El Govern destina 15 milions a franges contra incendis forestals
Jordi Moners, autor del «la Llengua de Castigaleu», independentista històric i fundador del PSAN, ha mort.
Jordi Moners, fundador del PSAN i històric del moviment independentista, s’ha mort. Nascut al Prat de Llobregat el 1933, Moners va estudiar dret a la Universitat de Barcelona i després es dedicà a l’estudi de la filologia romànica a Friburg, Marburg i Heidelberg.
El 1966 es va integrar al Front Nacional de Catalunya. D’ideologia socialdemòcrata, Moners va fer el viratge cap al marxisme en les seves estades a Itàlia i Alemanya. El 1968 va participar en l’escissió que va promoure la fundació del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN). Més tard, la seva figura fou clau perquè ideològicament el PSAN s’identifiqués com una formació comunista.
A mitjan anys vuitanta i als noranta, també fou dirigent del Moviment de Defensa de la Terra i Catalunya Lliure. Arran de la seva implicació en el moviment independentista, el 1989 fou víctima d’un atemptat de l’extrema dreta a casa seva. Fins al desembre del 2015, quan el PSAN va acordar la suspensió de la seva actuació, Moners va estar-hi implicat.
Entre altres activitats, Moners es va fer càrrec de la traducció al català el Manifest comunista i posteriorment dels sis volums d’El capital de Karl Marx, a més de diverses obres literàries i polítiques italianes i alemanyes. Entre aquestes destaquen El príncep de Nicolo Maquiavelli, Dels delictes i de les penes de Cesare Beccaria,
La ideologia alemanya de Karl Marx i Friederich Engels o Formalisme i realisme de Bertold Brecht. També escrigué una Síntesi d’història dels Països Catalans. També va escriure una obra fonamental per a la dialectologia ribagorçana: «La llengua de Castigaleu»
Potser l’elecció més encertada de l’exposició és la renúncia explícita una dialectologia comparada. Hi ha, és clar, referències al marc lingüístic de Castigaleu: ribagorçà, català nord-occidental i català general, i les influències de contacte amb el castellà, l’aragonès i el gascó. Però, en essència, es tracta d’un treball de microlingüística, especialment útil per als parlants de Castigaleu i de la Ribagorça que hi trobaran una guia d’orientació ortogràfica en mots no recollits pels diccionaris.
TV3 li va fer un reportatge l’any de 2008
Jordi Moners i Sinyol polític, traductor, dialectòleg i literat
// Francesc Teixidor
Jordi Moners i Sinyol va nàixer al Prat de Llobregat el 1933. Estudis de dret (llicenciatura) a la Universitat de Barcelona i de romanística i germanística a Marburg, Freiburg im Breisgau i sobretot a Heidelberg. Va fer estades a Itàlia, Occitània i Portugal, i va viure uns anys a Alemanya, i en aquest país participà activament en els Jocs Florals de la Llengua catalana a l’exili celebrats a Tübingen l’any 1970. El 1971 torna a Catalunya. Viu uns anys al Prat de Llobregat, fins el 1980, després a Sant Boi de Llobregat i des del 2003 a Llinars del Vallès, on ara resideix. El 1968 ingressa com a fundador al Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) i hi desenvolupa una intensa activitat política. A través de la seua muller Núria Codina i Capdevila amb arrels familiars a Castigaleu passa llargues temporades en aqueixa vila ribagorçana i hi investiga la llengua, la literatura i la història local. Ha treballat a l’ensenyament, com a traductor de l’alemany (Das Kapital d’en Karl Marx, Anestèsia local de Günter Grass, contes infantils) i de l’italià (Il Principe de Niccolò Machiavelli), i com a escriptor, investigador i comentarista polític (Informationen über Katalonien (1970), textos per al PSAN, la Síntesi d’història dels Països Catalans, La llengua de Castigaleu, la segona edició de La Pastorada de Castigaleu), també ha escrit un important recull de narracions i llegendes ribagorçanes que caldria publicar d’urgència. Una greu afecció als ulls l’ha obligat darrerament a retirar-se de moltes de les seues activitats.
La noticia sencera a temps de franja.com
informació agafada de:
