PASSAT:

La Vinya va ser un dels pilars econòmics de la Terreta. Mostra d’això és que a totes les masies encara s’hi conserva una finca anomenada “la Vinya” i que acostuma a ser la millor finca de la propietat. Ara a “la vinya” s’hi conrea cereal, farratges pel bestiar o bé ha quedat erma. Aquest són els 3 cultius que més abunden a les antigues vinyes i, en definitiva, a totes les finques.

Al mas de Barreda “la Vinya”, aquest any, està sembrada d’alfals. Prop de 10 hectàrees que pasturen les ovelles, però que en un altre temps van ser vinya de raïm. De la importància d’aquest conreu al Mas encara hi queden empremtes. Al celler, una tona molt gran, d’uns 7.000 litres i que actualment reposa desmuntada en un racó, dóna testimoni que de vi se’n feia… i molt. A pis superior del celler una habitació sencera anomenada, aquí, picador. Encara s’hi pot observar en aquest espai el forat per on la barrolla (el raïm desprès de trepitjar-lo o, més endavant, picar-lo), queia directament a la tona per iniciar tot el procés de fermentació.

Però no només al Mas de Barreda hi queda el rastre del vi. A les altres dues masies baixes de Sapeira, el mas de Lluell i el mas d’Alfonsa, encara conserven el celler i el tros anomenat la vinya.


PRESENT

Les grans vinyes van anar desapareixent. Al mas de Barreda la vinya es va deixar de conrear ara farà uns 50 anys i se’n va plantar una de més petita (la vinya nova) d’una hectàrea aproximadament. Els treballs de la vinya es van mecanitzar, ara ja no s’havia d’ensulfatar amb màquines manuals penjades de l’esquena, tampoc s’havien de cavar a mà. La producció era pràcticament pel consum familiar i per la venda a granel als veïns i amics.

El procés d’elaboració va canviar. El vi negre, tan típic del passat, va desaparèixer. La tona on s’hi dipositava la barrolla (raïm picat) té un ull (part superior frontal per on es pot accedir a dintre de la tona) molt estret. Només la canalla podien entrar per aquest accés per treure la barrolla un cop fermentada, i així poder-la premsar i fer vi negre.







Però la canalla del mas de Barreda va desaparèixer i la gent gran no podia entrar a la tona perquè no passava pel forat. La solució que es va adoptar va ser ajuntar els dos processos;

picar i premsar al mateix moment i fer vi “clarete”, un vi que només s’aguanta una campanya i que dins d’un porró ha acompanyat els menjars familiars durant els últims anys.

El Mas de Lluell ja fa molt temps que va arrencar la vinya i en va deixar només una renga, que actualment també ha desaparegut. El mateix camí ha seguit la vinya d’Alfonsa.

FUTUR

Aquest és l’últim any de la vinya de Barreda. Sembla que se’n faran càrrec uns nous vinaters. Poca experiència però molta voluntat. És la solució per mantenir viva l’última vinya de la Terreta. Totes han desaparegut.

Diuen que la vinya té futur, que el canvi climàtic convertirà aquestes zones (a uns 800 metres d’altura) en els llocs òptims per fer-hi vi.


MOTIUS PER L’ESPERANÇA

El municipi de Santa Engràcia es troba situat a uns 10 Km (en línia recta) de la vinya de Barreda. Té pràcticament les mateixes condicions climàtiques (750-850 metres d’alçada).

Raül Bobet es va instal·lar l’any 2000 al celler Castell d’Enclús, que al segle XI havia pertangut a Bernat I i que l’any 1151 va passar a ser propietat de l’ordre Hospitalari, que hi va plantar vinya. Entre les moltes millores i innovacions, ha introduït a la zona la varietat anomenada Riesling, d’altíssima qualitat.

A la collita del 2008 ja es va embotellar 2 blancs, L’Eklam i el Taleia. El primer és un Riesling/Albarinyo, amb una producció de 7.800 ampolles. El segon és un Sauvignon blanc/Semillon fermentat en bóta i se n’han obtingut 8.200 ampolles. Aquests vins han sorprès als crítics internacionals.

Raül Bobet és enòleg format als celler Torres (que també ha plantat vinya a la zona, però s’emporta al Penedès tota la producció) d’on va marxar l’any 2004 i que ara hi torna com adjunt a la direcció general .


Aquest cap de setmana he anar a una boda a Viladrau, al restaurant Mas d’Osor.

El cuiner és el televisiu Nandu Juvany. Explicar el menú és complicat. Tot boníssim, una selecció culinària que serà difícil oblidar. Felicito al Francesc i a la Míriam, que són els que ens hi van convidar, per l’elecció d’aquest espai.

Dins d’aquesta festa gastronòmica el vi triat per acompanyar les carns va ser un Susterris de Castell d’Enclús. No cal ni dir la sorpresa/admiració/alegria de poder gaudir en un espai únic d’un vi, pel meu gust, també únic.




El futur del vi a la Terreta està clar, només cal gent com Raül Bobet que aportin la seua saviesa a l’hora de fer vi. La matèria primera hi és, només cal trobar la tècnica… i els diners.

Àlex de Barreda