Ramon Tremosa i Balcells
Diputat de Junts per Lleida
El dimarts 6 i dimecres 7 de juny 14 diputats del Parlament de Catalunya, membres de les comissions de Territori i Acció Climàtica, vam fer una visita institucional a l’Alta Ribagorça. Dimarts l’estació de muntanya de Boí-Taüll, on vam tenir un llarg intercanvi d’impressions amb la direcció, per tal de conèixer en profunditat el present i el futur de l’estació.
Ha causat impacte conèixer que la federació internacional d’esquí de muntanya ha fet saber que el darrer campionat del món, celebrat aquest febrer a Boí-Taüll, ha estat el millor del tots els que s’han fet fins ara. La intensa nevada de la setmana anterior i el sol i el fred intens que va fer durant la competició van proporcionar uns vídeos espectaculars de TV3 vistos arreu del món, fins al punt que al març Boí-Taüll va rebre molts esquiadors de diferents continents.
Boí-Taüll ha tancat així la temporada amb un creixement del 30%, assolint 173.000 esquiadors, gràcies també al fet que ha estat l’estació que més neu ha rebut enguany de tota la península Ibèrica.
Una sorpresa positiva de la visita va ser conèixer fins a quin punt la generació de neu artificial, amb canons cada vegada més eficients, sempre fa servir la mateixa aigua, recollida en dues grans basses a l’estació, unes basses que a l’estiu també fan servei a ramaders, a bombers i als ajuntaments si cal. D’altra banda, també va ser molt interessant saber que les futures màquines que premsen la neu funcionaran amb biocombustibles.
Des de dalt de l’estació vam poder observar solucions per a fer sostenible la mobilitat d’accés. Cal que el govern català faci com l’aragonès: demanar fons europeus per a instal·lar telecabines, que estalviïn als esquiadors temps d’accés a l’estació i, sobretot, congestió i contaminació als habitants de la Vall de Boí. Així, tant des del Pla de l’Ermita (1.650 metres) fins al Pla de Vaques (2.050 metres), com des de Barruera (1.000 metres), pujant per Durro fins al pic de la Pala Ginebrell (2.300 metres), s’hi podrien fer telecabines que permetin l’accés directe a pistes sense haver de pujar en cotxe fins al pàrquing. Ferrocarrils de la Generalitat, gestor de les estacions de muntanya públiques de Catalunya, ja ho està estudiant per a l’estació gironina de Vallter.
Boí-Taüll disposa del punt més alt esquiable del Pirineu (el Puig Falcó, 2.750 metres) i la seva ubicació i orientació a tocar de la Vall d’Aran, que li permet rebre neu atlàntica i conservar-la en seves les pistes orientades a nord, la situen com l’estació amb més capacitat de creixement en el futur de l’esquí a Catalunya.
Dimecres vam visitar la central hidroelèctrica reversible de Moralets. La pujada al pantà de Llauset, a quasi 2.200 metres d’altitud, de la mà de l’enginyer ribagorçà Antoni Tahull (que l’any 1968 ja en va redactar el pla de viabilitat del bombeig reversible Moralets-Baserca) va ser un autèntic luxe que els diputats del Parlament vam agrair especialment. També vam visitar el pantà de Baserca, als municipisde Montanui i Vilallerd’Aneto, i també les turbines de la central.
A les centrals reversibles l’aigua puja i baixa entre un pantà superior i un pantà inferior infinites vegades, sense que hi hagi consum de recurs: l’aigua “és eterna” perquè sempre es fa servir la mateixa. Actualment, a Moralets l’aigua sol pujar del pantà de Baserca (a 1.400 metres) al pantà de Llauset (2.220 metres) durant la nit, a cost quasi zero perquè fa servir els excedents d’energia nocturns que generen les nuclears d’Ascó i Vandellòs, i que de nit no tenen demanda. L’aigua baixa de Llauset a Baserca de dia, quan hi ha més demanda d’energia. A Catalunya fa 40 anys que hi funcionen tres centrals reversibles: Moralets (Ribagorça), Montamara (Pallars Sobirà) i Estany Gento-Sallente (Vall Fosca, Pallars Jussà).
