Segons l’article que publica la revista científica Ecological Economics,
En aquest estudi es posen números als beneficis que suposa pel territori les visites als punts d’alimentació suplementaria de carronyaires, de turistes, estudiosos o científics.
Els resultats d’aquest treball mostren que la despesa que genera l’educació ambiental, l’observació i la fotografia/vídeo dels carronyaires als Pirineus se situa entre 2 i 6,5 milions d’euros cada any i que el retorn econòmic a la comunitat local és d’1 a 3,3 milions d’Euros/any.
Aquest tipus de turisme genera una activitat econòmica pròpia que pot convertir-se en el motor econòmic que fixi població a zones naturals a zones despoblades. Aquesta contribució no material de les aus carronyaires es coneix com a “Nature Contribution to People”
Tot i que els punts d’alimentació suplementaria (PAS) són una bona eina per gestionar el turisme d’observació d’aus, s’ha de tenir clar que el seu objectiu inicial és la conservació d’aus rapinyaires i, per tant, s’ha de garantir una bona gestió d’aquests espais.
Com efectes negatius dels PAS, l’estudi destaca que la concentració del Trencalòs en un mateix espais redueix la capacitat de dispersió de les aus més joves i immadures.
Valoració econòmica de les aportacions no materials a les persones proporcionades per carronyaires aviaris: harmonització de la conservació i el turisme basat en la vida salvatge. (Servicio de Comunicación y Divulgación dientífica. Inntituto de Investigación en Recursos Cinegéticos (IREC – CSIC, UCLM, JCCM)
Las contribuciones no materiales de la naturaleza al ser humano son fundamentales para nuestra calidad de vida, pero son muy difíciles de calcular. En el caso de las aves carroñeras, sabemos que desempeñan un papel fundamental (servicios reguladores)para la sociedad humana por su labor de “limpiar” nuestros ecosistemas / de animales muertos que, de otra manera, se convertirían en residuos y fuente de enfermedades.
Gracias a este papel ecológico ha estimado que, en España, los buitres pueden eliminar hasta 200 toneladas de huesos y más de 8.300 toneladas de carne putrefacta cada año, lo que supone un ahorro de 1,5 millones de euros para el ser humano. Es más, deshacerse artificialmente de estos residuos conllevaría la emisión de unas 77.000 toneladas métricas de dióxido de carbono a la atmósfera y un gasto para ganaderos, administraciones y compañías de seguros de más de 47 millones de euros anuales.
Pero además de los beneficios que nos aportan las aves carroñeras al llevar a cabo su función natural en los ecosistemas, los buitres tienen un alto valor como elementos recreacionales, culturales y educativos a través de las experiencias turísticas (los denominados servicios culturales). Avistar a estas aves en su medio natural y/o en los puntos de alimentación suplementaria puede suponer importantes contribuciones económicas para las áreas rurales que acogen este tipo de turismo de naturaleza. ¿Pero cuál es el valor económico de estas contribuciones?
Científicos de la Universidad de Lleida (UdL), la Universidad Miguel Hernández de Elche y el Grupo de Investigación en Gestión de Recursos Cinegéticos y Fauna Silvestre del Instituto de Investigación en Recursos Cinegéticos (IREC – CSIC, UCLM, JCCM), han cuantificado económicamente, por primera vez en Europa, los beneficios que aportan las actividades culturales relacionadas con los buitres, tomando como modelo de estudio el turismo de naturaleza asociado a las aves carroñeras en los Pirineos.
España alberga a más del 90% de las poblaciones reproductoras de buitre negro (Aegypius monachus), al 90% de las de buitre leonado (Gyps fulvus), al 88% de las de alimoche (Neophron percnopterus) y al 63% de las de quebrantahuesos (Gypaetus barbatus), por lo que es uno de los destinos más populares para el turismo ornitológico y, en especial, para el vinculado con la observación de aves carroñeras.
