Segons ens informen els nostres companys del Pallars, aquest matí han tornat a aparèixer estaques en la carretera de Gavet de la Conca als Masos de Lliviana, és a dir, en els mateixos llocs on van aparèixer per primera vegada aquest passat estiu.Com recordareu, l’aparició d’estaques en aquesta zona a principis d’agost va generar una forta polèmica doncs, encara que tot indicava que devien haver estat col·locades per Red Eléctrica de España (REESA), ja que coincidien amb un dels possibles traçats de l’Autopista Elèctrica Peñalba-Montsó-Isona, aquesta empresa, fent gala del seu proverbial cinisme, va declarar inicialment no saber gens d’elles. Només després de les nostres denúncies davant la gravetat d’aquests fets (REESA iniciava les obres de l’Autopista Elèctrica quan encara no s’havia presentat l’avantprojecte d’aquesta —encara seguim avui esperant-ho— i ho feia, com sempre, envaint terrens, com si fos la propietària del territori, i sense informar prèviament d’aquestes actuacions) l’empresa que monopolitza el transport de l’energia elèctrica a Espanya va reconèixer que les estaques havien estat col·locades per a treballs topogràfics previs, excusant-se en un primer moment per no haver informat als ajuntaments amb l’excusa que hi havia hagut una fallada de coordinació amb els seus equips, para, posteriorment, tractar de convèncer a l’opinió pública que la informació sobre l’inici d’aquestes actuacions ja havia estat comunicada amb anterioritat als fets als ajuntaments afectats, cosa que, com es va demostrar immediatament, era totalment fals.Com sabeu, la reacció de la nostra Plataforma va ser llavors contundent, doncs la presència d’aquestes estaques, suposava, com ja hem dit, una vulneració del procediment administratiu en iniciar-se actuacions en relació amb una infraestructura de la qual encara no s’ha presentat l’avantprojecte ni realitzat l’estudi d’impacte ambiental i en fer-ho, a més, envaint terrens sense informar prèviament a les administracions i als particulars afectats. Però, per si això no fos poc, una anàlisi sobre el mapa de la localització de tals estaques demostraven que REESA estava decidida ja a triar l’alternativa C de les presentades en el seu “Document inicial”, la qual cosa implicaria triar un traçat idèntic al de l’antic projecte de línia d’alta tensió Graus-Sallente, el qual va ser anul·lat per sentència del Tribunal Suprem de 19 d’octubre de 2005, havent assegurat el govern espanyol a la UE, en resposta a una queixa presentada davant aquesta per la Mancomunitat de la Ribargorça Oriental que, en un futur, la connexió entre Aragó i Catalunya a 400 Kv es faria per un traçat completament diferent, que evitaria l’afecció als Llocs de Interès Comunitari (LIC) que creuava la citada línia Graus-Sallente.Per tot això, la Plataforma es va reunir en Puente de Montañana el 14 d’agost, emetent una nota de premsa en la qual, a més de denunciar els fets als quals estàvem al·ludint, recomanava als particulars en els terrenys dels quals apareguessin estaques que denunciessin aquests fets. De poc han servit no obstant això, per la qual cosa podem veure, les nostres denúncies, la gravetat de les acusacions i fins i tot les crítiques a REESA provinents de la pròpia Generalitat i els mitjans de comunicació catalans. Des de llavors, l’única rectificació realitzada per REESA ha estat en relació amb la seva política d’ocultar la informació de les seves actuacions, informant a principis de setembre, mitjançant carta als ajuntaments aragonesos (encara que mai als afectats), que en breu s’iniciarien actuacions semblants a les vistes en el Pallars a les zones afectades de l’Alt Aragó. En res han variat, no obstant això, com demostren les fotos de les estaques localitzades avui, que us deixem al peu d’aquest text, ni les seves intencions de seguir endavant en els seus treballs, malgrat no haver presentat encara l’avantprojecte de l’Autopista Elèctrica, ni la seva obstinació a renovar un traçat per al seu projecte de línia d’alta tensió de 400 Kv, que ignora les greus afeccions que causaria al medi ambient i ni més ni menys que una sentència del Tribunal Suprem i un compromís del govern amb la UE, demostrant un grau de despotisme impropis d’un estat de dret.Per tot això, la Plataforma Unitària contra l’Autopista Elèctrica reitera tot el que s’ha dit en la seva nota de premsa del passat 14 d’agost, recordant que segueix avanci amb la seva intenció de denunciar aquests fets davant la Unió Europea, i exigeix a les administracions públiques que impedeixin a aquesta empresa privada seguir endavant amb actuacions que vulneren la legalitat vigent. A més, immersos com estem en un procés electoral a Catalunya, exigim als partits polítics i candidatures que participen en aquest que mostrin públicament la seva opinió sobre els fets que estem denunciant i declarin quin serà la seva postura davant el projecte d’Autopista Elèctrica Peñalba-Montsó-Isona, de manera que la població afectada pugui fer valer en les urnes la sobirania popular, que deixa en dubte l’actitud d’una empresa que sembla actuar com si el territori li pertanyés i estigués per sobre de les lleis que tots hem de respectar.
