Abans de perdre els ajuntaments, la Terreta ja havia perdut bona part de la població. La despoblació, la manca de recursos i la dificultat per mantenir serveis municipals van preparar el terreny per a la incorporació de Sapeira i Espluga de Serra a Tremp l’any 1970. Però el cas no es pot entendre només per la demografia: també hi van pesar la política d’agrupacions de l’Estat, el paper de Tremp com a centre administratiu i comercial i, probablement, les decisions dels dirigents locals.

I és precisament aquesta situació la que acabaria obrint la porta a la desaparició dels antics ajuntaments de Sapeira i Espluga de Serra.

Un territori que perdia habitants mentre Catalunya creixia

Les sèries històriques de població mostren un contrast molt fort entre el món rural de muntanya i el conjunt de Catalunya.

Catalunya tenia uns 3,24 milions d’habitants el 1950, gairebé 3,93 milions el 1960 i superava els 5,12 milions el 1970. En només vint anys, la població catalana havia augmentat prop d’un 58%.

A la Terreta, en canvi, la tendència era la contrària.

Els antics municipis de Sapeira i Espluga de Serra havien començat a perdre població des de molt abans i, durant les dècades centrals del segle XX, aquesta davallada es va fer especialment difícil de sostenir.

Cada casa que es tancava significava menys habitants, menys activitat econòmica, menys contribuents i menys persones per mantenir la vida comunitària.

Amb el temps, el problema arribaria als mateixos ajuntaments.

Quan la despoblació entra als papers oficials

Els dos ajuntaments de la Terreta van decidir sumar-s’hi.

La documentació que hem pogut estudiar fins ara no mostra que abans haguessin plantejat formalment una fusió entre Sapeira i Espluga de Serra per crear un nou municipi propi de la Terreta.

Això no vol dir que ningú no ho pensés o en parlés. Simplement, no ho tenim documentat.

Tremp ja era molt més que una població veïna

Per entendre aquella elecció també cal situar-nos en el mapa administratiu de 1970.

La realitat institucional era molt diferent de l’actual.

El Pont de Suert encara no exercia la capitalitat comarcal que tindria dècades després. En canvi, Tremp ja concentrava funcions administratives, judicials, comercials i de serveis per a una extensa zona del Pallars i la Ribagorça lleidatana.

I això també formava part de la vida quotidiana de la Terreta.

Durant generacions, molts habitants havien baixat cap a la Conca per anar al mercat, resoldre qüestions al jutjat o a la notaria, fer gestions o participar en les fires de la zona.

Per tant, quan el decret de 1970 defineix Tremp com a “centre d’atracció”, no es tracta només d’una fórmula burocràtica. Reflecteix unes relacions que ja existien abans de l’agregació.

La geografia podia acostar la Terreta a la Ribagorça, però una part important de la seva vida administrativa i comercial mirava cap a Tremp.

L’Estat també empenyia cap a municipis més grans

Les incorporacions tampoc es poden analitzar al marge del que estava passant a Espanya.

La legislació franquista dels anys seixanta havia creat un marc clarament favorable a les agrupacions de petits municipis.

La Llei 48/1966, sobre modificació parcial del règim local, reservava un 8% del Fons Nacional d’Hisendes Municipals per subvencionar agrupacions municipals. També establia ajudes econòmiques i prioritat en els programes de cooperació provincial, especialment per millorar vies de comunicació i serveis mínims.

La mateixa llei disposava que els municipis que volguessin acollir-se a aquestes ajudes s’havien d’agrupar preferentment amb altres municipis pròxims que es trobessin en circumstàncies semblants. I fins i tot preveia que, en determinats casos, el Govern pogués acordar agrupacions d’ofici.

Per tant, no seria correcte dir que Madrid va obligar directament Sapeira o Espluga de Serra a incorporar-se a Tremp.

Els acords formals van ser adoptats pels mateixos ajuntaments.

Però també és evident que aquelles decisions es prenien en un context polític en què l’Estat incentivava econòmicament la concentració municipal.

De fet, el BOE del mateix 9 de desembre de 1970 que publica la incorporació a Tremp conté altres decrets similars d’incorporació de municipis de Guadalajara, Osca i Segòvia.

La Terreta formava part, per tant, d’un procés molt més ampli.

