La plataforma anti MAT que agrupa a los afectados por el proyecto de REE en la Ribagorça aragonesa y el Pallars Jussà tienen previsto presentar hoy una moción en el Ayuntamiento de Tremp para que éste se posicione en contra de la linia de muy alta tensión prevista entre Monzón e Isona y Foradada de Toscar y la Pobla de Segur.
La plataforma quiere presentar la moción durante el pleno municipal que se celebra a la una del mediodìa, aunque antes debe tener el visto bueno de la corporación.
LA PLATAFORMA ANTI MAT PRESENTA AL·LEGACIONS A L’AJUNTAMENT DE TREMP
ASSEMBLEA EL DIA 20 DE FEBRER, DIJOUS, AL PONT DE MUNTANYANA
Segons informen els nostres amics de http://laterretaelectrica.blogspot.com
La PLATAFORMA se reúne de nuevo:
Puente de Montañana,
sábado 20 de febrero, 19 horas.
AGENDA
- Valoración de los actos llevados a cabo por la Plataforma.
- Reorganización y renovación de responsabilidades.
- Cordinación y calendario de acciones futuras.
- ¿Qué hacer con las firmas recogidas hasta la fecha?
- Mociones a los ayuntamientos (seguimiento).
- Alegaciones y peticiones a los departamentos de Salud, Justicia y Sindic de Greuges.
PRESENTACIO D’UNA MOCIO A L’AJUNTAMENT DE TREMP EL PROPER DIA 10 DE FEBRER A LA 1 DE MIGDIA
Segons informa http://autopistaelectricano.blogspot.com/
Els nostres companys del Pallars promouran la presentació el proper dia 10 de febrer a les 13 hores en l’Ajuntament de Tremp d’una moció, el text de la qual us transcrivim a continuació, que persegueix el rebuig per part d’aquest municipi dels dos projectes de REESA que amenacen el futur de les nostres comarques, això és, l’Autopista Elèctrica Peñalba-Montsó-Isona i el projecte d’augment de capacitat de transport de la línia Foradada del Toscar-La Pobla de Segur.
Els nostres companys del Pallars promouran la presentació el proper dia 10 de febrer a les 13 hores en l’Ajuntament de Tremp d’una moció, el text de la qual us transcrivim a continuació, que persegueix el rebuig per part d’aquest municipi dels dos projectes de REESA que amenacen el futur de les nostres comarques, això és, l’Autopista Elèctrica Peñalba-Montsó-Isona i el projecte d’augment de capacitat de transport de la línia Foradada del Toscar-La Pobla de Segur.
Creiem que es tracta d’una iniciativa fonamental (pel que preguem als que pugueu, l’assistència a l’acte), que podria i hauria de portar-se a terme en la resta dels municipis afectats per aquests projectes ja que, en el pitjor dels casos, servirà almenys per a clarificar de forma definitiva la postura de la societat i dels diferents grups polítics representats en aquestes institucions davant la seriosa amenaça que suposen els plans de REESA pel futur dels nostres pobles i les nostres gents.
Des d’aquí, per tant, us animem que us poseu en contacte amb els vostres representants polítics per a tractar de tirar-la endavant en cada ajuntament. Creiem, a més, que el text pot suposar un bon resum dels arguments i les raons per les quals ens oposem a unes infraestructures que, a tenor de les dades que manegem són innecessàries i il·legals.
Per descomptat, us informarem del resultat quan ho coneguem.
Des d’aquí, per tant, us animem que us poseu en contacte amb els vostres representants polítics per a tractar de tirar-la endavant en cada ajuntament. Creiem, a més, que el text pot suposar un bon resum dels arguments i les raons per les quals ens oposem a unes infraestructures que, a tenor de les dades que manegem són innecessàries i il·legals.
Per descomptat, us informarem del resultat quan ho coneguem.
