Segons publica el diari “EL PUNT AVUI” en la seua edició de paper del dia 18 d’octubre, L’Eurodiputat fill de la Terreta Ramon Tremosa s’està plantejant no presentar-se a les eleccions al parlament europeu del 2014.
CANSAT · La guerra freda entre CDC i UDC a Brussel·les resta credibilitat al procés sobiranista DIVISIÓ · L’adéu de Raül Romeva i de l’‘obiolista’ Maria Badia fa augurar mals temps per a la unitat catalana a Brussel·les REPETEIXEN · Salvador Sedó, d’Unió, i Santiago Fisas, del PP, són els únics eurodiputats que tenen coll avall que tornaran a ser candidats.
La guerra freda entre Ramon Tremosa i Salvador Sedó, enquistada i insostenible, i l’adéu de Raül Romeva i de l’obiolista Maria Badia, el maig de l’any que ve, fan augurar mals temps per a la unitat catalana al Parlament Europeu. Les topades i l’absència pràcticament total de relació entre l’eurodiputat convergent i el democratacristià, que ni tan sols comparteixen grup parlamentari, resten credibilitat al procés sobiranista. I el PSC i ICV volen enviar a Brussel·les dirigents dels seus aparells que podrien ser reticents a fer pinya i reeditar els acords transversals de país dels darrers cinc anys. Només Sedó, mà dreta de Duran i Lleida a l’estranger, i Santiago Fisas, del PP, tenen coll avall que repetiran a les seves llistes. A Tremosa se’l veu sol, molt cansat, fins i tot cremat, i de vegades amb ganes de recuperar la seva vida acadèmica (sovint enyora la docència, llegir i escriure). És un dels eurodiputats més actius, no només de Catalunya o l’Estat espanyol sinó d’arreu dels 28. Destaca al top ten dels 766 eurodiputats: és el cinquè que més preguntes parlamentàries i esmenes ha presentat. Ahir mateix el comitè d’Economia va aprovar gairebé per unanimitat el seu informe sobre competència, que deixa com un drap brut Espanya. Però les divergències amb el seu soci de federació l’han deixat amb un peu i mig fora de l’Eurocambra.
CiU no existeix.
Sedó prefereix compartir escó amb els populars i es nega a formar part dels liberals, tot i que això donaria a CiU molta més presència a l’Eurocambra: tindria dret a fer més intervencions als plens, disposar de més assistents parlamentaris, fer més informes i repartir més equitativament la càrrega de feina, ingent en els darrers mesos. El PP espanyol, a més, fa servir aquesta mala relació com a munició per disparar contra el procés. “No us cregueu Tremosa, Sedó ens diu el contrari”, asseguren els eurodiputats espanyols als socis liberals de CDC. Tremosa té ple suport de la direcció de Convergència, però se sent molt més proper a Oriol Junqueras i Romeva que a Sedó. Li sobren els arguments racionals per plegar, tot i que la decisió final podria ser emocional. El 2014 (o el 2015 o el 2016?) pot ser històric i si hi hagués un front sobiranista a Brussel·les potser voldria repetir. Fins i tot amb el desgast personal (té tres fills) que li comporta ser a 1.200 quilòmetres de casa.
“Vull ser útil”
Raül Romeva pateix un burnout similar. L’exprofessor de lambada, ara casteller dels Gausacs de Sant Cugat i submarinista a estones lliures, també és hiperactiu: és el quart que més mocions de resolució ha presentat de tota l’Eurocambra. Però al cansament de deu anys vivint als aeroports (té també dos fills petits) s’hi suma la sobrecàrrega de feina, “tanta i tan diversa que és impossible arribar a tot i sempre tens la sensació de fer tard”, es lamenta. També ho deixa per “higiene democràtica: dues legislatures són suficients”. Romeva ha patit la incomprensió d’alguns sectors d’ICV i sobretot d’EUiA, que el troben excessivament independentista i, sobretot, no prou sectari, massa transversal. Durant la seva llarga etapa a Brussel·les no ha acceptat tuteles, ha anat pel seu compte i ha pactat constantment amb CiU, avantposant quan cal l’eix nacional al social i superant el discurs fàcil i obsolet de no pocs dirigents del seu partit, que fan d’Iniciativa l’esquerra més antiquada d’Europa. Els ecologistes faran primàries per elegir el seu substitut, que serà algú de l’aparell del partit o molt proper, en cap cas un independent o representant de la societat civil. “No tinc cap intenció de plegar, tinc ganes de fer coses”, avisa Romeva. L’encara eurodiputat no desapareixerà, vol ser “útil” i es mostra “disponible” per continuar treballant en l’àmbit de les relacions internacionals i al servei del procés, però ara des de Catalunya. És el millor pont d’Iniciativa amb Convergència i té una excellent relació amb Junqueras. Santiago Fisas té tots els números per repetir a la llista del PP: és “molt proper a Sánchez-Camacho” i té “bona sintonia amb De Cospedal”, expliquen fonts properes. I tot indica que serà el primer candidat català dels populars, prenent el lloc a Aleix Vidal-Quadras, que “ja no és ni militant i, a més, viu a Madrid”. Però una altra cosa és que Fisas aconsegueixi ser reelegit. Les enquestes auguren que el PP perdrà, pel cap baix, tres o quatre eurodiputats i Fisas no té ni de bon tros garantit anar en un bon lloc a la llista, en una posició de sortida. Al carrer Génova de Madrid, ministres, exministres i algun baró regional fan cua per retirar-se a Brussel·les. Tots són molt més coneguts que Fisas, que fins ara ha mantingut un perfil baix, no gens mediàtic, molt discret i amb opinions massa moderades per al seu partit. I als 65 anys ja no està disposat a fer o defensar segons què: ha donat suport a l’oficialitat del català a Europa, per exemple, o fins i tot s’ha compromès públicament a “treballar des de l’endemà de la independència per evitar un veto espanyol” a la UE. Malgrat tot, entre avió i avió, Fisas es mostra “il·lusionat” i admet que li “agradaria molt” repetir.
Albert Segura