LES ELÈCTRIQUES NO S’ATUREN: NOVES ESTAQUES AL PALLARS
Segons ens informen els nostres companys del Pallars, aquest matí han tornat a aparèixer estaques en la carretera de Gavet de la Conca als Masos de Lliviana, és a dir, en els mateixos llocs on van aparèixer per primera vegada aquest passat estiu.Com recordareu, l’aparició d’estaques en aquesta zona a principis d’agost va generar una forta polèmica doncs, encara que tot indicava que devien haver estat col·locades per Red Eléctrica de España (REESA), ja que coincidien amb un dels possibles traçats de l’Autopista Elèctrica Peñalba-Montsó-Isona, aquesta empresa, fent gala del seu proverbial cinisme, va declarar inicialment no saber gens d’elles. Només després de les nostres denúncies davant la gravetat d’aquests fets (REESA iniciava les obres de l’Autopista Elèctrica quan encara no s’havia presentat l’avantprojecte d’aquesta —encara seguim avui esperant-ho— i ho feia, com sempre, envaint terrens, com si fos la propietària del territori, i sense informar prèviament d’aquestes actuacions) l’empresa que monopolitza el transport de l’energia elèctrica a Espanya va reconèixer que les estaques havien estat col·locades per a treballs topogràfics previs, excusant-se en un primer moment per no haver informat als ajuntaments amb l’excusa que hi havia hagut una fallada de coordinació amb els seus equips, para, posteriorment, tractar de convèncer a l’opinió pública que la informació sobre l’inici d’aquestes actuacions ja havia estat comunicada amb anterioritat als fets als ajuntaments afectats, cosa que, com es va demostrar immediatament, era totalment fals.Com sabeu, la reacció de la nostra Plataforma va ser llavors contundent, doncs la presència d’aquestes estaques, suposava, com ja hem dit, una vulneració del procediment administratiu en iniciar-se actuacions en relació amb una infraestructura de la qual encara no s’ha presentat l’avantprojecte ni realitzat l’estudi d’impacte ambiental i en fer-ho, a més, envaint terrens sense informar prèviament a les administracions i als particulars afectats. Però, per si això no fos poc, una anàlisi sobre el mapa de la localització de tals estaques demostraven que REESA estava decidida ja a triar l’alternativa C de les presentades en el seu “Document inicial”, la qual cosa implicaria triar un traçat idèntic al de l’antic projecte de línia d’alta tensió Graus-Sallente, el qual va ser anul·lat per sentència del Tribunal Suprem de 19 d’octubre de 2005, havent assegurat el govern espanyol a la UE, en resposta a una queixa presentada davant aquesta per la Mancomunitat de la Ribargorça Oriental que, en un futur, la connexió entre Aragó i Catalunya a 400 Kv es faria per un traçat completament diferent, que evitaria l’afecció als Llocs de Interès Comunitari (LIC) que creuava la citada línia Graus-Sallente.Per tot això, la Plataforma es va reunir en Puente de Montañana el 14 d’agost, emetent una nota de premsa en la qual, a més de denunciar els fets als quals estàvem al·ludint, recomanava als particulars en els terrenys dels quals apareguessin estaques que denunciessin aquests fets. De poc han servit no obstant això, per la qual cosa podem veure, les nostres denúncies, la gravetat de les acusacions i fins i tot les crítiques a REESA provinents de la pròpia Generalitat i els mitjans de comunicació catalans. Des de llavors, l’única rectificació realitzada per REESA ha estat en relació amb la seva política d’ocultar la informació de les seves actuacions, informant a principis de setembre, mitjançant carta als ajuntaments aragonesos (encara que mai als afectats), que en breu s’iniciarien actuacions semblants a les vistes en el Pallars a les zones afectades de l’Alt Aragó. En res han variat, no obstant això, com demostren les fotos de les estaques localitzades avui, que us deixem al peu d’aquest text, ni les seves intencions de seguir endavant en els seus treballs, malgrat no haver presentat encara l’avantprojecte de l’Autopista Elèctrica, ni la seva obstinació a renovar un traçat per al seu projecte de línia d’alta tensió de 400 Kv, que ignora les greus afeccions que causaria al medi ambient i ni més ni menys que una sentència del Tribunal Suprem i un compromís del govern amb la UE, demostrant un grau de despotisme impropis d’un estat de dret.Per tot això, la Plataforma Unitària contra l’Autopista Elèctrica reitera tot el que s’ha dit en la seva nota de premsa del passat 14 d’agost, recordant que segueix avanci amb la seva intenció de denunciar aquests fets davant la Unió Europea, i exigeix a les administracions públiques que impedeixin a aquesta empresa privada seguir endavant amb actuacions que vulneren la legalitat vigent. A més, immersos com estem en un procés electoral a Catalunya, exigim als partits polítics i candidatures que participen en aquest que mostrin públicament la seva opinió sobre els fets que estem denunciant i declarin quin serà la seva postura davant el projecte d’Autopista Elèctrica Peñalba-Montsó-Isona, de manera que la població afectada pugui fer valer en les urnes la sobirania popular, que deixa en dubte l’actitud d’una empresa que sembla actuar com si el territori li pertanyés i estigués per sobre de les lleis que tots hem de respectar.