Una vintena d’imatges del foto periodista francès estan esposades, fins a l’u de setembre, al Centre d’interpretació de la Ribagorça.
L’autor va recórrer la Serra de Guara, al Prepirineu Aragonès, fa vint-i-cinc anys. Va capturar diferents racons del paisatge muntanyenc i des del 2021 les exposa en diferents espais amb el nom d’indòmit, que vol dir difícil de domar o de subjectar.
Ho va fer des de la perspectiva que suposa el pas de la llum per les formes anàrquiques de les roques d’aquesta carena muntanyosa, buscant l’enquadrament exacte i l’hora precisa per aconseguir plasmar en aquestes captures de gran format, en blanc i negre, la màgia de la llum i de la forma.
La mirada eterna del fotògraf.
El seu treball és un relat màgic a partir de fotografies que busquen una visió romàntica del sublim en llocs salvatges i indòmits, es a dir, que no han estat domats on tot és possible. Un treball fotogràfic que parteix de l’admiració per les formes colpidores i irregulars de la naturalesa i se centra en la cerca obsessiva de la llum.
Jacques Llédos (Perpinyà, 1953) explica que seu idil·li amb la muntanya pirinenca va començar en la seva altra joventut, fa molts anys, a la Cerdanya, mentre buscava en la serra del Cadi els últims rastres d’una civilització agropastoril que va començar a extingir-se en la segona meitat del segle XX. El jove Jacques, aprenent de cercador de civilitzacions perdudes, aviat es va adonar que no necessitava viatjar a llocs llunyans i exòtics per a satisfer les seves ànsies. Els mons perduts que desitjava trobar estaven molt a prop i, com un antropòleg, els mirava, escoltava i definia absolutament fascinat per la seva autenticitat.
