La tragèdia de València ha posat en evidència la necessitat d’un sistema d’emergències més robust i accessible per a tota la població.
Molts ciutadans, residents a la “Terreta valenciana”, no eren plenament conscients del risc que implicaven les seves accions. Alguns, per exemple, van optar per sortir de casa amb la intenció de portar el cotxe a un lloc allunyat de la zona de perill, però això va acabar sent un parany mortal per a molts. Entrar al vehicle i quedar atrapats en un embús, just quan l’aigua començava a inundar els carrers, va tenir conseqüències fatals per a nombroses persones.
Aquest succés ha obert un debat sobre la urgència de millorar la comunicació i les advertències de seguretat per part de les autoritats. A més, és crucial que els ciutadans rebin instruccions clares i anticipades sobre com actuar en cas d’emergències d’inundació, d’incendi o de qualsevol altre fenomen extrem per evitar que decisions benintencionades acabin en tragèdies.
Prova pilot d’enviament d’alertes mòbils a l’Alt Pirineu de la Direcció General de Protecció Civil
El passat 28 de febrer, a les 11 del matí, es va dur a terme la primera prova d’enviament d’alertes d’emergència al Principat, dirigint-se a tots els mòbils situats a l’Alt Pirineu i Aran. Aquesta prova, realitzada amb tecnologia ES-Alert, va permetre a les autoritats de Protecció Civil enviar missatges d’alerta de manera generalitzada i immediata a la població dins l’àrea definida com a afectada per possibles emergències o catàstrofes.
LES ALERTES DE LA PROVA DEL 28 DE FEBRER NO VAN ARRIBAR A LA TERRETA
Veïns de la Torre de Tamurcia, Espluga de Serra i Aulàs, van informar a NdT que les alertes no s’havien activat.
El subdirector general de Programes en Protecció Civil, Sergio Delgado, va informar en aquell moment, que durant la prova d’enviament d’alertes, es van detectar problemes tècnics quan es va intentar enviar l’alerta de manera simultània per a tot el territori lleidatà. No obstant això, va destacar que el sistema va funcionar correctament quan les alertes es van distribuir de manera segmentada per comarques, cosa que suggereix que aquesta podria ser una estratègia efectiva per evitar problemes en futures situacions d’emergència.
SISTEMA Es-alert
És una eina creada per la Unió Europea. Amb la finalitat d’alinear les diferents legislacions nacionals, es va regular aquest sistema públic europeu “perquè els proveïdors de serveis mòbils de comunicacions interpersonals basats en numeració hagin de transmetre les alertes a tots els usuaris finals afectats”. És a dir, Europa ho posa a la disposició dels estats i en el cas d’Espanya es posa a la disposició de les comunitats autònomes. No obstant això, una vegada creada i legalitzada es deixa un cert marge perquè les administracions manegin l’eina.
Cada comunitat autònoma decideix quan, i a qui arriba l’alerta.
Així, una vegada que la regió decideix que s’estableix una alerta d’emergència, és la pròpia comunitat autònoma qui decideix quan i a qui arriba el missatge. La redacció del text també depèn dels serveis d’emergència regionals, depenent de quin tipus d’alerta i indicacions es vol donar a la població, expliquen fonts expertes en la matèria. No és el mateix alertar d’una nevada, que d’una pluja o un accident biològic i en cada situació les recomanacions poden ser distintes, encara que la Unió Europea si que facilito unes guies sobre com elaborar els missatges.
Igual que el text, l’idioma en el qual s’envia el decideixen els serveis d’emergència regionals. Si creuen necessari enviar-ho en més d’una llengua, ho fan. No sols català, basc o gallec, si així ho decideixen també s’envia en anglès, alemany o l’idioma que es consideri més eficaç.
Des d’aquella prova, però, no s’ha confirmat públicament si el sistema d’alertes ES-Alert ha millorat la seva cobertura a la Terreta. Això és un aspecte clau, ja que garantir que tots els ciutadans, especialment aquells que viuen en àrees aïllades o de difícil accés, puguin rebre avisos d’emergència de manera puntual és fonamental per a la seva seguretat en situacions crítiques.
So molest per a assegurar-se que tots els ciutadans prenen nota.
No és un missatge ni un whastapp, ni cap aplicació es tracta d’una altra mena de comunicació que apareix en la pantalla del dispositiu acompanyada d’un so intens i molest. Es busca amb això que tots els ciutadans ho sentin i prenguin nota de les indicacions. De fet, fins que no es prem acceptar, el xiulet no cessa i això és perquè el sistema reconegui que s’ha rebut l’alerta i confirmar que aquesta persona està al corrent dels avisos i recomanacions.
Des d’aquella prova, però, no s’ha confirmat si el sistema d’alertes ES-Alert ha millorat la seva cobertura a la Terreta. Això és un aspecte clau, ja que garantir que tots els ciutadans, especialment aquells que viuen en àrees aïllades o de difícil accés, puguin rebre avisos d’emergència és fonamental per a la seva seguretat en situacions crítiques.