I per què no crear un municipi de la Terreta?

Vista des d’avui, hi ha una pregunta difícil d’evitar.

Si Sapeira i Espluga de Serra compartien despoblació, territori i problemes econòmics, per què no es van fusionar entre elles i van crear un únic municipi de la Terreta?

Legalment, una solució semblant era possible.

La legislació de 1966 preveia precisament agrupacions entre municipis petits, amb administració i serveis comuns.

Però, amb la documentació localitzada fins ara, no consta que aquesta alternativa arribés a tramitar-se formalment.

La seqüència documental és una altra: primer Fígols i Gurp demanen anar a Tremp; després, mentre aquell expedient ja està en curs, Sapeira i Espluga decideixen afegir-s’hi.

Possiblement hi van influir factors pràctics. Tremp ja disposava d’ajuntament, personal, secretaria, recursos i serveis. Crear una nova estructura entre dos municipis molt debilitats exigia acordar capitalitat, administració i funcionament.

Però aquesta és una explicació contextual, no una conclusió que aparegui escrita als expedients.

La pregunta continua oberta.

Vilamitjana, una incorporació amb personalitat pròpia

El procés d’ampliació del terme de Tremp no es va acabar amb les grans agregacions de 1970. Dos anys més tard, el 1972, també s’hi van incorporar els antics municipis de Vilamitjana i Palau de Noguera. Vilamitjana aportava un terme d’uns 14 km² i havia estat municipi independent fins aquell moment.

El seu cas, però, presenta una diferència important respecte de bona part dels pobles incorporats de la Terreta. Vilamitjana ha conservat una estructura administrativa pròpia i actualment és una Entitat Municipal Descentralitzada (EMD), amb representació i administració pròpies dins del municipi de Tremp.

L’agregació de Vilamitjana i Palau de Noguera va crear, a llevant de Tremp, un nou sector territorial que es completaria l’any següent, el 1973, amb la incorporació de Suterranya. Amb aquestes agregacions quedava pràcticament definida la configuració territorial actual del municipi.

Aquesta successió és interessant perquè mostra que les incorporacions no van ser un fet aïllat, sinó un procés continuat entre 1970 i 1973, en el context de les polítiques estatals que afavorien la concentració de petits municipis.

El factor humà: alcaldes, secretaris i relacions personals

Hi ha un altre element que no podem ignorar: les persones que van prendre les decisions.

Els decrets i expedients administratius ens expliquen les raons oficials. Però no sempre ens expliquen les converses, les relacions personals o qui va convèncer qui.

En municipis petits, la posició de l’alcalde i del secretari podia tenir molt pes. Eren els responsables de preparar els acords, redactar documentació, relacionar-se amb el Govern Civil i conduir administrativament els expedients.

Per això és raonable pensar que el criteri dels alcaldes i secretaris de Sapeira i Espluga de Serra pogués influir en la tria de Tremp.

Però, avui, no tenim encara prou documentació per afirmar quin pes van tenir aquestes persones ni si van impulsar activament aquella opció.

És una de les línies que queda oberta a la investigació.

Josep Altisent i el moment de màxima expansió de Tremp

També cal mirar cap a l’altre costat de l’operació.

L’alcalde de Tremp durant les incorporacions era Josep Altisent i Perelló, nomenat per primera vegada l’11 d’agost de 1967. Va ser renovat el 1971 i de nou el 1974.

Per tant, Altisent estava al capdavant de l’Ajuntament de Tremp durant tot el procés que culmina el 1970.

El decret deixa constància que Tremp acceptava les incorporacions i que l’administració considerava que el municipi disposava de les condicions adequades per assumir-les.

La seva continuïtat al càrrec situa Altisent entre els actors institucionals principals d’aquell moment.

Ara bé, una cosa és que fos l’alcalde que va gestionar i acceptar l’ampliació, i una altra afirmar que ell en fos l’impulsor o l’arquitecte polític. Això encara s’ha de demostrar.

Aquí és on les actes municipals, la correspondència d’Alcaldia i els expedients interns poden aportar una informació decisiva.

L’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà conserva el fons de l’Ajuntament de Tremp i també documentació dels antics municipis d’Espluga de Serra, Fígols i Gurp. El fons de Tremp arrenca al segle XVI i el d’Espluga de Serra conserva documentació fins al moment de la seva desaparició municipal, el 1970.

