En el 70è aniversari de la Guerra Civil Espanyola, el Centre d’Estudis Ribagorçans (CERIb) va decidir organitzar unes jornades arreu de la Ribagorça amb sessions repartides al llarg dels diferents mesos de l’any 2006. Van ser distribuïdes amb una sèrie de temàtiques que havien de portar llum sobre aspectes desconeguts de la Guerra Civil al Pirineu, concretament a la zona de la Ribagorça històrica (comarques actuals de la Ribagorça, l’Alta Ribagorça, la Llitera i el Cinca Mig).
Amb una conferència cada mes a diferents pobles ribagorçans es va articular una intervenció i la participació de persones interessades en explicar el que saben, pensen o el que els han explicat. La idea fonamental va ser, així, la seva itinerància per cobrir tot aquest territori pirinenc. Les xerrades, debats i conferències van ser destinades a tot tipus d’oients, però principalment als joves i als més grans del país. Les sessions van comptar amb la intervenció d’un especialista per
cada tema proposat juntament amb d’altres persones que van intervenir i animar els debats exercint de moderadors. Aquest paper va ser desenvolupat per escriptors, professors d’institut i universitaris, estudiants, etc.
No obstant això, el més important era deixar-ne constància escrita, sobretot perquè la Ribagorça és, si no la única, una de les poques comarques del Pirineu que no disposa d’un estudi monogràfic sobre aquell període, ni tan sols sobre el període previ o posterior. És difícil saber per què, però segurament aquest fet està lligat a la situació geogràfica-per no dir geopolítica- de la Ribagorça, a cavall entre Catalunya i Aragó, frontera amb França… és a dir, en els límits d’aquests territoris. És l’ocasió de parlarne i de donar a conèixer la història, lluny ja d’un profund silenci crònic, a través d’unes pàgines sorgides en part dels estudis dels qui ho han analitzat i, també, de l’espontaneïtat dels qui van participar a les jornades.
La Ribagorça, trilingüe de base, és, a més a més, un territori que ha patit un afebliment demogràfic terrible en el darrer segle, juntament amb els problemes econòmics que això comportà. Pobles, cases i famílies senceres han anat desapareixent del mapa ribagorçà per donar lloc a un desert físic, amb algunes embranzides de recuperació o estancament en els darrers temps. Això, però, no ha motivat un interès primordial des de les ciutats o capitals comarcals, des d’on, malauradament, es dirigeixen els centres d’interès culturals i socials. La Ribagorça, tot i el seu interès històric, segueix essent la gran desconeguda, tant des de dins com des de fora. Les administracions renascudes de la democràcia no han fet res més que centrar les seves preocupacions en una supervivència -comprensible-lligada al desenvolupament econòmic, lluny de qualsevol interès humà i cultural, social d’alguna manera.
Aquest llibre, doncs, intenta explicar alguns fets generals com d’altres més concrets, des d’esdeveniments llegits a gran escala fins a anàlisis de lectura local. Especialistes francesos, aragonesos i catalans es donen cita per a comprendre el desenvolupament de la Guerra Civil a la
Ribagorça, en aquesta regió amb triple frontera, on el front va arribar precisament ara fa 70 anys, el 1938.
La Guerra Civil a la Ribagorça pretén atorgar una diversitat de visions prou àmplia per fer-se una idea de la situació prèvia i posterior a la guerra en aquest territori. Jaume Barrull Pelegrí introdueix el tema amb una explicació general sobre la Guerra Civil Espanyola i en dóna algunes claus interpretatives. En un primer bloc hi hem agrupat els treballs d’Irene Abad i de Ferran Aisa al voltant dels temes de l’anarquisme i personatges destacats, com ara Sixto Agudo, Ángeles Blanco o Joaquim Maurín. En un segon terme, hem volgut donar veu a la qüestió de l’exili, essencialment des de França, l’indret on es va refugiar la majoria de ribagorçans i pirinencs en general que van aconseguir creuar la frontera durant la retirada del 1938. Així, destacats historiadors francesos com Jean-Pierre Amalric, José Cubero i Bartolomé Bennassar mostren aquesta relació entre els refugiats de la guerra i França. En un tercer àmbit, hi trobem la realitat local de la Ribagorça.
