Crònica : Maria Barrull Bonastra.
Torre de Tamurcia 26/10/21
Vam ser molts els qui divendres al vespre vam anar a dormir creuant els dits després de veure les prediccions de pluja que hi havia per dissabte: un país de tanta sequera i que just un dia que volem el cel clar, prediguin pluja per tot el dia. Ja és mala sort.
Dissabte ens vam despertar amb aquella sensació que diu que si anheles molt una cosa, acaba passant. Volíem que deixés de ploure per tal de poder tirar endavant l’excursió. De camí cap a Sapeira, ja fos venint des de Tremp, Lleida, Pont de Suert o Pont de Montanyana, tothom tenia un ull clavat al cel i l’altre al vidre del cotxe, veient com les gotes dibuixaven camins d’aigua que regalimaven sense parar.
En arribar, la Montse i l’Encarna es van encarregar de les inscripcions. Havíem d’agafar una “enganxina” amb el logo de Fem Terreta i un dels mocadors de colors que donen nom a la Caminada. Mentre la gent anava arribant i tothom es preguntava què acabaríem fent, la Junta es va reunir d’urgència i va decidir fer la primera de les xerrades al local social de Sapeira. Vam deixar que la gent acabés d’arribar i quan ja tothom estava assegut a les cadires, el Joan Ramon Segura va iniciar la jornada amb la presentació d’un mapa detalladíssim, cuinat a foc lent durant el confinament, de la Serra de Sant Gervàs i la Terreta.
La claredat que emanava del mapa va acabar encomanant-se al cel, que poc a poc va anar aclarint-se. Els núvols van desaparèixer permetent-nos, així, anar fins al bancal i mirador de Sapeira per escoltar la magistral classe de geologia del Xavi Mir. Des de d’una tarima improvisada, vam emprendre un viatge que va transportar-nos milions d’anys enrere, per tal d’entendre la formació dels continents i, finalment, de la Terreta i Sant Gervàs i dels relleus propers que es veuen des de la nostra atalaia privilegiada. Mentrestant, el sol començava, tímidament, a treure el nas entre uns núvols cada cop menys amenaçadors.
Quan mirant al cel vam tranquil·litzar-nos i vam creure que estàvem fora de perill, vam fer una primera parada a la plaça de Sapeira per prendre cafè, aigua i refrescos i ara ja sí, començar la Caminada. Malgrat que vam haver de modificar el recorregut pel fang que possiblement haguéssim trobat, vam enfilar la pista cap a la Torre del Sinyó.
Arribats a la roureda d’Aulàs, asseguts en semicercle, vam escoltar amb atenció l’Helena Barnil, que va ser capaç de transmetre’ns el seu entusiasme a partir un diàleg molt dinàmic entre tots els que érem allà. Noms com la falguera, el roure, el faig, el tòxic marxívol, l’abella de mel, el bobó (òliba), el craber (enganyapastors), el muricec, l’astor, l’esparver, l’aligot… van ressonar entre aquell munt de roures, que ja vam entendre que cal conservar, ja siguin vius o morts, perquè de les dues maneres beneficien la fauna de la zona. Entre xuts i muricecs, doncs, vam arribar a la una del migdia.
Encara quedava una parada, però! Així que vam emprendre el camí vell cap a Sapeira, fins arribar al punt exacte on els maquis i tres nois de Sapeira, fa just setanta-cinc anys van fer supo-supo, que, com va explicar el Lluís Colomés, és com s’anomena quan et trobes cara a cara amb algú per sorpresa. El Lluís va parlar del maquis com del gran moviment organitzat contra el franquisme i dels episodis que es van viure a la Terreta relacionats amb aquests guerrillers.
Aquesta lliçó d’història va permetre’ns recordar els nostres padrins i la cruesa de la guerra i de la postguerra. En acabat, vam caminar fins fer cap a Sapeira, on vam posar el punt i final a la jornada, no sense abans compartir l’hora de dinar envoltats de bona gent, tal com ens agrada!
La forma híbrida d’enguany, que combinava la “VII Caminada dels Mocadors” i el “IV Enraonem”, va reunir més d’un centenar de persones!
Gràcies per venir a la Terreta, gràcies per voler compartir i estimar aquesta terra! Salut i fins l’any que ve.