TEXT PROPOSAT PER A LA MOCIÓD … … … … … …, Portaveu de l’Ajuntament de … … … … … … …, a instàncies de les associacions, entitats i partits de la Plataforma Unitària contra l’Autopista Elèctrica Montsó-Isona, presenta mitjançant el present escrit i a l’empara de l’establert per la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local i el Reial decret 2568/1986, de 29 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les Entitats locals, article 97.3, vam presentar al Ple la següent Moció:
- Referent al projecte de Red Eléctrica de España (REESA) de construcció de l’Autopista Elèctrica Peñalba-Montsó-Isona (línia d’alta tensió de 400.000 V.), rebutjem la nova construcció d’una infraestructura elèctrica el possible traçat de la qual (d’acord amb les alternatives proposades per REESA) coincideix en part amb el qual va resultar anul·lat de facto per la sentència ferma del Tribunal Suprem (TS) de 19 de maig de 1999 (que estimava inexistent l’antiga Aragó-Cazaril) i pràcticament en la seva totalitat amb el qual va ser desestimat en sentència ferma del TS de 19 d’octubre de 2005 (que considerava inexistent el traçat de la Graus-Sallente, hereva de l’Aragó-Cazaril). Referent a això, cal destacar, a més, que la primera de les citades sentències va ser el resultat d’un contenciós administratiu promogut en el seu moment pel Govern d’Aragó. A més, poc abans que es dictés la sentència que anul·lava el traçat de la Graus-Sallente, el Govern espanyol va informar a la Comissió Europea que havia descartat el traçat Graus-Isona, proposant com alternativa la connexió entri Peñalba i Salas de Pallars (tal informació va ser proporcionada a la Comissió Europea pel govern Central a l’interessar-se la primera pel projecte de REESA arran d’una queixa presentada per la Mancomunitat de la Ribargorça i l’ajuntament de Tolva desestimant la Comissió Europea la queixa al constatar-se que el traçat Graus-Isona ja no existia). A tot el que s’ha dit, cal afegir, a més, que les Corts d’Aragó, a través d’una moció dimanante de la interpel·lació 67/08 del Diputat D. Bizén Fuster Santaliestra, aprovada el passat 19 de febrer de ?2009, va rebutjar per unanimitat el projecte de REESA de construcció de l’Autopista Elèctrica Peñalba-Montsó-Isona, així com, en general, tota infraestructura d’aquestes característiques que no sigui sostenible social i mediambientalment (com de fet succeïx amb la Peñalba-Montsó-Isona a la vista del gran rebuig social que ha suscitat).
- En compliment de la legalitat vigent i en coherència amb les sentències citades anteriorment, que malgrat ser fermes no s’han executat en la seva integritat, sol·licitem l’enderrocament de les torres d’alta tensió construïdes per a l’Aragó-Cazaril entri Castelnou (Teruel) i Lierp (Huesca), que actualment romanen en peus (constituint un greu i permanent atemptat contra el patrimoni paisatgístic de la zona) i que, malgrat tot el que s’ha dit amb anterioritat, pretenen ser reutilitzades per REESA en els traçats proposats per a la Peñalba-Montsó-Isona. Referent a això, cal recordar que la citada sentència del TS de 19 de maig de 1999 va comportar una sustanciosa indemnització del Govern francès, en concepte de danys i perjudicis, a REESA per l’anul·lació del seu projecte Aragó-Cazaril, indemnització que havia de servir per al compliment efectiu d’aquesta sentència i, per tant, per al desmantellament de les infraestructures ja construïdes i la reversió de servituds i terrenys ocupats per a la construcció de l’Aragó-Cazaril. Igualment, cal afegir que les Corts d’Aragó van aprovar una proposició no de llei el 7 d’octubre de 1999 que, de la mateixa manera, exigia el compliment ferm de la sentència del TS de 19 de maig de 1999, incloent la demolició de les infraestructures construïdes, la reversió de servituds i terrenys ocupats, la revocació de la declaració d’utilitat pública d’aquesta infraestructura i el requeriment al Govern central perquè anul·lés el projecto Graus-Sallente per motius coincidents amb els quals exposem en aquesta moció al sol·licitar la anul·lació de la Peñalba-Montsó-Isona.
- Igualment, sol·licitem l’anul·lació del projecte de REESA d’augment de capacitat de transport de la línia d’alta tensió entre Foradada del Toscar-La Pobla de Segur, que suposa la reconversió d’aquesta línia (sense que intervingui estudi d’impacte ambiental) en una nova Autopista Elèctrica insostenible mediambiental i socialment (a tenor del rebuig manifestat per la població afectada), pel que contravindria la voluntat del poble aragonès expressada unànimement pels seus representants en les Corts d’Aragó en la ja citada moció de 19 de febrer de 2009 .
