El 30 de setembre de 1970 els ajuntaments de Sapeira i d’Espluga de Serra demanaven passar a formar part de l’ajuntament de Tremp. Aquest camí no el van fer sols, a l’altre costat de la serra, Gurp i Figols també tancaven.
Les annexions convertien Tremp en el municipi més gran de Catalunya.
Aquesta terrible decisió, impossible d’entendre cinquanta anys després, ha portat, entre altres desgracies, la despoblació total d’aquests territoris. Les portes tancades i els carrers buits dels pobles annexionats per Tremp (ja no hi queda pràcticament cap autòcton) no ha estat casualitat. Les polítiques municipals i comarcals han ajudat a la fugida.
L’ABOCADOR DE FIGOLS
Figols pot “presumir” de ser l’abocador del Pirineu. L’any 1987 s’hi va començar a abocar. L’any 1998 es va fer més gran. Els residus dels dos Pallars, la Vall d’Aran i l’Alta Ribagorça van a petar aquí. Pudors. Plàstics que s’escampen. La gent han marxat però la escombraries i les seues conseqüències s’han quedat.
SANT ESTEVE DE LA SARGA
No tots els alcaldes van signar la rendició del 70. Sant Esteve de la Sarga va mantenir el seu ajuntament, el seu alcalde i la seua vida!
Avui Sant Esteve continua viu i el seu alcalde, que estima la casa, el poble i la gent, segueix treballant per Sant Esteve. Segueix prenent decisions.
SER O NO SER.
Fa 2 mesos que la pista de les masies de Sapeira i de l’obac de Barreda està tallada. Les pluges de primavera, tan generoses amb la vegetació i les fonts, han fet malbé camins, pistes i carreteres. Silenci més absolut per part de l’Ajuntament. Només algun funcionari, amb vocació de cacic, ha aprofitat perrepetir el discurs de sempre: “no hi ha diners per les pistes, camins i carreteres de la Terreta“.
Tècnics de la diputació de Lleida també s’han apropat per retratar i prendre nota de l’esllavissada. La resposta: Silenci ensordidor.
Fa pocs dies unes un despreniment van tallar la carretera que dóna accés pel Jussà a Sant Esteve de la Sarga. No és el primer cop que una esllavissada de roques talla aquesta carretera.
Poques hores després, una màquina netejava el ferm i es tornava a obrir.
La diferència entre les dues actuacions té nom i cognom, Jordi Navarra, alcalde de Sant Esteve de la Sarga. Des del minut zero, sempre que ha passat alguna esllavissada, al capdavant per buscar solució al problema.
Maria Pilar Cases, s’ha quedat a Tremp, la Terreta és massa lluny, “ja hi anirem per la festa d’agost!”. Ara hi enviem el funcionari a fer el paperot.
Aquesta és la realitat dels municipis sense ajuntament.