Según sus estimaciones, las actividades turísticas relacionadas con los puntos de alimentación suplementaria para aves carroñeras en estas zonas de Cataluña y Aragón generan un impacto económico de 4,2 millones de euros anuales de media, con un retorno económico a la comunidad local oscila entre 1 y 3,3 millones de euros al año, con una media de 2,2 millones.
Los resultados de este trabajo ponen de manifiesto que si se consideran aspectos como el viaje turístico, el alojamiento, la alimentación, el precio de las actividades de observación de buitres y el tiempo de estancia, se observa claramente que el turismo derivado de la observación y disfrute de las aves carroñeras constituye una importante fuente de ingresos económicos para los municipios rurales que lo acogen. Esto es especialmente relevante para la dinamización de economías deprimidas en zonas de montaña que albergan este importante patrimonio natural.
“Esto demuestra que las experiencias recreativas y educativas basadas en el turismo relacionado con las aves carroñeras aportan un valor cultural añadido al paisaje regional y suponen una contribución real a los ingresos de las comunidades pirenaicas locales, inyectando beneficios anualmente“, destacan los investigadores.
Els autors d’aquesta investigació son els els científics RuthGarcía-Jiménez, ZebensuiMorales-Reyes, Juan M.Pérez-García, i AntoniMargalida. (Volume 187, September 2021, 107088).
EL CANYET DE LA TERRETA I EL CASAL DELS VOLTORS
El canyet de la Torre Tamúrcia està situat al mateix lloc on es localitzava l’antic canyet, que ja es feia servir quan encara les cases eren plenes de gent i animals. La majoria dels pobles ramaders tenien un canyet a prop on portaven els animals que es morien de vells o per accidents. Era una forma ràpida d’eliminar les restes dels animals i ajudaven a la conservació de les espècies que es nodrien d’aquestes restes. Actualment el canyet compleix amb la mateixa feina: ajudar a la conservació de les diferents espècies animals protegides.
L’any 1996 l’equip format per Xavier Campillo Besses i Jordi Dalmau Ausàs van redactar un document que va servir de base perquè l’Ajuntament de Tremp apostés per la valorització dels recursos naturals com a estratègia de desenvolupament de la Terreta. Per tirar endavant aquest Pla, l’any 1999 l’Ajuntament de Tremp va signar un conveni de col·laboració amb la Fundació Territori i Paisatge, pel qual aquesta entitat redactaria un Pla de Gestió de la Terreta.
A partir d’aquí neix el Casal dels Voltors com punt d’informació turística i centre d’interpretació de les aus carronyaires de la Terreta.
ELS CANYETS COM A ESPAIS D’ATRACCIÓ DE TURISTES I CIENTÍFICS
Gaudir del vol dels ocells carronyaires, o admirar com s’alimenten en llocs autoritzats per deixar-hi restes de bestiar mort (espais coneguts com a canyets), són dos dels espectacles naturals més buscats pels qui practiquen el turisme ornitològic, la fotografia de natura i, en general, l’ecoturisme. El nostre país, i concretament el Pirineu i el Prepirineu, són llocs idonis per gaudir d’aquest espectacle. I és que són l’únic indret d’Europa amb poblacions reproductores de totes les espècies d’ocells carronyaires: trencalòs, voltor comú, aufrany, milà reial, milà negre, còrvids i, recentment, voltor negre.
ELS RAPINYAIRES DE LA TERRETA, DOCUMENTAL DE KAMALEON
Rafa Perez, acompanyat d’Ainhoa Perez i Oscar Dominguez i amb la col.laboració de photo logistics, empresa que gestiona el hide de la Torre de Tamurcia van passar una jornada en aquest espai. El resultat: “HIDE LA TERRETA”
LA TERRETA, BANC DE PROVES PER MATERIAL FOTOGRÀFIC D’ÚLTIMA GENERACIÓ
LA TERRETA DESTÍ TURÍSTIC.
APROFITA LA TERRETA LES VISITES?
Es queda aquest 52% a la Terreta?