Des del front ribagorçano-pallarès del 38 fins a la militarització viscuda durant la postguerra, passant per la tradició popular i religiosa del país i alguns casos locals d’emigració i exilis, Josep Calvet, Manel Gimeno, Carles Barrull i Oscar Jané en fan un retrat detingut. En quart lloc, alguns grups oblidats o menystinguts: el paper de les dones i els infants durant la guerra i la postguerra al Pirineu és analitzat per Antonieta Jarne i Enrique Satué. Finalment, el bloc de la repressió i les
resistències. L’especialista Ferran Sànchez Agustí estudia i evoca el paper dels maquis a la Terreta, mentre Queralt Solé exposa els resultats de les violències viscudes a la Ribagorça arran de la Causa General, especialment en el cas de Benavarri. Amb aquests capítols i treballs heterogenis esperem haver aconseguit l’objectiu inicial, que no és altre que obtenir una reflexió de conjunt sobre el tema, però sobretot, sobre per què fins avui dia no ha estat possible cap investigació monogràfica sobre aquest ampli territori, sobre l’estat de la qüestió al Pirineu i sobre les pors col·lectives a parlar i mirar de manera sociocèntrica la pròpia història, tenint com a únic motiu la normalitat i la salut moral i humana del país. Volem fer públic també el nostre agraïment als participants, als habitants dels diferents pobles de la Ribagorça que van demostrar que, efectivament, era necessari tirar endavant aquest projecte i posar sobre el paper els diferents estudis així com aquells que no van tractar-se directament. Al mateix temps hem de reconèixer l’esforç i la paciència dels autors que, tres anys després, veuen per fi complert el treball. Per acabar, també donem les gràcies a totes aquelles persones que, des del CERIb i des de fora ens han ajudat a fer realitat aquest llibre, sens dubte gràcies a una feina desinteressada alimentada, com en el cas de tots, per la il·lusió de donar vida a aquests textos. N’és un exemple l’enorme ajuda de tots aquells que, més enllà dels càrrecs o professions exercides, van voler immiscir-se en el si dels pobles i exercir de moderadors provocant debats i reflexions necessàries: Marcelino
Iglesias, Antoni Llevot, Fernando Alvira, José Miguel Pesqué, Javier Díaz, Nàdia Varo, Ferran Sánchez Agustí, Teresa Férriz i Juan Carlos Ferré.
També cal agrair les intervencions de José María Azpiroz i de Pelai Pagès, que per raons diverses no queden recollides en aquest llibre. De la mateixa manera, hem de donar les gràcies a les institucions que van donar-nos suport econòmic i logístic per a dur a terme les jornades i aquest llibre (Instituto de Estudios Altoaragoneses, Institut Ramon Muntaner, Institut d’Estudis Ilerdencs, Comarca de la Ribagorza i Comarca de l’Alta Ribagorça) i a tots els municipis -i pobles- que ens van acollir durant la celebració de les diferents jornades, perquè així ha estat possible donar veu a tota una sèrie de qüestions a les quals semblava difícil donar-los-en: Graus, Erill-la-Vall, Peralta de la Sal, Castilló de Sos, El Campell, El Pont de Suert, Les Paüls, Bonansa, Fonts, Benavarri, Benasc i Vilaller. Això no treu que molts altres indrets haurien volgut i pogut ser-ne la seu, però, evidentment, calia fer una tria arreu del territori, raó per la qual també estan representats en els diferents articles que aquí trobaran.
Aquesta és una finestra, potser una de les primeres, per les quals es podrà llegir i captar moments de la història ribagorçana i pirinenca del darrer segle. La il·lusió i part del nostre objectiu seria veure néixer altres estudis més aprofundits, així com en d’altres aspectes i temes de la història del país.
