Sé que sembla un oxímoron, però cal fer-ho. Cal tremolar d’algunes decisions que es prenen abans de vacances. Cas concret d’avui: la pretesa anihilació de la llengua catalana. Perquè marxem de vacances contents, el Govern aragonès treu un avantprojecte de llei de llengües kafkià i el Tribunal Suprem sentencia en contra del model lingüístic educatiu. Són tan considerats! Tot plegat és de doldre però no entenen que qui som de la ceba, no fem vacances. De la Franja estant, l’avantprojecte lingüístic s’adjectiva de tot menys filològic, acadèmic o científic. Certament, el PP i el PAR són capaços de quedar davant el món com uns ignorants i uns irresponsables per un únic objectiu: l’anticatalanisme. Qualsevol cosa que en faci olor, que ho recordi, que ho suggereixi ha de ser esborrada i, a fe de Déu, la Franja en té tots els números. Com diu un bon amic, “és la primera cosa que fan en l’any que porten”. Amén.Les institucions, entitats i alguns partits (d’altres semblen dormir el son dels justos) ja hem dit la nostra. Defensem la unitat de la llengua, el paper competencial de l’IEC, la necessària vigència del model educatiu bilingüe i trilingüe en català, la reivindicació dels drets lingüístics dels parlants… Doncs sí, encara estem així. Aquest és el nostre dia a dia, dur i bel·ligerant, però amb el qual tenim un compromís irrenunciable i més proactiu que mai. Per tant, entendreu que la declaració del conseller Mascarell o la de l’IEC siguin d’efectes balsàmics a casa meva. I ara què, estimats? Doncs resiliència, ser reactius i no permissius… però sempre en català, això sí
