Diuen que fixar un percentatge mínim d’ensenyament en castellà per a cada centre educatiu és clarament contrari als compromisos acceptats per Espanya.

El Consell d’Europa considera que les sentències judicials que imposen un mínim de classes en castellà en comunitats autònomes amb llengua cooficial infringeixen els compromisos que Espanya ha assumit per a protegir les llengües regionals o minoritàries.

En el seu informe d’avaluació d’Espanya sobre la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries, els experts del Consell d’Europa es mostren «profundament preocupats» per les sentències judicials que imposen un mínim de classes en castellà per les «incerteses» que han creat sobre l’ús d’una llengua o l’altra com vehicular en l’educació.

Els experts recorden que Espanya quan va subscriure aquesta carta -alguns països membres com França no ho van fer per a no estar obligada a garantir a cap altra llengua, a part del francès- i va optar per «el màxim nivell de protecció».

Això implica que la llengua regional o minoritària ha d’utilitzar-se com a llengua vehicular per a l’ensenyament de les diferents assignatures (per exemple, el català a Catalunya), i això amb l’única excepció de les classes de llengua espanyola i de llengües estrangeres.

Per al comitè d’experts encarregats de l’avaluació, aquest principi ha d’aplicar-se de manera «flexible», i tenint en compte que el preàmbul de la carta estableix que la protecció de les llengües regionals o minoritàries «no ha de fer-se en detriment de les llengües oficials i de la necessitat que s’aprenguin».

És a dir, que en algunes escoles per les seves circumstàncies sociolingüístiques l’ús del castellà com a llengua vehicular en una o més assignatures pot ser necessari per a garantir el seu aprenentatge.

Però al mateix temps, insisteix que «fixar un percentatge mínim d’ensenyament en castellà per a cada centre escolar és clarament contrari als compromisos acceptats per Espanya en virtut de l’article 8 de la carta».



La polèmica va ressorgir sobretot amb la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que a la fi de 2020 va establir que els centres escolars allí havien d’impartir un mínim del 25% de les classes en castellà, la qual cosa qüestionava en part el model d’immersió lingüística en aquesta comunitat autònoma, en la qual el català és la llengua vehicular.

Els experts del Consell d’Europa carreguen també contra l’acció d’algunes comunitats autònomes, i destaca els casos d’Aragó, Balears i la Comunitat Valenciana perquè constaten allí «una deterioració de la situació» de les llengües regionals o minoritàries amb «mesures que dificulten» el compliment de les obligacions de la carta.

En termes generals, el Consell d’Europa estima que el sistema de protecció de les llengües regionals i minoritàries està «ben desenvolupat» i fa notar que es poden utilitzar les llengües cooficials des de 2023 en el Congrés i al Senat.

Per als experts, l’oferta de programes de televisió o de ràdio en les llengües cooficials és «generalment satisfactori», encara que no en la televisió pública estatal, on la considera «escassa».

En qualsevol cas, després de recordar que el seu mandat és avaluar si totes les llengües protegides per aquest text internacional reben la protecció sobre la base dels compromisos d’Espanya, reconeix que «el preocupen les situacions en les quals una llengua amb dos noms diferents crea problemes per a la protecció de la llengua»

INFORME DEL CONSELL D’EUROPA


El sistema espanyol de protecció de les llengües regionals i minoritàries està ben desenvolupat, però persisteixen llacunes en justícia, sanitat i administració pública.

La Constitució espanyola, els Estatuts d’Autonomia i les legislacions específiques proporcionen un marc general per a la protecció i foment de les llengües regionals i minoritàries. No obstant això, els principals desafiaments es continuen presentant en els àmbits de la justícia, l’administració estatal, la prestació de serveis públics i els intercanvis transfronterers, que són competència de les autoritats estatals espanyoles. En aquests àmbits sovint no s’apliquen plenament les disposicions de la Carta, particularment pel que fa a garantir el dret dels ciutadans a utilitzar les seves llengües regionals o minoritàries en els procediments judicials, els serveis d’atenció sanitària i la comunicació amb les institucions estatals.

L’Estat és responsable de la legislació bàsica en matèria d’educació, mentre que en les Comunitats Autònomes recau la competència de completar i aplicar les lleis educatives regionals. No obstant això, les últimes sentències judicials que exigeixen un percentatge mínim d’ensenyament en castellà en algunes regions entren en conflicte amb les obligacions assumides per Espanya en virtut de l’article 8 de la Carta, la qual cosa és motiu de preocupació.

En l’informe es constata que, lamentablement, la legislació en vigor o la seva interpretació actual no garanteix que els processos penals, civils o administratius puguin dur-se a terme en llengües regionals o minoritàries, ni tan sols prèvia sol·licitud. Se subratlla que aquestes llengües rares vegades s’utilitzen en els processos judicials.

L’ús de llengües regionals o minoritàries en l’administració de l’Estat també continua sent limitat en les Comunitats Autònomes on la llengua regional o minoritària està protegida. Encara que les administracions locals i regionals solen exigir que el funcionariat conegui aquestes llengües, la disponibilitat de personal amb un domini lingüístic suficient en l’administració de l’Estat és baixa. El Comitè recalca que la digitalització dels serveis públics, si bé és beneficiosa, no ha de marginar l’ús de les llengües regionals o minoritàries.

La disponibilitat de programes de ràdio i televisió en llengües regionals o minoritàries és en general satisfactòria a nivell autonòmic, però s’ha de prestar més suport a la seva presència en les plataformes internacionals de streaming.

En virtut de la Carta, que va ratificar en 2001, Espanya es va comprometre a protegir i fomentar les següents llengües en els àmbits de l’educació, la justícia, l’administració, els serveis públics, els mitjans de comunicació, la cultura, la vida econòmica i social, i els intercanvis transfronterers: el basc (en la Comunitat Autònoma del País Basc i en la Comunitat Foral de Navarra), el català [denominat valencià a la Comunitat Valenciana] (en les Comunitats Autònomes de les illes Balears, Catalunya i a la Comunitat Valenciana), el gallec (en la Comunitat Autònoma de Galícia) i l’occità [denominat aranès] (en la Comunitat Autònoma de Catalunya).

També ha de preservar i proporcionar un cert nivell de protecció al amazigh (a la Ciutat Autònoma de Melilla), aragonès i català (en la Comunitat Autònoma d’Aragó), asturià i gallec [denominat gallec-asturià] (al Principat d’Astúries), català [denominat valencià] (en la Comunitat Autònoma de Múrcia), dariya (a la Ciutat Autònoma de Ceuta), extremeny, fala i portuguès (en la Comunitat Autònoma d’Extremadura), i gallec i lleonès (en la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó).

Comitè d’Experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. Estrasburg . 24 setembre 2024