La nova presidenta d’Aragó, Luisa Fernanda Rudi (PP), ha anunciat en la seva investidura que derogarà la llei de llengües que van aprovar les Corts d’Aragó durant la legislatura passada amb els vots del PSOE i Chunta Aragonesista (CHA). La llei no atorgava cap oficialitat al català i a l’aragonès, però reconeixia l’existència d’aquestes dues llengües al seu territori i en preveia algunes eines per al seu foment i el seu ús en l’àmbit administratiu i escolar no obligatori. Rudi ja havia anunciat durant la campanya electoral que reformaria o derogaria la llei perquè, pel PP aragonès, el que es parla a la Franja de Ponent no és català sinó que són “modalitats lingüístiques” locals pròpies com el fragatí, el tamarità o el lliterà i que segons Rudi cal protegir com a llengües alienes al català, amb uns arguments similars al del secessionisme lingüístic que promouen alguns grups al País Valencià. El PAR, partit que ahir va donar els seus vots a la investidura de Rudi, també és contrari al reconeixement del català a la Franja.Per aprovar la llei de llengües el PSOE, tot i formar coalició amb el PAR la legislatura passada, es va haver d’ajudar del CHA. Petició d’auxili L’anunci de Rudi no ha sorprès ningú però posa sobre la taula la nova etapa política que s’obre ara a l’Aragó respecte a la llengua catalana, parlada per unes 50.000 persones a les quatre comarques de la Franja: la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya. El coordinador de la Institució Cultural de la Franja de Ponent, Paulí Fontoba, va llançar ahir una petició d’auxili al govern de la Generalitat perquè actuï políticament a favor de la llengua catalana: “Igual que el govern espanyol intervé per defensar i promocionar el castellà a l’Amèrica Llatina, la Generalitat hauria d’intervenir per aturar els atacs i el secessionisme que pateix el català a la Franja ”, ha dit Fontoba. El coordinador de l’entitat cultural estén aquesta petició “al conjunt de la societat civil del Principat, diaris, entitats culturals, cíviques, perquè s’adonin que els atacs al català a la Franja o al País Valencià són atacs a un patrimoni comú, que compartim”. L’acord per TV3 A finals de la legislatura passada els governs català i aragonès van signar un acord de reciprocitat per quatre anys per tal d’estendre el senyal dels canals de Televisió de Catalunya a la Franja i els d’Aragón Televisión a les comarques d’administració catalana més pròximes a l’Aragó. Fontoba confia que aquell acord no estrencarà des de l’Aragó

El coordinador de la Institució Cultural de la Franja de Ponent es va mostrar ahir molt crític no només amb el nou govern aragonès sinó sobretot amb l’anterior. En el seu dia aquesta entitat cultural ja va denunciar que la llei de llengües promoguda pel PSOE era del tot insuficient, no fa oficial la llengua sinó que simplement la reconeix com una expressió cultural més, obria la porta al secessionisme lingüístic (la llei permet que cada ajuntament catalanoparlant anomeni oficialment la llengua amb noms localistes en lloc de català) i no establia els mecanismes legals oportuns per conservar-la i potenciarla suficientment. “El que hauria d’haver fet el PSOE és incloure l’oficialitat del català i l’aragonès a l’Estatut d’Autonomia, però no van voler fer-ho i van pactar la reforma estatutària amb el PP”, lamenta Fontoba