El aragonés oriental nació en 1995 en Valencia fruto del Pacto del Pollo. No fue el baile del verano en el ecuador de los noventa sino el matrimonio político entre el PP de Eduardo Zaplana y el grupo de extrema derecha Unió Valenciana.
Éstos últimos habían basado sus campañas electorales en la acérrima defensa de que el valenciano y el catalán eran lenguas diferentes (que, por si acaso, no lo son), consiguiendo captar al electorado anticatalanista. La mente privilegiada de Zaplana alcanzó a comprender que si absorbía esta corriente ideológica en su partido, conseguiría hacerse con la mayoría absoluta en los comicios de 1999. Sí, hubo un tiempo de minorías para el PP. El murciano lo consiguió, y no solo eso. Sentó un precedente para que sus compañeros de partido en comunidades catalanoparlantes fuera de Cataluña siguieran sus pasos. Poco a poco, su maniobra ha convertido a los hablantes de la Franja al «aragonés oriental» y a los de Baleares a la «lengua cooficial diferente al castellano». El no-catalán gana elecciones por doquier infravalorando a quienes conservan el sí-catalán como lengua materna. La clave del éxito es no pronunciar la palabra maldita, convertir este idioma que utilizan unos diez millones de hablantes en el Bárcenas de la lingüística, el Lord Voldemort de las lenguas cooficiales. Si bien el nombre que se le da es lo de menos, el escaso respeto que recibe de las instituciones es lo de más. Los catalanoparlantes no son comunidades tribales que cayeron en la marmita del bilingüismo para resistir ante nada. Son ciudadanos que merecen una acertada política lingüística que se sostiene en tres ejes: educación, estandarización y normalización. Educación para aprender a leer y a escribir en catalán, estandarización para regular su uso en cada zona y normalización para que sea una herramienta de comunicación a todos los niveles en las cinco comarcas aragonesas. Aunque quizá con tanta exigencia llegue un día en que nos recriminen que hemos hablado catalán por encima de nuestras posibilidades.
« Entre el batec de l'Éssera i el silenci dels pobles de pedra sota el Turbó » 👋 Introducció Amb l'arribada del ple estiu, les nostres valls pirinenques s'omplen d'una frescor vibrant que convida a gaudir de la cultura i la natura a l'aire lliure. Aquesta setmana, l'agenda comarcal ens proposa viatjar des del cor de la vall de Benasc fins als racons naturals de Viacamp i Litera. Una oportunitat magnífica per connectar amb l'esperit del nostre territori, combinant arts escèniques per a tota la família i propostes actives sota el cel net de la Ribagorça.
l’Alta Ribagorça
El batec de l'alta muntanya entre la màgia del romànic i cims infinits. 👋 Introducció Amb l'arribada de les nits suaus d'estiu, l'Alta Ribagorça es vesteix amb la seva millor gala alpina per oferir una setmana plena de contrastos. Els pobles de pedra s'omplen de vida, mentre que les valls i els rius es converteixen en l'escenari ideal per a reptes esportius de primer nivell. El paisatge feréstec del Pirineu i el patrimoni mundial del romànic es donen la mà per convidar-nos a desconnectar i gaudir de la riquesa cultural, les tradicions de la comarca i l'entorn natural únic d'aquest territori.
Pallars Jussà
On l'aigua dels embassaments i la fusta dels raiers bateguen sota la llum intensa del Pirineu. 👋 Introducció Amb l'arribada del juliol, el Pallars Jussà s'omple de vida, records i una frescor acollidora que convida a recórrer cadascun dels seus racons. El paisatge es transforma sota la càlida llum de l'estiu, mentre el brogit de la Noguera Pallaresa ens recorda antigues tradicions lligades a l'aigua i la fusta. Aquesta setmana és ideal per endinsar-se en la memòria dels pobles, gaudir de la música sota les estrelles i caminar per senders històrics de la comarca.
La Casa de los Títeres presenta la seva programació cultural per al mes de juliol de 2026, oferint una variada selecció d'espectacles de titelles, teatre i música pensada per a públics de totes les edats. La temporada arrenca oficialment aquest divendres 3 de juliol a les 19:00 hores amb la inauguració i la representació especial de "Verbena en la Era", a càrrec de la cèlebre companyia Los Titiriteros de Binéfar. Una proposta familiar idònia per obrir el calendari estival.
Una proposta refrescant dissenyada per gaudir de l'estiu d'una manera totalment diferent a través d'activitats gratuïtes en espais naturals espectaculars. El programa inclou modalitats esportives i d'aventura com caiac, paddle surf, BigSUP, mini rafting, barranquisme, gimcanes aquàtiques i fins i tot anillament d'aves. Aquesta completa planificació està totalment pensada per connectar activament amb la natura, l'aigua i la riquesa del nostre entorn territorial durant la temporada estival.
El Centre del Romànic inaugura la temporada d'estiu amb la projecció de Lux Mundi a la cèlebre església de Sant Climent de Taüll. Aquesta proposta audiovisual connecta l'herència cultural amb la tecnologia, unint el segle XII amb el futur. Quatre reconeguts artistes digitals —Alba G. Corral, Desilence, Hamill Industries i MASSO— reinterpreten els frescos de l'icònic àbside. L'esdeveniment, comissariat per Antònia Folguera, combina patrimoni i innovació, i compta amb una banda sonora de Tarta Relena basada en el cançoner tradicional.
🎭 TRIATLÓN TRITOUR
● 📅 Data: 2026-07-05
● 📍 Lloc: El Pont de Suert (Pantà d'Escales i la Vall de Boí)
Arriba el Triatló Tritour, considerat el triatló més important del Pirineu. Amb més de deu anys d'experiència, aquesta cita al Pont de Suert aplega prop de 600 participants. La prova compta amb un recorregut espectacular que inclou la natació al bell pantà d'Escales, el ciclisme per la Vall de Boí i una cursa a peu que voreja el riu Noguera Ribagorçana. Sens dubte, es tracta d'una de les competicions esportives amb els paisatges més impressionants i exigents de la comarca.
La Torre de Capdella es converteix en l'epicentre de la muntanya amb l’onzena edició del Festival de Senderisme Vall Fosca – Pirineus. Aquesta proposta és una invitació a explorar una de les valls més autèntiques, feréstegues i profundes del Pirineu. A través de diferents rutes guiades, els participants podran descobrir camins ramaders, estanys d'alta muntanya i el ric patrimoni industrial i natural que s'amaga entre aquests impressionants relleus granítics i prats alpins on l'aigua sempre és la protagonista.
Una de les celebracions més emblemàtiques de la comarca torna a la Pobla de Segur per retre homenatge a l’antic i dur ofici de raier. Des del 1979, aquesta festa rememora el transport fluvial de la fusta pel riu, una tradició declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional. Al llarg de tres dies, la vila bullirà d'activitat amb concerts, un emotiu sopar popular, la tradicional espardenyada i la mítica baixada de raiers el diumenge al migdia, on les fustes tornen a desafiar el corrent.
PAIS DE TÒFONES
TERRA D'ARTISTES
2001. ARENY RECLAMA QUE EL FRONTAL DE TRESSERRA TORNI A CASA