008), el sastre Ramon Piqué (2009), l’actor Jordi Cadellans (2010), els personatges del Sebastià i la Pepita de l´Auca del Pont de Suert (2011), Carme Prats, Cap del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (2012), els actors Víctor Romero i Xavi Turó (2013), el personatge de la Grossa de Catalunya (2014), l’actor Cesc Casanovas (2015), l’actor Toni Albà (2016), l’actor Joan Pera (2017), la cantant guanyadora del concurs musical “Operacion Triunfo 2006” Lorena Gómez (2018), l’actor, humorista, cantant Jordi LP (2019), la periodista i escriptora Empar Moliner (2021), el periodista esportiu Francesc Xavier Bonastre (2022).
NOU EQUIP, NOU CRITERI
L’arribada d’un nou equip a l’ajuntament de la capital de l’alta Ribagorça va comportar canvis en els criteris per a l’elecció de les majorales i majorals.
Segons ha explicat l’alcaldessa, Iolanda Ferran Closa a NdT.
“Abans s’havien nomenat persones més mediàtiques, vinculades al territori (com Artur Peguera) o no vinculades (com Empar Moliner). La nostra intenció és orientar el nomenament cap a persones del territori que destaquin per la seva aportació dins el seu àmbit professional, estretament vinculat al municipi. En el cas de la Glòria, ho fa pel seu estudi, coneixement, reivindicació i difusió de la parla ribagorçana. A més, és autora del llibre “Els noms de lloc del Pont de Suert” i membre del Centre d’Estudis Ribagorçans.”
L’any passat es va nomenar el farmacèutic Josep Queralt, propietari de Casa Jaumot.
Josep Queralt és el propietari de Casa Saura, una casa palau ubicada al barri històric del municipi, amb la qual l’Ajuntament ha signat un conveni de tres anys per obrir-la al públic i oferir visites guiades als turistes.
Aquest edifici, conegut també com a Casa Jaumot, ha estat habitat per cinc generacions de farmacèutics, amb el primer documentat al segle XVIII, concretament l’any 1720.
“Casa Saura” va acollir la primera farmàcia de la capital de l’Alta Ribagorça i encara conserva nombrosos materials de l’antiga apotecaria.
L’any 2014, l’immoble va ser declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i actualment disposa de fons documentals que es remunten a l’edat mitjana, així com una col·lecció de mobiliari antic i instruments mèdics, d’infermeria i de farmàcia.”
Gloria Francino Pinasa serà l’encarregada de “custodiar els ramats i el seu bon funcionament, sobretot durant la transhumància” el proper any.
“Filòloga de Sopeira, autora, entre altres obres, de Els noms de lloc del Pont de Suert.”
PROJECTE TOPONÍMIA DE LA RIBAGORÇA
A finals dels anys 70, el doctor Francesc Marsà Gómez (Portbou,1924 – Barcelona, 1998) docent i investigador de la Universitat de Barcelona (1974-1978), va encarregar al seu ajudant de càtedra, Xavier Terrado la recerca sobre la Toponímia de la Ribagorça.
Durant la dècada següent, Joan Coromines (Barcelona, 21 de març de 1905 – Pineda de Mar, 2 de gener de 1997) va associar en Xavier Terrado a l’obra de l’Onomasticon Cataloniae i li va encomanar la revisió de les cèdules que contenien la informació toponímica de la zona del Pirineu. Xavier Terrado va decidir d’aprofundir en l’estudi del territori ribagorçà.
Va proposar al professor Jesús Vázquez Obrador, expert aragonesista de la Universitat de Saragossa, codirigir un equip i un projecte.
Per dur a terme aquesta tasca, Terrado va proposar al professor Jesús Vázquez Obrador, expert aragonesista de la Universitat de Saragossa, codirigir un equip i un projecte amb l’objectiu de recopilar i estudiar tota la toponímia de l’antic comtat de Ribagorça.
La presència de dues llengües en aquest territori feia imprescindible aquesta col·laboració. Ben aviat, s’hi van unir joves investigadors i investigadores com Ana Bordas, Amàlia Ensenyat, Pere Estany, María Asunción Hidalgo, Carles Feixa, Carme Feixa, Glòria Francino, Jesús Martín de las Pueblas, Rosa Noray, Joan Ramon Piqué, Encarna Porras, Carlos Rizos, Maria Cristina Rourera, Moisès Selfa i Judit Tarragó.
El nucli estable del projecte va estar format per Jesús Vázquez, Xavier Terrado, Glòria Francino, Jesús Martín de las Pueblas, Carlos Rizos i Moisès Selfa.
Amb la finalitat de fer arribar els resultats a un ampli públic, es va decidir publicar els materials en forma de monografies municipals. Fins ara, s’han publicat prop de 40 monografies. Tres d’aquestes, redactades en català, estan dedicades als municipis d’administració catalana: Vilaller, el Pont de Suert i la Vall de Boí, mentre que la resta corresponen a la part d’administració aragonesa.”
EL NOM DE LLOC DEL PONT DE SUERT
Data de publicació: Setembre 2004. Aquesta obra inclou Sas, Sirès, Buira i La Torre de Buira per proximitat i relacions socials.
L’estudi de la toponímia ens apropa a la terra, a trepitjar el terreny in situ, a convertir-nos en entusiastes excursionistes, a sentir els noms que designen cada bocí de terra, és a dir, a conèixer la microtoponímia d’un lloc, a veure-la amb una perspectiva diferent, pensant en la seva orografia, el seu passat i la seva designació actual. Aquest estudi també ens apropa a la gent, perquè els informants són els que ens donen el corpus del treball: la noció dels noms; la memòria cerca en els racons més endinsats del record tots aquells noms amb els quals hi hagué o hi ha encara una relació de quelcom familiar o conegut, sabut i viscut. I finalment per entendre i esbrinar el sentit dels noms, la toponímia ens apropa als llibres, siguin documents antics o estudis contemporanis. En aquest quadern hi trobareu el recull d’uns quants topònims—alguns d’ells recollits des del 1995 fins a aquest any— seguint la tasca encapçalada pel professor Xavier Terrado i per altres companys, que ja han dut a terme un treball de conservació i investigació sobre els noms de lloc de diversos municipis de la Ribagorça, tant aragonesa com catalana. En el nostre cas, l’objectiu ha estat molt ampli, i per això mateix, ja us ho fem saber des d’ara, imperfecte. Els noms de lloc del municipi del Pont de Suert, als quals, per diverses raons que us comentarem més endavant, hi hem afegit alguns dels nuclis molt propers que incloem en la present edició, han fet que la collita toponímica fos molt voluminosa.
Metodologia El mètode que hem emprat en el treball és anàleg als utilitzats en els estudis de la mateixa col·lecció. El primer pas per tenir el conjunt de noms de cada poblet ha consistit a contactar amb informants, fills dels pobles estudiats o coneixedors directes del terme; normalment la gent entrevistada ens ha explicat, de memòria, sobre el terreny i sobre mapes l’existència dels topònims, i hem preguntat més d’una vegada els noms sobre els quals teníem dubtes.
Introducció
