La 18a edició de les Trobades Culturals Pirinenques, sota el títol Accions dinamitzadores al Pirineu, es durà a terme enguany el dissabte 16 d’octubre a Montanui (Ribagorça). En la jornada, coordinada per la Societat Andorrana de Ciències, hi serà present l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell (IECAU).
TROBADES CULTURALS PIRINENQUES, EL NOM JA HO DIU TOT.
Àngels Mach i Buch, (2015) presidenta de la Societat Andorrana de Ciències.
Aquest esdeveniment cultural és una trobada anual itinerant per a donar a conèixer la realitat i els projectes dels territoris pirinencs sobre temes com la comunicació, la globalització, els models territorials, el patrimoni, el turisme, les crisis, la història, l’economia… i poder generar i intercanviar reflexions i coneixement sobre cadascun dels territoris i el seu conjunt. I obrir vies des de la cultura per a fer relacionar els seus agents socials, polítics i econòmics en la conscienciació d’un territori compartit.
Els 10 primers anys es van centrar a aglutinar l’àmbit pirinenc de parla catalana, i s’han començat a incorporar les llengües occitana (aranesa) i francesa. La voluntat pels pròxims deu anys és continuar integrant centres d’estudis dels territoris de la serralada dels àmbits lingüístics aragonès, castellà i basc, comptant amb un centre d’estudis per comarca pel que fa a l’organització, que no en quan a participació en Trobades.
Les entitats convocants integrades en l’organització són les encarregades d’organitzar cada edició de Trobades convidant participants de tots els territoris (Alt Urgell, Andorra, Berguedà, Cerdanya, Conflent, Garrotxa, Pallars, Ribagorça, Ripollès, Val d’Aran i Vallespir) i buscant recursos per a editar la publicació, que actualment té una versió impresa unitària i una versió digital fraccionada en articles.
L’agost del 1988, a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada, al Conflent, l’entitat cultural sense ànim de lucre Societat Andorrana de Ciències va entrar a formar part del Patronat, ara Fundació UCE, alhora organitzant una jornada especialitzada al voltant de temes diversos, d’interès per al país i per a donar-los a conèixer als territoris de parla i cultura catalana. De llavors ençà s’ha realitzat 27 Diades andorranes a Prada.
L’any 2003, en ocasió de la 18a Diada Andorrana a l’UCE, el tema tractat va ser la relació d’Andorra amb els seus veïns del sud, i una reflexió extreta fou que des de l’any 1993, en què Andorra es va dotar d’una constitució i va entrar a l’ONU, el país s’havia relacionat amb Madrid, París i Brussel·les molt més intensament que amb els territoris pirinencs més propers. El tinent d’alcalde de Puigcerdà d’aleshores i més tard alcalde, Joan Planella, va llençar l’envit a Andorra com a país pirinenc a liderar una relació més intensa i conscient amb els territoris del seu entorn. Però calia buscar socis pirinencs per donar més estabilitat al projecte, i vàrem contactar amb en Joan Obiols que liderava el Col·lectiu Pirineus Cultural, amb membres de l’Alt Urgell, els Pallars, i la Vall d’Aran, i amb en Joan Mateu, president de l’Institut d’Estudis Ceretans, que varen creure en el projecte de trobar-nos un cop l’any per conèixer la realitat sobre àmbits concrets del Pirineu.
D’aquesta manera, l’octubre següent, el 2004, s’iniciaven les Primeres Trobades Culturals Pirinenques a Sant Julià de Lòria, a la Universitat d’Andorra, amb voluntat de descentralitzar i presentar amb rigor els projectes que es duen a terme a les terres pirinenques mitjançant ponències de 15 minuts exposades per ponents dels territoris, escollits per les entitats convocants, un temps per a debat i l’edició del contingut complet en un llibre a presentar en les següents Trobades Culturals Pirinenques, finançat per institucions dels territoris (IDAPA i el Ministeri d’Afers Exteriors d’Andorra). El primer tema escollit va ser: La globalització al Pirineu.
L’octubre del 2005 s’afegien l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i PirineuFòrum als organitzadors, i les Segones Trobades Culturals Pirinenques es van realitzar a Esterri d’Àneu a l’Ecomuseu sobre: El Pirineu en xarxa. S’aconseguí una edició més àmplia de la publicació amb l’aportació del Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona, mitjançant l’Institut d’Estudis Ceretans, de la meitat del cost de l’edició, a més de l’IDAPA i el ministeri d’Afers Exteriors d’Andorra. Les Terceres Trobades Culturals Pirinenques es van realitzar a Organyà, a la sala de les Homilies, l’octubre del 2006 sobre el tema: Models de Pirineu, s’hi pot viure a muntanya al segle XXI? Les entitats Àrea de Recerques del Berguedà i el Centre d’Estudis Ribagorçans es van incorporar territorialment al projecte. D’aquesta forma les Quartes Trobades que varen tractar La creació cultural al Pirineu es van dur a terme al Pont de Suert l’octubre del 2007 a la sala de Can Cotori. Es van incorporar dos altres territoris, el Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès i l’Institut d’Estudis Aranesi.
