Com gairebé tots els 11de Setembre, l’esglèsia d’Orrit llueix la senyera.
L’11 de setembre de l’any 2008 Ramon Tremosa va publicar en la seua columna setmanal del diari Avui :
…UN HOME GRAN I SAVI em deia fa poc que la creu de la vida es troba, en bona mesura, dins de nosaltres mateixos; en com cadascú entoma i respon als canvis i als atzars, als èxits i a les dissorts que la vida ens va posant al davant. Els fonaments d’un nou impuls per a Catalunya passen per un agraïment constant per la nostra existència com a poble, malgrat persecucions i adversitats; per persistir en l’hàbit d’orientar-nos en la complexitat de la globalització; per perseverar en la feina ben feta i en el sentit cívic
de ciutadania; per recuperar el goig de la catalanitat pacíficament viscuda i orgullosament transmesa als fills (fills sense els quals cap nació no té continuïtat). Renan va dir que una nació és un referèndum quotidià. També és una suma de fidelitats: avui a prop del camí vell de Sapeira, al campanar d’Orrit (provinent del basc urruti -lluny-, segons Joan Coromines), encimbellat sobre el riu fronterer Noguera Ribagorçana, amb el gran amic Lluís hi penjarem una senyera de 25 metres quadrats.
Aquest any Ramon Tremosa l’11 de setembre no va pujar a l’església d’Orrit, però aquesta oneja al seu campanar. Aquesta foto, feta pel mateix Tremosa avui, certifica que la diada es també la diada de la Terreta.
