El català: atractiu, però assetjat
L’‘Informecat 2013′ revela que la llengua té una vitalitat superior al seu pes demogràfic
El govern espanyol ha llançat una ofensiva sense precedents en el camp de l’educació 
La llengua catalana viu un moment dolç: guanya parlants, és un dels idiomes més apresos a Europa i triomfa a internet, però, alhora, està sotmès a un dels assetjaments polítics i judicials més intensos dels darrers anys.
L’informe anual de la Plataforma per la Llengua Informecat 2013, presentat ahir a Barcelona, qualifica el català de “llengua en expansió, dinàmica i amb una presència molt notable en diferents àmbits, en alguns casos molt per sobre del que li correspondria segons el seu pes demogràfic”, però alerta del risc que la pressió política i judicial malmeti aquesta embranzida.
El català –sosté l’estudi– és un idioma mitjà com ara el danès i el txec, amb una gran capacitat d’atracció, tal com certifiquen les dades. Dels 10 milions de parlants que té la llengua, 5,5 no el tenen com a llengua materna. O, dit d’una altra manera: per cada persona que té el català com a llengua inicial hi ha 2,25 parlants que no el tenen. A més, el 10% dels catalans de llengua materna castellana adopten el català com a llengua principal.
Aquestes dades contrasten amb les decisions polítiques i judicials que s’han pres els últims anys en àmbits com ara l’educació i la justícia. El cas de l’ensenyament és paradigmàtic. El model d’immersió lingüística de Catalunya està sent objecte d’un setge sense precedents, tot i que la demanda d’escolarització en castellà és testimonial. Una cosa semblant passa a les Illes Balears, on el govern del PP ha decidit posar fi al model d’immersió, malgrat que el 93% de les famílies dels nens entre 3 i 8 anys han triat l’ensenyament en català. Més greu és la situació al País Valencià, on hi ha 126.000 alumnes d’educació infantil i primària que no poden estudiar en valencià perquè han reduït les línies en català.
Sota mínims
Però, si en algun àmbit la presència del català està sota mínims, aquest és el de la justícia, en què, no només no millora, sinó que els últims anys està reculant. Així, s’ha passat de tenir un 16,77% de les sentències judicials redactades en català el 2007 a només el 13,11% el 2011. “I no és per falta de coneixement”, va explicar ahir Josep Anton Fernández, de la Plataforma per la Llengua. De fet, el 99% del personal de l’administració de justícia a Catalunya té coneixements de la llengua i prop d’un 10% dels treballadors dels jutjats i tribunals del país fan cursos de català.
La Plataforma per la Llengua ha arribat a la conclusió que allà on l’Estat espanyol té capacitat de legislar, la vitalitat del català es frena i, on no en té, floreix. L’exemple més clar és internet, on el català, gràcies a la voluntat de la societat civil, és el dinovè idioma més utilitzat a Twitter i ja hi ha més de 60.000 dominis .cat.
A l’Estat hi ha 202 lleis que obliguen a etiquetar en castellà, un nombre molt superior a les dues que fan el mateix amb el català. I, per si no n’hi hagués prou amb aquest desequilibri, la llei no tracta igual les dues llengües. Entre el 2009 i el 2011 hi va haver 114 multes per productes que no complien les lleis que obliguen a etiquetar en castellà i cap des del 2010 per no haver-ho fet en català.
Llengua de transmissió al marge de l’origen
Catalunya ha acollit en els últims anys diverses onades migratòries, que han tingut un impacte notable sobre el paisatge lingüístic del país. Tot i això, el català ha resistit bé la pressió. Així, el 10% de les persones de llengua materna castellana acaben adoptant el català com a llengua principal i moltes parelles lingüístiques mixtes transmeten el català als seus fills com a llengua principal.
El vint-i-dosè idioma més traduït del món
El català ocupa un lloc de privilegi en el rànquing d’idiomes més traduïts del món. Tot i ser una llengua mitjana, amb uns deu milions de parlants, és el 22è idioma més traduït del món i supera, en aquest àmbit, llengües amb un pes demogràfic similar i amb un estat al darrere com ara el búlgar, l’eslovac i el grec. En volum de traduccions d’altres llengües, ocupa la 26a posició.
La setena llengua més apresa a la Unió Europea
El català és en un lloc destacat en el rànquing dels idiomes no materns que dominen els europeus. Segons l’Eurobaròmetre del 2012, la llengua de Catalunya és en la setena posició d’aquesta llista, només superada per idiomes amb un volum de parlants molt superior com ara l’anglès, el francès, l’alemany, el castellà, el rus i l’italià. El 0,74% dels europeus diuen haver après el català.
Situació greu al País Valencià i a la Franja
Catalunya està sent víctima en els darrers anys d’una ofensiva contra el seu model d’escola, però la situació és molt pitjor en altres territoris del domini lingüístic. Al País Valencià, hi ha 126.000 alumnes d’educació infantil i primària que voldrien estudiar en valencià i no poden perquè no hi ha prou línies en català i a Aragó els catalanoparlants no tenen reconeguda la seva llengua.