Trobar-nos un cop l’any en itinerància ens mostra altres visions del territori pirinenc i també ens fa adonar del temps necessari per recórrer per carretera les distàncies que en línia recta són reduïdes, i amb les noves tecnologies a l’abast, són instantànies. Poder disposar de ponències de tots els territoris dóna una visió més ampla i concreta del tema, tot i la limitació de temps disponible. I poder presentar el llibre de les trobades anteriors, fent transcendir en el temps allò exposat en el moment concret de les trobades següents, és un repte per a tots. Les Cinquenes Trobades, realitzades a Ripoll l’octubre del 2008 a la sala Eudald Pradell de l’ajuntament, van tractar La comunicació al Pirineu: espais, sistemes i experiències de comunicació i relació al Pirineu en els àmbits natural, social, cultural, econòmic, vies de comunicació viària i ferroviària, de noves tecnologies i mitjans de comunicació social.
En l’any commemoratiu del millenari de l’abat Oliva es va voler lligar l’acolliment de les TCP amb un esdeveniment propi del territori, i també el Centre d’Estudis del Ripollès va col·laborar en el finançament de l’edició del llibre amb els ajuts del Patronat Eiximenis. Aquell any la plataforma El Ripollès existeix es va afegir a l’entitat local en l’organització. L’Institut Ramon Muntaner va començar a ajudar a la logística. Les Sisenes Trobades Les crisis al Pirineu, passat, present i futur a l’octubre del 2009 es van realitzar a Berga i a la difusió de l’esdeveniment per la xarxa a través de les entitats convocants es va afegir un cartell publicitari, que ja s’ha institucionalitzat els anys següents per ajudar a fer-les més visibles. Les Setenes Trobades El Pirineu 1.000 anys després, reptes de futur a l’octubre del 2010 es van dur a terme a la Seu d’Urgell a la sala Sant Domènec, també commemorant el mil·lenari de Sant Ermengol, un aniversari rellevant a l’Alt Urgell i els altres territoris veïns. Atès que s’acabava de crear l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, aquesta entitat va agafar el relleu del Col·lectiu Pirineus Cultural. La publicació que se’n va editar va ser la primera a tenir doble llibre, en format imprès i en format digital. La Garrotxa es va incorporar a les entitats territorials mitjançant l’associació Amics de Besalú i el seu Comtat. L’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida va començar a col·laborar en la publicació. Les Vuitenes Trobades La marca Pirineus a l’octubre del 2011 es van realitzar a Escaldes-Engordany amb motiu de ser capital de la cultura catalana. En les anteriors i següents Trobades sempre s’ha considerat el Pirineu en singular com un tot, però per tractar aquest territori com a marca es va optar per la denominació en plural, com es fa amb els Alps. L’Institut Ramon Muntaner va afegir un ajut a la publicació, a més del de la logística.
Les Novenes Trobades La frontera al Pirineu a l’octubre del 2012, no podia ser altrament, va ser el tema tractat a l’auditori del Museu Cerdà a Puigcerdà, tenint en compte que la Cerdanya és una comarca partida, en dos estats, amb una divisió administrativa peculiar. El patrimoni festiu del Pirineu va ser el tema escollit per a les Desenes Trobades, que es van realitzar novament a Ripoll l’octubre del 2013, a la biblioteca Lambert Mata. Una de les edicions amb més quantitat de ponències (34), que evidencia una consolidació important de les Trobades. La versió digital de la publicació compta amb les fotografies en color, i els articles tenen número de registre digital, DOI. Les Onzenes Trobades realitzades l’octubre del 2014 a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, en ocasió del seu vintè aniversari, van tenir com a tema central Patrimoni i turisme al Pirineu. PirineuFòrum deixa de formar part de les entitats convocants. Es van incorporar per primera vegada dos nous territoris, el Conflent i el Vallespir, al costat francès. Amb aquesta circumstància s’ha propiciat que les 12es Trobades es realitzin l’octubre del 2015 a la vila de Prada, a la Catalunya Nord, al voltant de: Natura i cultura al Pirineu.
El balanç global és de 303 ponències, recollides en 10 llibres més l’onzè que es presentarà el 24 d’octubre, i més de 800 persones que han participat en les Trobades al llarg d’aquestes 11 edicions. En definitiva les Trobades Culturals Pirinenques són una triple reivindicació: una reivindicació del fet
de trobar-se, una reivindicació de la cultura, i una reivindicació de la identitat pirinenca.
Les 17es Trobades Culturals Pirinenques, dedicades a les aliances territorials pirinenques.
La dissetena edició de les Trobades Culturals Pirinenques es va dur a terme de 28 de novembre de 2020. Organitzades per una vintena de centres d’estudis i entitats culturals dels Pirineus, a la Sala Consòrcia del Centre de Congressos d’Andorra la Vella (Plaça del Poble, s/n), en el Principat d’Andorra.
Aquesta edició es va poder seguir via telemàtica per zoom, youtube i les xarxes socials de l’Institut Ramon Muntaner i de la Societat Andorrana de Ciències.
En aquesta ocasió, la Trobada es va dedicar a les aliances territorials pirinenques. En aquest context, s’hi van presentarar un total de dinou comunicacions dedicades a diferents temàtiques, les quals van fer referència a les aliances territorials, com ara les relacions, agermanaments, acords entre diferents territoris i molt especialment el tema de diferents projectes de cooperació transfronterera, entre d’altres.
