Aragonès poc oriental
Els següents versos populars escrits en l’aragonès més oriental, el que es parla a Aïnsa, i que foren recollits per l’escriptor R.J. Sender (nascut a Xalamera, Baix Cinca), a la seva Crónica del alba, li escauen a la senyora consellera de Cultura d’Aragó:
“Si es que no t’has de enfadá
/ hoy te querría obsequiá
/ con un ramo de almendrera
/ colliu en Ball deCallá./
No me lo desprecies, Lola, /
que va de formalidá/
…Y como te quiero tanto/
pos yal debes de notá /
he pensau felicitate/
y d’algo mas te fablá… /
… No te metas olorada/
qu’esto no e ningun pecau, /
porque nos querén los dos /
no morirem condenaus.”
L’aragonès és una antiga llengua dels temps en què els cristians hispànics es refugiaren a les valls pirinenques, fugint de les invasions musulmanes, que es parla a la comarca de Sobrarb i que ha rebut influències dels seus límits lingüístics: del basc, a l’oest; del català, a l’est; de l’occità, al nord; i del castellà, al sud. Intentar assimilar el català que es parla a l’Aragó amb l’aragonès oriental, a més d’una aberració lingüística és un concepte anticientífic. La política no ha de ser mai un pretext per justificar aquests disbarats.
SALVADOR TARRADAS
Gualta (Baix Empordà)
PUBLICAT AL PUNT AVUI, CARTES AL DIRECTOR, DIMECRES DIA 11 DE JULIOL