- Volem manifestar també que els dos projectes de REESA fins a aquí citats, a més d’insostenibles social i mediambientalment, són innecessaris i antieconómics i, per tant, freturosos d’utilitat pública, com es deduïx del fet que es tracti de línies de transport elèctric d’una altíssima tensió (útils exclusivament per al transport d’electricitat a grans distàncies i, en conseqüència, per a l’afany de lucre de l’empresa que les ha projectat i defensat amb arguments que s’han demostrat fal·laços a la vista del protocol que va signar REESA amb la Conselleria d’Indústria, Comerç i Turisme del Govern d’Aragó el 16 de juliol de 2009). Al respecto, manifestem, igualment, la nostra preocupació pel fet que es converteixi a les comarques altoaragonesas i catalanes afectades en servitud de passada per a una infraestructura que no deixarà cap benefici en el territori pel qual discorre i que, al contrari, hipotecarà les seves possibilitats de desenvolupament (basades en el patrimoni natural), generarà una enorme contaminació electromagnètica i afectarà en conseqüència i de manera molt negativa al Medi ambient, a la salut de les persones, a les explotacions agropecuàries i al desenvolupament rural. Tot això, en unes terres tradicionalment desfavorides i que han demostrat més que de sobres la seva solidaritat amb l’estat, suportant ja una gran càrrega de infraestructures d’aquestes característiques (línies d’alta tensió, pantans…).
- Creiem, també, que en el projecte d’augment de la capacitat de transport de la línia d’alta tensió Foradada del Toscar-La Pobla de Segur no es compleixen les distàncies de seguretat pel que fa als nuclis habitats pels quals transita ja que el traçat actual no es modifica, però si ho fa la infraestructura (canvi del tipus de cable, recrecimiento i fonamentació de 31 suports, es retensan vans i es poda
arbrat entre obertures). Per tant considerem que aquesta és una obra de grans dimensions i per tant una nova infraestructura per a la qual, en tot cas, es fa necessari que l’Administració Central, segons el RD1/2008 en el seu Annex I, exigeixi Informe d’Impacte Ambiental a REESA. Exigim per això que les autoritats autonòmiques i centrals adoptin el principi de precaució, avalat per la resolució presa pel consell Europeu en l’any 2000, el qual considera que és absolutament necessària la protecció dels ciutadans de la Comunitat contra els efectes nocius per a la salut o potencialment nocius a llarg termini, que se sap poden resultar de l’exposició a camps electromagnètics i considera que els Estats membres han de determinar les distàncies de seguretat mínimes d’aquestes infraestructures. Protegim tot aquella iniciativa que comporti mesures protectores en la línia d’alta tensió Foradada del Toscar-La Pobla de Segur, però no l’augment de la capacitat de càrrega de transport ja que el citat projecte no presenta una anàlisi justificada de la seva idoneïtat enfront d’altres alternatives que contribueixin a la millora d’un mallado, que en cap moment s’ha objectivat com insuficient o que presti un subministrament poc fiable o de qualitat baixa en les zones que malla. Sol·licitem a les administracions comarcal, provincial i al Parlament Autonòmic que mostren el seu total negativa als projectes d’augment de la capacitat de càrrega de transport en línies d’Alta Tensió o la construcció de línies de 400.000 V. en zones pirinenques amb una enorme fragilitat demogràfica, econòmica i mediambiental com són la Ribargorça i el Pallars. Sol·licitem, igualment, una reunió dels alcaldes afectats amb la Plataforma Unitària contra l’Autopista Elèctrica, tal com es va acordar en la reunió del passat 31 d’octubre de 2009 en Arén, en la qual hagi reciprocitat entre les dues parts per a informar i es creu un front comú amb informació, transparència i diàleg. Exigim, finalment, a les diferents corporacions locals, comarcals, provincials i autonòmiques l’accés immediat a la informació i la difusió d’aquest tipus de projectes a la resta de la societat i, especialment, entre la població afectada per ells, que, en relació amb els dos projectes de REESA als quals ens hem referit amb anterioritat, ha hagut d’informar-se per les seves propis mitjos, quedant indefensa davant la falta de transparència i la desinformació afavorida últimament per l’ús de pràctiques que considerem antidemocràtiques.
LA FRANJA DE PONENT ENTRE ARAGO I CATALUNYA
Darrerament Marcelino Iglesias, president d’Aragó, ha tractat de ridiculitzar Monsenyor Joan Piris, bisbe de Lleida, tot qüestionant si el prelat lleidatà forma part de l’església catòlica o no, atès que hi ha un pronunciament dels tribunals eclesiàstics instant a lliurar l’art sacre de
les antigues parròquies del bisbat de Lleida al de Barbastre-Montsó: «és insòlit que el bisbe de Lleida no faci cas a Roma (…) és un fet que no passa habitualment» (El Periódico,
28-1-10).
