Predir la calor per salvar vides: un sistema anticipa el risc per a la fauna amb mesos d’antelació

El canvi climàtic global està incrementant la freqüència i la intensitat de les onades de calor extrema, un fenomen que posa en risc la supervivència de moltes espècies animals. Davant aquest escenari, la comunitat científica ha desenvolupat un nou sistema capaç d’anticipar amb mesos d’antelació quines espècies poden veure’s afectades per temperatures extremes.

Tradicionalment, la conservació de la biodiversitat ha funcionat de manera reactiva, intervenint quan els danys ja s’han produït o quan les poblacions es troben en situacions crítiques. Tot i que els models climàtics a llarg termini han estat útils per a la planificació estratègica, presenten limitacions a l’hora de respondre a emergències immediates.

Aquest nou enfocament combina dues eines clau: els sistemes avançats de predicció climàtica estacional i les bases de dades macroecològiques. La integració d’ambdues tecnologies permet crear un sistema global d’alerta primerenca per a la biodiversitat.

Prediccions climàtiques amb mesos d’avantatge

El sistema es basa en models de predicció climàtica subestacional a estacional (S2S), com el desenvolupat per la NASA a través del sistema GEOS-S2S.

Aquesta eina permet simular l’evolució del clima en escales de setmanes i mesos, integrant dades de l’atmosfera, els oceans i la superfície terrestre.

A diferència dels pronòstics meteorològics convencionals, limitats a pocs dies o setmanes, aquest sistema pot anticipar anomalies de temperatura amb fins a nou mesos d’antelació.

Això permet identificar regions amb risc de calor extrema abans que es produeixin els episodis crítics.

La clau: traduir el clima en impacte biològic

Per fer útil aquesta informació en termes de conservació, els científics han incorporat dades macroecològiques que recullen els rangs de temperatura que han experimentat milers d’espècies de vertebrats.

Mitjançant la combinació d’aquestes dades amb les prediccions climàtiques, el sistema calcula l’exposició real de cada espècie a temperatures extremes. Aquest concepte, conegut com a “excedència climàtica”, permet identificar quan una espècie s’enfronta a condicions mai registrades en el seu hàbitat.

Un assaig global amb més de 30.000 espècies

L’eficàcia del sistema es va validar en un estudi liderat per l’investigador Josep M. Serra-Díaz, de l’Institut Botànic de Barcelona, centre vinculat al CSIC i al Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

L’anàlisi va creuar dades climàtiques amb informació de 30.585 espècies de vertebrats terrestres. Els resultats van mostrar que més de 3.500 espècies podrien estar exposades a calor extrema, incloent-hi més de 1.250 espècies considerades vulnerables.

El sistema també va identificar zones especialment sensibles, com el sud-est de Mèxic, l’Àfrica subsahariana i regions de l’Himàlaia. En alguns casos, les prediccions van coincidir amb episodis reals de mortalitat massiva, com la mort de micos udoladors durant onades de calor recents.

Aplicacions en conservació i gestió ambiental

Aquest sistema d’alerta primerenca obre noves possibilitats per a la gestió de la biodiversitat. Les administracions i els gestors d’espais naturals poden utilitzar aquestes prediccions per planificar mesures preventives, com la creació de zones d’ombra o la protecció de punts d’aigua.

A més, la tecnologia pot tenir aplicacions en sectors com l’agricultura i la ramaderia, ajudant a anticipar episodis de calor extrema que afectin el bestiar o els cultius.

En el cas d’Espanya, una de les regions europees més vulnerables a la desertificació i a les anomalies climàtiques, aquest tipus d’eines podria esdevenir clau per adaptar-se als efectes del canvi climàtic.

Cap a una conservació més predictiva

La combinació de models climàtics avançats i dades biològiques massives representa un canvi de paradigma en la conservació ambiental. Aquest enfocament permet passar d’una gestió reactiva a una estratègia basada en la previsió i la planificació.

Amb una finestra d’anticipació de diversos mesos, els científics i gestors disposen d’una eina que pot contribuir a reduir la mortalitat d’espècies i a optimitzar els recursos destinats a la seva protecció.

El desenvolupament i la integració d’aquestes plataformes en les polítiques ambientals es presenta com un dels reptes immediats per afrontar amb més eficàcia els impactes del canvi climàtic sobre la biodiversitat.