Cinc entitats culturals han posat el govern d’Aragó davant d’una decisió política important: reconèixer el català de la Franja (i l’aragonès del Pirineu) com a Bé d’Interès Cultural (BIC) de caràcter immaterial, dotant-lo de protecció, o bé argumentar per què aquestes llengües no haurien de rebre aquest tipus de mesures.
La iniciativa, impulsada per l’Associació Cultural del Matarranya i el Rolde d’Estudis Altoaragonesos (totes dues declarades d’utilitat pública), així com per l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, el Consello d’a Fabla Aragonesa i la Fundació Gaspar Torrente, arriba en un moment de canvi per a l’executiu autonòmic. Recentment, aquest va rebutjar a les Corts un projecte dels seus antics socis de la ultradreta de Vox, que proposava eliminar qualsevol referència al català de la legislació aragonesa, substituint-lo per l’acrònim LAHUA (Llengua Aragonesa Històrica d’Ús a l’Aragó Oriental).
“La filiació romànica d’aquestes dues llengües forma part del patrimoni cultural aragonès des de la fundació del regne; amb elles es van expressar els nostres reis, s’hi van celebrar les Corts i s’hi van dictar els furs”, assenyala la petició. A més, afegeix que “la seva supervivència està en perill per la manca de suport institucional”.
Un portaveu de la Conselleria de Cultura d’Aragó va subratllar que és “prioritari aconseguir l’efectiva protecció i salvaguarda de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies aragoneses, mitjançant mesures eficaces”. Aquestes mesures, va dir, s’estudiaran “de manera coordinada amb l’Acadèmia de l’Aragonès”.
L’executiu, segons va explicar, es compromet a “protegir i preservar la diversitat lingüística” com una expressió de la riquesa cultural, tot i que recorda que “ni l’Estatut ni la Llei de Llengües” reconeixen explícitament el terme català.
L’informe del Consell d’Europa assigna diverses tasques al Govern d’Aragó, com ara “elaborar, en col·laboració amb els parlants, un pla d’acció per a la protecció, l’ús i la promoció del català”. A més, el document recomana que el Govern aporti un “finançament específic” a les “entitats que donin suport a la protecció i promoció” d’aquesta llengua, reforci el paper de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua i impulsi “l’ús i la presència del català” en els mitjans de comunicació impresos, audiovisuals i digitals de la comunitat.
El Justícia d’Aragó, va instar fa ja tres mesos al Govern autonòmic a utilitzar “les línies pressupostàries d’actuació per als béns immaterials del patrimoni cultural” per a “finançar intervencions en matèria de llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó”.
Fins a 90.000 aragonesos entenen el català i 55.000 el parlen
Segons les darreres dades oficials sobre l’ús del català a Aragó, unes 90.000 persones d’aquesta comunitat entenen el català, i 55.000 el parlen. Aquestes xifres representen una mica més del 90% dels 108.748 habitants de les sis comarques aragoneses on es parla aquesta llengua. A Osca, el Baix Cinca compta amb 25.004 habitants, la Llitera amb 18.733, i la Ribagorça amb 12.467. A Terol, el Matarranya té 8.196 habitants, mentre que al Baix Aragó de Casp n’hi ha 14.998 i al d’Alcanyís, 29.350, amb menor incidència de la llengua catalana en aquests dos darrers casos.
L’informe sociolingüístic fet per l’Universitat de Saragossa, permet fer una aproximació a la quantitat de parlants d’aquestes dues llengües a Aragó a partir de les dades obtingudes en el Cens del 2011 de població i habitatges a Aragó. El treball ha estat elaborat des del Seminari Aragonès de Sociolingüística per investigadors de diferents universitats com és el cas de Natxo Sorolla (Universitat Rovira i Virgili); Anchel Reyes (sociòleg); Chabier Gimeno, Juan Pablo Martínez i Miguel Montañés (Universitat de Saragossa) i Pep Espluga (Universitat Autònoma de Barcelona).
noticia agafada de diarisegre.com