Per la mateixa regla de tres, Iglesias també ens podria explicar per què des d’Aragó no fa cas dels compromisos adquirits per Espanya envers la Carta Europea de les Llengües Regionals
i Minoritàries. O és que potser el president aragonès no és europeista, demòcrata i
polític de fiar? I és que el model d’ensenyament que preveu el Consell d’Europa en territoris com ara la Franja de Ponent ha de ser impartit bàsicament en la llengua regional o minoritària.
En aquesta línia, el filòleg Albert Branchadell apunta que la llei de llengües aragonesa, vigent des del 30-1-10, no només no planteja un model de plena immersió, sinó que ni tan sols preveu un model bilingüe estructurat, «tot el que garanteix la llei és el que de fet ja existeix, és a dir,
el dret a l’ensenyament voluntari del català i de l’aragonès (no en catalàni en aragonès)» (El Periódico, 13-1-10).
No és la primera vegada que Iglesias fa declaracions com les esmentades. En el decurs de tres legislatures ha professat reiteradament un aragonesisme sorollós, que gairebé sempre ha explicitat mostrant hostilitat cap a Catalunya, per atenuar així la seva condició de catalanoparlant fill deBonansa (Ribagorça Occidental).
En canvi, de les parròquies de la Diòcesi de Jaca, integrades a la Província Eclesiàstica de Pamplona, ningú no en canta ni gall ni gallina. Amb el temps que fa que ocupa Iglesias la presidència d’Aragó, hagués estat més intel·ligent per la seva part dedicar esforços a fer pedagogia de la diversitat lingüística territorial, com un fenomen positiu i enriquidor, en lloc d’exhibir tanta aragonesitat forçada. I és que, a hores d’ara, bona part dels franjolins no identifiquen el català com la seva llengua. Diu Javier Giralt, professor de filologia catalana
de la Universitat de Saragossa: «Tant costa d’entendre que no pot ser d’una altra manera, arran de la desinformació que ha imperat a la Franja entorn a la llengua autòctona?
Mai a l’escola es va ensenyar que els parlars de la Franja són varietats del català, més aviat el contrari: foren desacreditades, advertint de les dificultats que els joves tindrien fent servir aquest ‘xampurrejat’» (Heraldode Aragón, 16-desembre-09).
Aquesta ignorància també fomenta prejudicis, malentesos i oposició envers la diferència fins al punt que un tresor lingüístic local, el català i l’aragonès, és vist com una anomalia, un inconvenient, una sobrecàrrega.
Manifestacions de l’estil de Jaume Cabós, tinent d’alcaldede Fraga, en seria un exemple:
«No necessitem una llei que duplicarà els costos» (La Mañana, 19-12-09). L’econòmic és un raonament conegut com instrumental perquè acostuma a oblidar les finalitats nobles de la humanitat, en aquest cas el goig de viure en la llengua del territori. Amb l’excusa del consens
parlamentari, que mai ha reeixit (només la Chunta Aragonesista li ha fet costat), Marcelino
Iglesias ha ajornat l’aprovació d’aquesta llei durant 11 anys. S’ha volgut curar en salut, just ara
que enfila el seu darrer mandat com a president? Sigui com sigui, el de Bonansa ha demostrat tenir poca vista. I és que sempre és més fàcil veure la brossa en l’ull de l’altre i no veure la biga en l’ull d’un mateix.
QUIM GIBERT
PSICÒLEG I COAUTOR D’IDENTITATS.CONVIVÈNCIA O CONFLICTE?
Medi Ambient obre un camí a Pont de Suert per millorar la prevenció i extinció d’incendis i l’aprofitament forestal de la zona
Les característiques orogràfiques, climàtiques i de vegetació fan que aquesta sigui una zona amb alt risc d’incendi forestal en determinades èpoques de l’any
Millora l’accés a la zona nord de l’EIN de la Vall Alta de Serradell, i a la zona est de l’EIN de la Serra de Sant Gervàs
La Direcció General del Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge, mitjançant l’empresa pública Forestal Catalana, ha finalitzat l’obertura d’una nova pista forestal dins del municipi de Pont de Suert, a la comarca de l’Alta Ribagorça, que millorarà la connectivitat de la forest de Camporan, considerada d’utilitat pública.
