Desxifrant el Passat amb Intel·ligència Artificial: Els Rotllos Carbonitzats d’Herculà Tornen a Parlar
La Biblioteca Perduda d’Herculà: Un Tresor Sepultat pel Vesuvi
L’any 79 d.C., l’erupció del Vesuvi va sepultar la ciutat romana d’Herculà sota una capa de cendra i lava. Entre les ruïnes es va conservar un tresor únic: la Vila dels Papirs, una biblioteca que ha sobreviscut intacta fins als nostres dies. Els papirs d’Herculà, però, no van quedar indemnes: carbonitzats i fràgils com el carbó, es van convertir en enigmes impossibles de llegir.
Durant segles, aquests rotllos van resistir tots els intents d’obertura física. Qualsevol manipulació acabava destruint-los, convertint-los en pols. Així, les paraules d’antics filòsofs i escriptors romans van romandre empresonades dins d’aquests artefactes fràgils, gairebé màgics, que els investigadors no sabien com desxifrar.
Tecnologia i Innovació: La Clau per Llegir l’Il·legible
El segle XXI ha marcat un abans i un després. Avui, una combinació de tomografia computada de raigs X (CT) i intel·ligència artificial (IA) permet llegir els papirs sense desenrotllar-los físicament.
Tomografia Computada: Escanejant el Passat
Mitjançant potents equips de tomografia, similars a escàners mèdics però molt més precisos, els investigadors creen un bessó digital 3D dels rotllos carbonitzats. Aquest escaneig, realitzat a instal·lacions especialitzades com el sincrotró Diamond Light Source del Regne Unit, genera imatges capa per capa, revelant cada plec i fibra del papir.
No obstant això, la tinta – feta de carbó, com el mateix papir – és invisible en les imatges de raigs X convencionals. El gran mapa digital resta incomplet, sense cap rastre visible del text amagat.
La Intel·ligència Artificial: La Lupa Digital del Segle XXI
Aquí és on entra la intel·ligència artificial. Els algorismes d’aprenentatge automàtic (machine learning) estan entrenats per reconèixer patrons gairebé imperceptibles: lleugeres irregularitats en la superfície del papir, petites alteracions en la textura que la tinta va deixar fa dos mil·lennis.
La IA actua com un intèrpret digital capaç de “veure” allò invisible, reconeixent on hi ha escriptura i convertint el mapa 3D en un text llegible.
El procés d’entrenament de la IA ha estat possible gràcies a fragments ja oberts en el passat. Encreuant dades dels escanejos amb imatges reals de la tinta, els investigadors han ensenyat als models com identificar aquestes empremtes subtils.
El “Desafiament del Vesuvi”: Una Competència Global per Resoldre un Misteri Mil·lenari
El Vesuvi Challenge, llançat el 2023, va convertir la resolució d’aquest enigma en una competició científica global. Amb un premi superior a un milió de dòlars, el repte va captar l’atenció d’informàtics, investigadors i experts en IA d’arreu del món.
Els participants disposaven dels escanejos 3D de diversos rotllos i havien de desenvolupar algorismes per resoldre dos grans reptes:
- La segmentació: desenrotllar virtualment les capes internes aixafades.
- La detecció de tinta: reconèixer el text invisible dins el mapa digital.
El gran èxit va arribar a finals del 2023, quan un equip internacional va aconseguir llegir passatges sencers d’un rotllo completament tancat. El text revelat, atribuït al filòsof Filodem de Gàdara, inclou reflexions sobre el plaer, la música i el menjar.
La primera paraula identificada, “πορφύρας” (“porpra”), descoberta per Luke Farritor, va marcar un moment històric. Per primera vegada, una paraula sencera es llegia des de l’interior d’un rotllo intacte.
Implicacions: El Començament d’una Nova Era en l’Estudi dels Textos Antics
L’èxit del projecte no només recupera textos romans, sinó que obre la porta a una autèntica revolució en el camp de la papirologia i els estudis clàssics.
Aquesta tecnologia podria aplicar-se a manuscrits egipcis, hebreus i d’altres cultures antigues, massa fràgils per ser oberts físicament.
Projectes paral·lels a Europa, com GreekSchools de la Universitat de Pisa, ja treballen amb altres tecnologies òptiques per reinterpretar papirs oberts fa dècades.
Gràcies a aquests esforços, s’ha pogut localitzar, fins i tot, la possible ubicació de la tomba de Plató.
A més, el lideratge tecnològic nord-americà conviu amb la participació d’institucions europees, com l’Institut de France, propietari dels rotllos, i el suport de sincrotrons britànics per al seu escaneig.
La Ciència Oberta i Col·laborativa: El Nou Model Científic
El Vesuvi Challenge exemplifica el poder d’un model de ciència oberta i col·laborativa. Mitjançant la compartició d’escanejos i l’ús de competicions amb premis econòmics, s’ha mobilitzat el talent global per resoldre un problema històric.
Aquest enfocament demostra que la suma de coneixements i disciplines pot superar reptes que durant segles es consideraven impossibles.
Conclusions: La Unió de Humanitats i Tecnologia per Escoltar el Passat
La història dels rotllos d’Herculà ens mostra que la tecnologia punta no reemplaça els especialistes, sinó que potencia la seva feina. La IA i la tomografia digital són les eines del futur per explorar el nostre passat.
Amb aquestes tecnologies, els arqueòlegs i historiadors poden recuperar textos perduts, descobrir noves perspectives sobre el pensament antic i entendre millor la vida quotidiana del món romà.
Avui, gràcies a la innovació digital, les veus callades durant dos mil anys tornen a parlar. I el més emocionant és que això només és el començament.
