El 5 de gener de 1937 el feixisme va afusellar cinc dones al cementiri de Porreres: Aurora Picornell, Catalina Flaquer Pascual, Antònia Pascual Flaquer, Maria Pascual Flaquer i Belarmina González Rodríguez.
Les conegudes com ‘Roges del Molinar’ es van convertir en símbol de la lluita antifeixista a Mallorca.
A Palma, durant la República, la guerra i la postguerra diverses dones varen distingir-se per plantar cara als adversaris polítics. El lideratge del Grup Femení del Radi de Palma del Partit Comunista Espanyol (PCE), constituït el 1931, fou a càrrec d’Aurora Picornell, Belarmina González Rodríguez i les anomenades Roges del Molinar; nom popular amb què es coneixia la família integrada per Catalina Flaquer Pascual i les seves filles Antònia i Maria Pascual Flaquer.
Totes elles foren les principals impulsores del comunisme a la barriada del Molinar i lluitadores agosarades, ja que, com explica l’historiador David Ginard al seu darrer llibre, Aurora Picornell (1912-1937). De la història al símbol, les dificultats dels comunistes per penetrar socialment en un arxipèlag conservador s’accentuava notablement per a l’organització femenina. Picornell, González i les Roges del Molinar han esdevingut, amb el temps, patrimoni col·lectiu de les ideologies progressistes i de la lluita contra el feixisme.
Aurora Picornell (1912-1937)
La vida breu però vibrant d’Aurora Picornell i el seu assassinat la convertiren en el màxim referent històric del comunisme mallorquí de preguerra i de la repressió posterior.
Picornell va ser una rellevant activista que vinculà la lluita contra el feixisme, el capitalisme i la guerra amb les reivindicacions de l’abaratiment de subsistències i la igualtat entre homes i dones. Va ser una de les principals dirigents del PCE a l’illa durant la II República, militant de la Lliga Laica de Mallorca i fundadora del Sindicat de Sastreria. Moltes la coneixien com “la Passionària mallorquina”.
Participà en nombrosos mítings i aviat va esdevenir la figura més coneguda del comunisme pel seu carisma, capacitat de treball i estreta col·laboració política amb el seu company, l’agent de la Komintern Heribert Quiñones González. A la filla d’ambdós, nascuda el 1934, l’anomenaren Octubrina Roja.
El 19 de juliol de 1936, després del cop d’estat contra la II República, Picornell es refugià a la Casa del Poble de Palma. Fou detinguda tot seguit i conduïda a la presó provincial per, més tard, ser traslladada a la presó de dones de Can Sales.
Com explica Ginard, encara que era una de les preses més joves, exercia un cert lideratge moral sobre la resta, gràcies a la seva àmplia formació política. També fou una de les poques preses que plantà cara a l’obligatorietat d’assistir a missa.
La nit de Reis de 1937, Aurora Picornell va ser afusellada al cementeri de Porreres. Capellà conta al seu Diccionari Vermell com l’endemà un home entrà a un cafè del Molinar exhibint uns sostens ensangonats dient: “són els sostens de n’Aurora”.
Aquest fou un dels episodis més dramàtics de la repressió franquista de Mallorca.
Maria Pascual Flaquer (1914-1937)
Treballava en una botiga de confecció i estava casada amb Josep Julià Jaume, principal impulsor de les Joventuts Comunistes a Mallorca i també assassinat.
Era militant del Partit Comunista. Ambdós tenien una filla, Natàlia. Quan esclatà el cop d’estat militar, Pascual s’amagà a la casa dels conserges d’una fàbrica i, quan els falangistes hi anaven a fer un escorcoll, ella s’amagava dins una alfàbia.
Un dia un home va apropar-se a la seva filla Natàlia, que jugava al carrer. “Nineta, què noms guapa? Vols un caramel?”. Parlaren. Potser jugaren. “Vols molts de caramels, petita? M’has de dir on està amagada la teva mare i també n’hi durem”.
D’aquesta manera detingueren Maria Pascual i la tancaren a la presó de dones de Can Sales. El deu de desembre del trenta-sis va escriure la darrera carta a la família: “… pronto os mandaré el nuevo jersey. Resultará muy bonito, es una lana estupenda … Hoy he tenido la nena, se pone muy gorda”. Tres setmanes després fou afusellada al mur de la Creu de Porreres.
Antònia Pascual Flaquer (1908-1937)
Tenia 28 anys quan fou assassinada. Per guanyar-se el jornal, brodava a la Casa Singer, a la plaça de Cort de Palma.
Era militant del Partit Comunista, col·laboradora del Nuestra Palabra, l’única revista comunista de les Illes, i companya del dirigent juvenil comunista Luis Montero Ramírez, qui acabà essent també afusellat.
Amb el cop d’estat, el 1936, Antònia va desaparèixer i fou detinguda al cap d’uns mesos. Conduïda a la presó de dones de Can Sales fou afusellada el 5 de gener al cementeri de Porreres, juntament amb la seva germana Maria, la més jove de totes.