Allí pot trobar-se encara una part important de la resposta.

Qui era Josep Altisent Perelló?

Va néixer a Tàrrega l’any 1913 i va morir a Cellers el 1987. La seva família es va traslladar a Tremp el 1919. Després de la mort accidental del seu pare, va quedar vinculat al negoci familiar de la farinera La Perfecció. També va tenir altres activitats empresarials: una serradora a Vielha, una fàbrica de maons a Palau de Noguera. Va impulsar primer Transports del Noguera, empresa de transport de mercaderies amb camions, que amb els anys es convertí en ATAM, sigles d’Associació de Transport d’Alta Muntanya.

En política municipal, va començar com a regidor de Tremp el 1952. L’11 d’agost de 1967 va ser nomenat alcalde, càrrec que va mantenir durant tres mandats, amb nous nomenaments el 1971 i el 1974, fins a les primeres eleccions municipals democràtiques de 1979. Per tant, era precisament l’alcalde de Tremp durant el període decisiu de les agregacions municipals de 1970-1973.

També va tenir pes a escala provincial. Va ser diputat provincial durant el franquisme i, després de les eleccions municipals de 1979, va ser elegit regidor per Centristes de Catalunya-UCD i diputat provincial pel partit judicial de Tremp. Posteriorment va arribar a ocupar una vicepresidència de la Diputació de Lleida.

No tots els pobles van prendre el mateix camí

La millor manera de veure que la incorporació a Tremp no era inevitable és mirar què van fer els municipis veïns.

Només un any després trobem un cas gairebé de laboratori.

Mur i Guàrdia: unir-se sense desaparèixer dins de Tremp

El 1971, Mur i Guàrdia de Tremp també patien descens de població i insuficiència de recursos.

Però van escollir una solució diferent.

Mur va proposar fusionar-se amb Guàrdia de Tremp, i aquest municipi va acceptar la proposta. El decret oficial diu que la fusió responia al descens demogràfic, a la manca de recursos i a les necessitats comunes dels dos municipis.

El resultat no va ser l’absorció per Tremp, sinó la creació d’un municipi nou:

Castell de Mur, amb capital a Guàrdia de Tremp.

És un precedent molt significatiu.

Demostra que davant un problema semblant —despoblació i escassetat de recursos— existia una alternativa: unir dos municipis petits i conservar una administració pròpia.

Això fa encara més interessant la pregunta sobre per què Sapeira i Espluga de Serra no van seguir aquest mateix camí.

Sant Esteve de la Sarga: la concentració ja s’havia fet un segle abans

El cas de Sant Esteve de la Sarga és diferent.

Aquest municipi va arribar als anys setanta sense patir les remodelacions que van afectar bona part del Pallars Jussà. Però això tenia una explicació històrica.

Després de la Constitució de Cadis havien existit nombrosos petits ajuntaments al seu territori. L’any 1847, molts d’ells van ser suprimits perquè no arribaven al mínim de veïns requerit per mantenir ajuntament propi. Inicialment van quedar units sota la capitalitat d’Alsamora i, posteriorment, aquesta va passar a Sant Esteve de la Sarga. Santa Esteve

En certa manera, Sant Esteve ja havia resolt al segle XIX el problema que altres municipis afrontaven més d’un segle després.

Quan van arribar les grans reorganitzacions dels anys seixanta i setanta, Sant Esteve de la Sarga ja era un municipi territorialment ampli format per nombrosos nuclis.

Un mateix problema, diferents solucions

Els tres casos permeten veure amb més claredat què va passar a la Terreta.

Sapeira i Espluga de Serra van decidir incorporar-se a Tremp.

Mur i Guàrdia de Tremp es van fusionar i van crear Castell de Mur.

Sant Esteve de la Sarga va conservar l’ajuntament perquè la seva concentració municipal ja s’havia produït al segle XIX.

La despoblació era, per tant, una part essencial de l’explicació, però no determinava automàticament el resultat.

Hi havia altres factors: els recursos municipals, les relacions comercials, la xarxa administrativa, la política estatal, els expedients que ja estaven en marxa i, probablement, també les decisions concretes dels homes que ocupaven les alcaldies i secretaries en aquell moment.