L’obertura d’aquesta pista forestal, de 4,2 km de llarg i 4 metres d’amplada, facilitarà la gestió i permetrà la realització de treballs de millora forestal, prevenció d’incendis i l’aprofitament silvícola de la forest de Camporan, que té una superfície de 578 hectàrees i està formada majoritàriament per repoblacions de pi roig amb densitats excessives -superiors als 2.500 peus per hectàrea en alguns llocs. A més, l’actuació propiciarà l’ordenació d’aquest espai i la realització de treballs de prevenció i extinció en cas d’incendis forestals, així com facilitarà l’accés a la zona nord de l’Espai d’Interès Natural (EIN) de la Vall Alta de Serradell, i a la zona est de l’EIN de la Serra de Sant Gervàs. Les característiques orogràfiques, climàtiques i de vegetació fan que aquesta sigui una zona amb alt risc d’incendi forestal en determinades èpoques de l’any, el que en fa necessària una gestió adequada. Fins ara, aquests aprofitaments i treballs forestals no eren possibles doncs no existien accessos a gran part de la superfície de la forest de Camporan.
Els treballs realitzats han consistit en la tallada i retirada de la vegetació arbòria i arbustiva de la pista forestal, la construcció del ferm, trencaaigües i, per evitar el desplaçament del bestiar entre diferents forests consorciades de la zona, s’han instal·lat tres passos canadencs a l’única pista existent fins ara a la forest. Aquesta actuació ha tingut un cost d’adjudicació de 94.117,27 € i una durada d’execució efectiva de 7 mesos.
http://www20.gencat.cat
QUE ES UN MAGATZEM TEMPORAL CENTRALITZAT (MTC)?
El febrer del 2007, el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) donava el llum verd al disseny d’un MTC per als residus d’alta activitat procedents dels vuit reactors espanyols en explotació comercial i del de Zorita, a més a més dels de Vandellòs I emmagatzemats a França i que haurien de tornar abans de finals del 2010. El projecte espanyol s’ha emmirallat en una instal·lació similar, la de Habog, que va començar a funcionar el 2003 al polígon industrial de Vlissingen-Oost (Holanda). Els defensors del projecte, començant per la pública Enresa, el presenten com una instal·lació segura, passiva en el sentit que no s’hi produeix energia i que es refrigera sola, i en què, per tant, el risc d’accident és molt baix. Ara, només cal trobar uns terrenys, que no és poca cosa.
L’MTC és el gran objectiu estratègic d’Enresa a causa de l’ocupació creixent de les piscines que actualment guarden el combustible gastat de les centrals en funcionament i de l’amenaça d’haver de pagar una fiança de penalització a la francesa Cogema pels residus de Vandellòs I, però a l’altre costat de la balança del Ministeri d’Indústria sembla que ha pesat durant molt de temps la por a la reacció opositora dels territoris, que, al cap i a la fi, s’està produint igualment, encara que sigui tres anys després que s’aprovés el disseny de l’MTC i s’anunciés un procés de selecció de seu que es va anar ajornant, fins al mes passat.
L’MTC espanyol ocuparà unes 25 hectàrees, gairebé la meitat destinades a un centre tecnològic associat. El magatzem, amb una estructura paral·lelepípede, està dissenyat per guardar durant un mínim de 60 anys i un màxim de 100 combustible utilitzat i residus vitrificats. El sector nuclear confia que, aleshores, ja s’haurà trobat una solució per reprocessar uns residus que, avui, no tenen solució tècnica, un dels retrets més esgrimits pels detractors de la instal·lació, que, primer, exigeixen un calendari de tancament de les centrals. El centre tecnològic, el gran argument dels que consideren l’MTC una oportunitat d’investigació i coneixement, ha d’ajudar a trobar una solució per als residus. Vol ser un punt de referència europeu i s’hi farà recerca sobre el combustible gastat (caracterització i comportament), sobre tecnologies de tractament d’aquest combustible (separació i transmutació) o sobre el comportament de materials (càpsules d’emmagatzematge).
Si el projecte global d’MTC costa 700 milions, el centre tecnològic se n’endú uns 50, quantitat que podria incrementar-se si s’hi fes una instal·lació experimental d’envergadura, una fita pendent de confirmar que arribaria després que l’ITER, el programa que estudia la viabilitat de la fusió nuclear, passés de llarg de Vandellòs. A l’MTC hi treballaran unes 300 persones de mitjana diària durant la seva construcció, i un centenar, després.