Amb la difusió massiva d’energies renovables, especialment eòlica i fotovoltaica, a tot el món es planteja un problema: com es pot guardar i emmagatzemar els excedents d’energia que es generin, quan hi hagi més oferta que demanda?
Hi ha diverses maneres d’acumular-la, però sens dubte la més eficient i massiva són les “bateries d’aigua”: grans basses d’aigua, o pantans, situats amb un desnivell mínim de 400 metres d’altitud i comunicats per un sistema de turbina-bomba, que permeti fer pujar l’aigua quan sobra energia i que permeti fer baixar l’aigua quan en falta.
A Catalunya hi ha 66 pantans, molts dels quals estan situats un a tocar de l’altre i on és viable la reversibilitat de turbina-bomba abans esmentada. Així, segons estudis publicats pel Col·legi d’enginyers de Catalunya i per la Cambra de Comerç de Barcelona, només aprofitant els pantans que ja existeixen el potencial de magatzem que té Catalunya oscil·la entre 16 i 19 Gigawatts (GW) de potència (una central nuclear de les tres que hi ha a Catalunya avui té 1GW de potència cadascuna).
A la Ribagorça la central de Moralets ja té prevista des de 1985 la seva ampliació amb un segon bombeig des de Llauset, fet que permetria multiplicar per tres la seva actual capacitat de generació d’electricitat, a un cost molt baix. Vàrem poder veure com, a la caverna subterrània de la central actual, ja està excavada la nau que permetrà instal•lar els dos grups de 420 megawatts cadascun de Moralets 2, i també el lloc on enllacarà la futura canonada forçada amb la galeria de conducció d’aigua actual.
De la mateixa manera, des del pantà de Cavallers a la Vall de Boí i des del Llac Redon, també situats a prop del pantà de Baserca i amb un desnivell de 400 i 900 metres, s’hi podria construir el mateix sistema de turbina-bomba que a Moralets. Així, la central hidroelèctrica reversible de Baserca podria convertir-se en una de les centrals de bombatge més grans del món, amb una potència de 4,5 GW.
Al Col·legi d’Enginyers Industrials Antoni Tahull coordina un Grup de Treball, que estudia el potencial de Moralets per a exportar energia elèctrica a França, per mitjà d’una MAT soterrada des de Baserca que faci servir l’antic túnel de Vielha: aquesta interconnexió fronterera permetria amortitzar més ràpidament les inversions, essent sens dubte molt més barata de construir que les connexions que estan previstes cap a França des del País Basc, Navarra o Aragó. Ara només cal que el govern català, el seu Parlament, i els agents socials i econòmics de Catalunya prenguin consciència del gran potencial que els nostres pantans ja existents poden donar-nos.
La visita dels diputats del Parlament a l’Alta Ribagorça, que cal agrair a Endesa, tenia l’objectiu de facilitar el gran consens de país que necessitem, per tal de poder aprofitar les oportunitats que la revolució tecnològica i energètica que estem vivint ens facilita, i així permetre continuar mantenint Catalunya al capdavant dels països més avançats d’Europa.
La crisi climàtica enfronta Catalunya amb un gran repte i una gran oportunitat: la transformació del seu sistema energètic. En l’horitzó 2050 el sistema energètic català s’ha de descarbonitzar, desnuclearitzar i electrificar. Catalunya ha d’apostar per una energia verda assequible per a les llars i competitiva per a les empreses. Si no som sobirans en energia, l’haurem de comprar als veïns i transportar-la amb línies de molt alta tensió. El nostre és un país de muntanyes, amb el vent concentrat en alguns indrets, un país molt poblat, amb paisatges d’alt valor a preservar i poca terra disponible. L’energia fotovoltaica i eòlica no seran suficients. Però, en canvi, és un país amb desnivells que disposa d’una xarxa de pantans ,sobretot a l’Alt Pirineu, on es poden preparar centrals reversibles de bombeig, que tenen un gran potencial de desenvolupament a un cost baix.
