Una figura clau en la toponímia catalana i aragonesa
Amb 48 anys de docència universitària, Javier Terrado és una figura de referència en l’àmbit de la toponímia catalana i aragonesa. Especialista en noms de lloc, ha estudiat en profunditat les zones frontereres entre Catalunya i l’Aragó, combinant recerca filològica i coneixement del territori.
La seva trajectòria es distingeix per una mirada interdisciplinària que connecta llengua, geografia i cultura popular. Les seves publicacions són referents acadèmics en l’estudi de la toponímia pirinenca i de les terres de ponent.
La Universitat de Lleida homenatja el doctor Javier Terrado
El reconeixement destaca la seva contribució a l’estudi dels noms de lloc del Pirineu i la Ribagorça
La Universitat de Lleida (UdL) va retre homenatge el passat 20 de juny al doctor Javier Terrado Pablo, en reconeixement a gairebé mig segle de dedicació docent i investigadora. L’acte, celebrat al rectorat de la UdL, va reunir companys de professió, antics alumnes, familiars i representants institucionals.
Reconeixement institucional a una carrera exemplar
Durant l’acte d’homenatge, el vicerector de Cultura i Extensió Universitària, Joan Josep Busqueta Riu, va destacar que “el doctor Terrado és un exemple viu de com la passió per la llengua i la recerca pot transformar una universitat i el seu entorn”.
A més, es va presentar un volum commemoratiu amb aportacions de col·legues i col·laboradors que recullen el llegat intel·lectual de Terrado.
Vinculació amb Joan Coromines i la recerca onomàstica
Javier Terrado va col·laborar estretament amb Joan Coromines, un dels grans filòlegs catalans del segle XX. Des dels anys 70, va participar en tasques de revisor, investigador de camp i també redactor d’articles per a l’Onomasticon Cataloniae, una de les obres capitals de la toponímia catalana. Aquesta experiència va marcar profundament el seu enfocament científic i la seva vocació pel rigor metodològic.
La influència de Coromines es reflecteix tant en l’estil expositiu de Terrado com en la seva capacitat per vincular llengua i territori des d’una perspectiva històrica i documentada.
El projecte “Toponimia de Ribagorza/Toponímia de la Ribagorça”: una obra col·lectiva de gran abast
Un dels projectes més emblemàtics liderats per Terrado és la col·lecció Toponimia de Ribagorza/Toponímia de la Ribagorça, iniciada l’any 1995 a la UdL. Fins avui, s’han publicat 34 volums municipals, amb cartografia pròpia i anàlisis etimològiques basades en treball de camp i fonts documentals. Va compartir direcció amb Jesús Vázquez Obrador, de la Universitat de Saragossa i director de la revista Alazet, de l‘Instituto de Estudios Altoaragoneses.
Un llegat acadèmic de gran valor filològic
Terrado ha publicat desenes d’estudis sobre dialectologia, lexicologia i evolució fonètica en contextos de contacte entre català i aragonès. Entre les seves aportacions més destacades hi ha:
Municipio de Arén (UdL, 2001): estudi etimològic i cartogràfic.
Aquesta publicació constitueix l’estudi i la representació cartogràfica dels materials toponímics recollits al municipi d’Areny de Noguera.
És el resultat de l’agregació en una mateixa entitat administrativa de tres antics municipis: Areny, Cornudella i Betesa.
El llibre s’estructura en diferents parts: relació de cases, explicació dels noms de lloc del municipi i finalment, sis plànols (dos per a cada municipi), a tot color, que mostren la situació de tots els topònims, la presència humana i els elements físics.
Manual per a municipis com Puente de Montañana, Perarrúa i Santaliestra.
Toponimia de Ribagorza. Viacamp y Litera: volum de referència dins una col·lecció
Va ser director de la col·lecció Toponimia de Ribagorza, publicada per l’editorial Milenio fins al número 33, dedicat a Bonansa. També va dirigir la col·lecció Toponímia de la Ribagorça, publicada per Pagès Editors, que va comptar amb tres volums dedicats a Vilaller, la Vall de Boí i el Pont de Suert.