Els procementiri fonamenten l’argument en el fet que l’MTC té un risc molt menor al de les plantes atòmiques ja que no requereix ni tan sols de pla d’emergència exterior, tot i que també s’ha de tenir en compte que els residus han de ser transportats, per tren o carretera, fins al magatzem. En aquest sentit, el fet que Ascó estigui a la vora d’un complex nuclear en funcionament i de la via del tren entre Reus i Casp, i connectat per carretera amb l’N-420 per l’eix de l’Ebre, ja va ser identificat com un punt més a favor a l’inici del procés de selecció d’una seu.
Un nou magatzem individual fins al 2017
Entre el parc nuclear estatal, la primera piscina de combustible gastat que se saturarà, segons dades de la Societat Nuclear Espanyola (SNE) és la d’Ascó I, previsiblement d’aquí a tres anys. Per això, al marge de l’MTC, que no seria operatiu abans del 2015, a Ascó es farà un magatzem temporal individual (MTI) que consistirà en contenidors de formigó disposats en una llosa a la intempèrie i cobrirà la generació de combustible gastat dels dos reactors (Ascó I i II) fins al 2017, en què ja podrien ser traslladats a l’MTC, si no es produeixen nous retards en el procés. Els dos reactors d’Ascó compliran els 40 anys de vida operativa, termini fixat pel govern del PSOE com a vida útil de les centrals, el 2023 i el 2025 respectivament. Encara que no se’ls concedeixi cap pròrroga especial o un nou govern estatal no aposti per obrir noves centrals, l’MTC, en el cas que s’acabi instal·lant al municipi de la Ribera, agafaria el testimoni nuclear si més no fins a l’any 2075. Una hipoteca que alguns consideren alguna cosa més que excessiva.
LA LLITERA TAMBÉ VOL TV3
Segons informen els nostres amics http://www.lafranja.net/
La Consejera de Ciencia, Tecnología y Universidad del Gobierno de Aragón, Pilar Ventura, visitó ayer la Comarca de la Litera con el fin de explicar a los alcaldes de la demarcación el trabajo que se está desarrollando en la implantación de la Televisión Digital Terrestre en la zona. Al acto, asistieron también el presidente de la Comarca de la Litera, Josep Anton Chauvell, y el director general de Tecnologías para la Sociedad de la Información, Miguel Ángel Pérez Costero.
En el encuentro, Ventura analizó el proceso de migración de la televisión analógica a la digital y se analizaron las acciones concretas que se han desarrollado para dar cobertura de TDT a los municipios literanos.
Los alcaldes de la Litera pidieron a la Consejera que se hagan los esfuerzos necesarios para que se puedan ver los canales de la Corporació Catalana de Radio y Televisió (TV3) como ya sucedía en analógico. De hecho, Ventura se comprometió a ello, aunque solicitó algo de tiempo para resolver los pequeños problemas que la migración de lo analógico a lo digital pudieran generar.
RECUPERARAN CAMINS A LA VALL DE BOI I UN FORN A MUNTANYANA
PONT N.C.
Representantes de la asociación Ribagorça Romànica y de las delegaciones provinciales del INEM en Lleida y Huesca presentaron ayer en el Pont de Suert la nueva Escola Taller cofinanciada por las dos instituciones. La presentación tuvo lugar en el Palau Abacial del Pont, donde se llevarán a cabo las clases teóricas.
La nueva escuela taller acoge a 12 alumnos de entre 16 y 25 años en situación de desempleo y el curso durará un año y medio. Los alumnos aprenderán dos oficios, restaurar y preservar senderos y restaurar y preservar patrimonio arquitectónico de la Ribagorça catalana y aragonesa.
La primera parte del curso, teórica, se desarrollará en el Palau Abacial del Pont y los alumnos estarán en regimen de becarios en prácticas. La segunda parte del curso, la práctica, se llevará a cabo en el exterior y en ella los alumnos tendrán contrato de trabajo remunerado y desarrollarán
dos proyectos. Estos dos proyectos finales serán la restauración de varios caminos de la Vall de Boí y la restauración de un antiguo horno de pan del núcleo de Montanyana, actualmente en desuso y del cual sólo se conseva en pie la bóveda.
Según explicó el director de la Escola Taller de Ribagorça Romànica y máximo responsable del curso, Àlvar Net, el proyecto pretende dar formación y salida laboral a jóvenes en paro. La presentación de ayer en el Pont contó con la presencia de los alumnos inscritos en la escuela taller.
DIARIO DEL ALTO ARAGON: AGERMANANT DUES COMUNITATS VEINES
Si los siglos de Historia que pesan sobre los aragoneses no hubieran modelado su conciencia con trazos de sensatez y de bien hacer, a estas horas ya hubiéramos emprendido una cruzada contra nuestros vecinos orientales. Y sin embargo, no existe tal propósito ni, evidentemente, existirá, ya que nuestro sentido de la justicia nos veta responder a una agresión con otra agresión o tomar como propio aquello que es patrimonio ajeno.
