Baldiri Bolló, nascut a Sapeira a principi del segle XX, hereu del nom de pare, que va venir Noguerola procedent de Vilanova de Meià (la Noguera).
A més de les feines pròpies de secretari de l’ajuntament de Sapeira, col·laborava amb el periòdic quinzenal “RENOVACIO” de Tremp. Fins i tot va tenir alguna polèmica periodística per un projecte de carretera entre la Terreta i Tremp, carretera que mai es va fer.
Va publicar una sèrie d’articles amb el títol “Les tradicións de nostra terra. Llegendes” on explicava històries dels diferents pobles de la Terreta.
Una de les llegendes, concretament la VII, anomenada “EL MOLÍ DE SULLÁ” tracta sobre la construcció d’un molí en una zona al límit de dues propietats. Aquest molí, que un any més tard va passar a ser el “MOLÍ DE BARREDA” va viure també un incident el dia de la inauguració.
La Maria de Barreda va ser l’encarregada de tornar a omplir la bassa i fer rodar la mola fins que ho va deixar. Des del 1959 el molí està abandonat, però es conserva en bon estat.
TV3 va fer un ‘”Sense Ficció” sobre els dietaris que redactaven els pagesos catalans entre els segles XVII i XVIII on relaten detalls de la seva vida al mas. El dietari de Joseph Sullà, senyor de Sapeira i Meull (Pallars Jussà) hi té protagonisme.
En el meu treball anterior, en parlar dels vestigis de grandesa i explendor que es veuen arreu de la Vall de Noguerola, vaig fer referéncia a la fa poc extinguida família senyorial de Sullà, oriunda, segons la tradicció, del poble de Sapeira, on s’aixeca majestuosa la casa senyorial, al costat de les ruines del que fou el seu Castell, en qual façana, sobre la porta principal, s’hi conserva encara l’escut de família, igual al que hi ha a la casa de Tremp, pro de major tamany i tallat sobre marbre.
Com es natural, tractant-se d’una família de tan revingut avior, poseïdora del senyoriu feudal d’aquelles terres, son molts els fets que d’ella es conten, en la seva majoría rigorosament histórics, i altres que no son més que una llegenda forjada a l’entorn dels Senyors feudals, ja per enaltir-los, ja per desprestigiar-los.
Un d’aqueixos fets te per base el Molí de Sullà, conegut més comunament amb el nom de Molí del Barranc, i si bé hom diu que es rigorosament históric i les senyals que fins quatre o cinc anys enrera es remarcaven en el lloc del fet, —alguna d’elles encara subsistent—, aixís ho fan creurer, m’inclinaré a qualificar-lo de llegenda.
L’esmentat molí es troba a la marge dreta del barranc del Solà, que aboca llurs aigües al Noguera-Ribagorçana, a una distancia aproximada de quatre kilómetres del riu. Es un molí antiquíssim, i si bé l’han reformat un poc, conserva en la seva estructura totes les característiques d aquells vells molins de represa de Catalunya i Provença, que tan poéticament descriuen Joaquim Ruyra i Alexandre Dumes.
Diu la tradicció, que un dels senyors de Sullà, es proposà fer un molí fariner, i en escollir el lloc per emplaçar-lo, topa amb la dificultat afegida de fer-ho en terra de un veí, el qual es nega rotundament vendrer li el terreny que necesitava per portar a cap la seva pretensió. Ferit el senyor en el seu amor propi, s’entussonà en fer pasar la seva, no sols de construir sino també el venjar-se de la mala treta de no voler-li verdre En Simeli, —que aixís es deia el seu veí del terreny que necessitava jugava ala seua senyorial persona.
Construí doncs el molí en terreny propi, que fer un desmunt considerable, aprofita la runa que treia, per replanar i fer una plaça davant d’ell, enfront de la casa d’En Simeli. I que, en trobar-se en un pla inferior, enrunà, fins arrivar a de l’arc de la porta.
No cal dir que aital atropellament engegà l’odi i l’esperit de venjança en el bou Simeli que intenta portar a cap precisament el dia que el senyor de Sullà inaugura el seu molí, engegant un tret per matar-lo. Posat a l`aguait, quan el senyor fruia del goig de veurer coronada la seva obra, mirant entussiasmat com sortia la farina, sembla que des de la plaça del davant, va disparar li un tret d’escopeta, pró amb tant bona sort per Senyor, que ho feu en el precís moment en que aquest s’ajupia per assegura -se el tacte de la finor de la farina, incrustant-se la bala al coronal de la mola, a l’altura del cos.
Conseqüencia d’aquest fet fou la fugida i patriació del pobre Simeli i l’expropiació per part del Senyor de la seva propietat, que mes a mes, juntament amb el molí, donà en enfiteusi pagar- li un cànon de deu quarteres de blat anyals, que, en extinguir se la família Sullà, l’ enfiteusi adquirí el domini directe del molí i terres anexes.
Abona la creença de que aquesta versió és histórica el fet de que la majoria dels que vivim hem vist la casa de Simeli enrunada com he contat, i molts també el forat que s’havía fet la bala al coronal de la mola, con aquest d’una sola peça d’orat, que es conserva que, farà uns vint anys, es fent una petita reforma al molí, modernitzant-lo quelcom.
Potsér els qui han escrit la historia de la familia Sulla hauràn recollit aquest fet si es veritat o de no ser així, per més que les apariéncies mereixen explicar-ho, no passarà de la categoría de legenda popular.
Baldiri Bolló.
LA RENOVACIÓ, PERIODIC DE TREMP DEL 1932 AL 1936
“…Son republicans federals, perque tenim el convenciment ben arrelat que la única forma republicana amb capacitat indiscutible per a resoldre definitivament les llibertats dels diversos pobles d’Iberia es la Federació i per mitjà d’ella fer sentir arreu d’Europa la veu plena d’amor i de pau d’aquest pobles lluires, pero germans…”
Aquesta era la declaració ideològica del diari “RENOVACIÓ” que es va publicar a Tremp des del juny de1932 fins el juliol del 1936.
Vuit pàgines a cada número i de periodicitat quinzenal. Les últimes dues pàgines recollien la publicitat, la resta informació i articles d’opinio
L’últim número, el 105, es va publicar el dissabte, 18 de juliol de 1936.
La redacció i l’administració dels 16 primers números estava situada, en un principi, al carret Teneries, el num 17 que es va publicar el 31 de desembre del 32 ja es va fer des del carrer Seix i Faya 12 de la capital del Pallars Jussà.
Tots els números estan digitalitzats, dipositats a l’arxiu comarcal de Tremp i accecibles fent servir el Cercador del Departament de Cultura de la Generalitat