Amb Encarna Porras només es va poder publicar un sol número en col·laboració, dedicat a Purroi. La raó és que ella va morir poc després d’haver recollit els noms i la documentació necessària. Javier Terrado va utilitzar els materials que havia preparat i va publicar aquell primer número a nom de tots dos, com a homenatge al seu treball i a la seva memòria.
Es tracta d’una tasca que continua endavant. Actualment, la col·lecció està sota la direcció de Carlos Rizos. L’Editorial Milenio ja ha publicat el número 34, dedicat a Castigaleu, i és previst que Rizos s’encarregui de finalitzar el projecte en un termini de tres o quatre anys. El proper volum estarà dedicat a Tolba.
Amb la seva dona, Maria Cristina Rourera Jovellar, van publicar un volum dedicat a Monesma i Quíxigar. Els Jovellar, segon cognom de Maria Cristina, eren originaris de Monesma, on encara es conserva la casa del “General Jovellar”. Aquest militar va arribar a ser president del govern d’Espanya durant uns mesos, entre setembre i desembre de 1875.
Ha participat i participa en obres col·lectives com Les veus del sagrat (Pagès, 2010), Toponomasticon Hispaniae. També ha signat capítols en congressos internacionals com ICOS.
Les veus del sagrat . Organitzat en col·laboració amb el doctor Flocel Sabaté, catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de Lleida, el Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals Espai, Poder i Cultura d’aquesta mateixa universitat va dedicar, entre els anys 2008 i 2012, una part important dels seus esforços a investigar com la societat medieval assumia els textos sagrats de les tres grans religions monoteistes —cristianisme, judaisme i islam—, basats en llibres que transmetien la paraula de Déu.
El projecte va donar lloc a tres edicions diferenciades, cadascuna centrada en els textos sagrats d’una d’aquestes confessions: la primera dedicada al cristianisme, la segona a l’islam i la tercera al judaisme.
Fruit d’aquest treball, catorze filòlegs de prestigi, especialistes en llengües semítiques i romàniques i procedents de centres de recerca internacionals, han reunit un ampli conjunt d’estudis que contribueixen a aprofundir en la comprensió d’un aspecte fonamental per a la construcció de la identitat social a l’edat mitjana.
Toponomasticon Hispaniae és un projecte viu en el qual Terrado continua treballant. Finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación i la Agencia Estatal de Investigación. Es troba en el quart any. Investiga els noms de lloc del territoris d’Espanya i de Portugal, incloses les illes (Balears, Canàries, Azores, Madeira).
Dirigit per la catedràtica Ana Isabel Boullón Agrelo, de la Universitat de Santiago de Compostela.
Articles i síntesis de projectes
- “El latín VALLUM en la toponímia catalana i hispànica” (2010).
- “Toponímia de la Ribagorça. Crònica d’un projecte” (Estudis Romànics, 2019).
TREBALLS DE INVESTIGACIÓ
Ha organitzat i dirigit tres programes de doctorat en la Facultat de Lletres:
“Teoria de la Llengua i crítica literària”, “Lingüística contrastiva”,
“Teoria del text i el seu context”
“La construcció europea: societat, cultura, dret i educació”, en el qual col·laboraven els departaments de la Facultat de Lletres, la Facultat de Ciències de l’Educació i la Facultat de Dret i Economia.
Ha estat Investigador Principal de diversos projectes finançats per AGAUR, pel Ministeri de Ciència i Innovació. I pel Ministeri d’Economia i Competitivitat.
Compromís amb el territori i la memòria col·lectiva
La recerca de Terrado posa en relleu la importància del coneixement toponímic com a eina per entendre la identitat i la història local. La seva participació en projectes com l’Onomasticon Cataloniae o l’edició de la col·lecció Toponomasticon Hispaniae reflecteixen el seu compromís amb el rigor i la divulgació.