Porque agresiones y no leves fueron las protagonizadas por unos adelantados de huestes guerreras que reventaron a tiros los añejos toneles de las bodegas rurales, saquearon sus despensas y expoliaron iglesias y ermitas so pretexto de sofocar una rebelión armada.
Porque apropiación es retener obras de arte propiedad de las diócesis aragonesas exhibidas muchas de ellas en museos catalanes y ningunear a la vez las sentencias judiciales que disponen su restitución a los legítimos dueños.
Y apropiación es rebautizar con el nombre de Pere III al monarca Aragonés Pedro III que nunca fue como tal Rey de Cataluña, sino Señor de vasallos catalanes, así como también hay apropiación en la obstinada terquedad de oponerse al traslado del Archivo de la Corona de Aragón.
Recientemente una señal más de esta vocación aprehensiva la ha ofrecido el Alcalde de Barcelona reclamando para su Ciudad la organización del evento olímpico que Aragón viene promocionando desde muchos años atrás.
Pese a todo lo anterior, y cuando se hizo necesario llevar agua al Campo de Tarragona para favorecer su desarrollo industrial, se sangró el río Ebro. Cuando hubo de abastecer de agua a Barcelona para saciar la angustiosa sed de sus vecinos se construyó una tubería contando que por ella circulara el agua del Ebro y cuando una veintena de pueblos carece de agua que llevarse a la boca, el gobierno aragonés da un paso al frente y solidariamente accede bajo condiciones a socorrer eventualmente esta carencia.
Y aún es de añadir que con la complicidad de gente nuestra, la enseñanza gramatical de la lengua catalana pronto será normativa en aquellas escuelas del territorio aragonés donde los niños maman de sus madres lenguas más antiguas que la lengua catalana, si bien y a resultas de una Ley de Lenguas fruto de conveniencias políticas, no tardarán mucho en ser olvidadas. Paradójicamente y quizá como muestra de cinismo político, el mismo partido que decidió parlamentariamente la vigencia de esa Ley, ahora se rasga las vestiduras oponiéndose a la cesión solidaria y temporal de pequeños caudales de agua alegando defender así un recurso que nos pertenece.
Apropiación de lenguas y de legajos históricos, expolio de obras de arte, manipulación de la Historia común, sangría de los ríos, etcétera. Que nadie se llame a engaño si algún día la voracidad prensil de nuestros vecinos se propone rebañar esa porción del territorio aragonés en vías de catalanización lingüística ya incluida en el mapa “deis paisos Catalans” con el beneplácito de algún partido de aquí que tanto gusta chuflar con aires de sardana.
Basta, pues, de hacer el canelo y de contemporizaciones frente a tanto despropósito prodigado por nuestros vecinos catalanes que, según su habitual proceder y hasta que se les diga “prou”, seguirán dando vuelta tras vuelta a la tuerca de nuestra razón y paciencia y comencemos de una vez por todas y desde la Presidencia del Gobierno Autónomo la andadura de ser consecuentes con el respeto que merecemos y con las vehemencias de quienes residimos en Aragón y amamos lo nuestro y con las de esos otros millares de aragoneses residentes o ya no en Cataluña -entre los que me puedo contar- cuya inteligente y leal laboriosidad contribuyó y todavía contribuye al engrandecimiento de la Comunidad catalana.
Mariano RAMÓN
Porque agresiones y no leves fueron las protagonizadas por unos adelantados de huestes guerreras que reventaron a tiros los añejos toneles de las bodegas rurales, saquearon sus despensas y expoliaron iglesias y ermitas so pretexto de sofocar una rebelión armada.
Porque apropiación es retener obras de arte propiedad de las diócesis aragonesas exhibidas muchas de ellas en museos catalanes y ningunear a la vez las sentencias judiciales que disponen su restitución a los legítimos dueños.
Y apropiación es rebautizar con el nombre de Pere III al monarca Aragonés Pedro III que nunca fue como tal Rey de Cataluña, sino Señor de vasallos catalanes, así como también hay apropiación en la obstinada terquedad de oponerse al traslado del Archivo de la Corona de Aragón.
Recientemente una señal más de esta vocación aprehensiva la ha ofrecido el Alcalde de Barcelona reclamando para su Ciudad la organización del evento olímpico que Aragón viene promocionando desde muchos años atrás.
Pese a todo lo anterior, y cuando se hizo necesario llevar agua al Campo de Tarragona para favorecer su desarrollo industrial, se sangró el río Ebro. Cuando hubo de abastecer de agua a Barcelona para saciar la angustiosa sed de sus vecinos se construyó una tubería contando que por ella circulara el agua del Ebro y cuando una veintena de pueblos carece de agua que llevarse a la boca, el gobierno aragonés da un paso al frente y solidariamente accede bajo condiciones a socorrer eventualmente esta carencia.
Y aún es de añadir que con la complicidad de gente nuestra, la enseñanza gramatical de la lengua catalana pronto será normativa en aquellas escuelas del territorio aragonés donde los niños maman de sus madres lenguas más antiguas que la lengua catalana, si bien y a resultas de una Ley de Lenguas fruto de conveniencias políticas, no tardarán mucho en ser olvidadas. Paradójicamente y quizá como muestra de cinismo político, el mismo partido que decidió parlamentariamente la vigencia de esa Ley, ahora se rasga las vestiduras oponiéndose a la cesión solidaria y temporal de pequeños caudales de agua alegando defender así un recurso que nos pertenece.
Apropiación de lenguas y de legajos históricos, expolio de obras de arte, manipulación de la Historia común, sangría de los ríos, etcétera. Que nadie se llame a engaño si algún día la voracidad prensil de nuestros vecinos se propone rebañar esa porción del territorio aragonés en vías de catalanización lingüística ya incluida en el mapa “deis paisos Catalans” con el beneplácito de algún partido de aquí que tanto gusta chuflar con aires de sardana.
Basta, pues, de hacer el canelo y de contemporizaciones frente a tanto despropósito prodigado por nuestros vecinos catalanes que, según su habitual proceder y hasta que se les diga “prou”, seguirán dando vuelta tras vuelta a la tuerca de nuestra razón y paciencia y comencemos de una vez por todas y desde la Presidencia del Gobierno Autónomo la andadura de ser consecuentes con el respeto que merecemos y con las vehemencias de quienes residimos en Aragón y amamos lo nuestro y con las de esos otros millares de aragoneses residentes o ya no en Cataluña -entre los que me puedo contar- cuya inteligente y leal laboriosidad contribuyó y todavía contribuye al engrandecimiento de la Comunidad catalana.
Mariano RAMÓN
L’ESCOLA TALLER RIBAGORÇA ROMANICA OBRE PORTES
La escuela taller Ribagorça Romànica recuperará senderos de la Vall de Boí y la Franja
La escuela taller Ribagorça Romànica de El Pont de Suert (Lleida) recuperará senderos de la Vall de Boí y la Franja a partir de junio, cuando sus diez alumnos, de entre 16 y 25 años, comenzarán sus prácticas.
EUROPA PRESS. 27.01.2010
Será entonces cuando comiencen los trabajos de recuperación de tres kilómetros y medio de senderos entre Barruera y Durro y la misma extensión entre Durro y Boí, según explicó a Europa Press el director de la escuela, Àlvar Net, que todavía no ha concretado los trabajos de la parte aragonesa.
Además de la reparación de senderos, la escuela tiene una rama formativa dedicada a la recuperación de patrimonio arquitectónico que permitirá rehabilitar un antiguo horno en la población oscense de Montañana.
El centro pretende la inserción laboral de los ocho chicos y las dos chicas que empiezan. Se formarán durante año y medio. Durante los últimos doce meses tendrán un contrato de formación por el que cobrarán el 75% del salario mínimo interprofesional.
La escuela está cofinanciada por el Inem y la Asociación para el Desarrollo de la Ribagorzana Románica. La iniciativa forma parte del Programa Ribagorza Románica, un proyecto piloto del Ministerio de Medio de Ambiente, Medio Rural y Marino para mejorar el nivel de vida de la Ribagorça de Huesca y la Alta Ribagorça, en Lleida, con una inversión anual de cinco millones de euros.
Mañana, alcaldes de los catorce municipios que forman la asociación, Areny de Noguera, Bonansa, Isábena, Laspaúles, Montanuy, Puente de Montañana, Sopeira, Torre la Ribera, Valle de Lierp y Veracruz, en la parte aragonesa, y los cuatro de la catalana, El Pont de Suert, la Vall de Boí, Vilaller y La Terreta de Tremp, asistirán a la inauguración formal de la escuela taller que comenzó sus clases en diciembre.
